En passejar pels carrers de Costoja vam veure unes plaques de marbre en la façana de l'Ajuntament posades en memòria dels "poilus" (el nom popular dels soldats francesos durant la 1a. Guerra Mundial) que havien sortit del poble i havien mort en combat.
En un poble tan petit que a causa d'una guerra morin disset (!) dels seus joves ens explica la veritable dimensió absurda i miserable de les guerres.
El drama és inimaginable, és la mort de quasi tots els homes joves del poble.
Malauradament la humanitat no sap aprendre dels errors del passat i encara avui estan passant coses com aquesta.
Jo dibuixo i escric sobre episodis de guerra del passat del nostre país. M'agradaria que s'entengués que quan parlo d'aquella lluita d'abans que va ser feta amb armes , parlo en realitat d'una metàfora sobre la capacitat i la necessitat de defensar i lluitar pel que es nostre i pel nostre país, però ara i en un futur amb altres armes: el diàleg, la perseverància, la negociació ... la lluita pacífica i democràtica.
La placa de Costoja enalteix aquells joves que van optar per defensar el seu país, anar cap a la guerra al nord del país, en comptes de creuar la tant propera frontera cap el sud. A vegades penso que més que reconèixer el valor dels joves podria ser més escaient posar plaques en els pobles que blasmessin l'actuació dels governants que han provocat les guerres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada