LA FI DE PERE PAU RIBAS

He trobat un article publicat per Lluís Barceló Bou (Cruïlles,1873-Calonge, 1951), historiador i bibliotecari de Palamós,  que ens aporta llum sobre aquest cas,   la violència existent a la vila costanera en el segle XVII i el trist final del donzell Pere Pau de Ribas.

L’article es titula “Una romeria accidentada” i parteix de la transcripció d’una làpida existent a l’exterior de l’església de Sant Joan de Palamós que diu “A 6 de juny de 1628 se donà sepultura en la present Iglesia al cavaller –Pere Pau de Ribes y de Terrades- en la torre de Ribes a les hores habitant. Dos enemichs li tiraren ab pedrinyal agenollat en est puesto devant la vera creu de la processó de Palamós venint de N.S. de la Pietat la última festa de sinquagesma”.

L’historiador localitzà més informació en el “Llibre de Deliberacions y Acords” municipal :

“1628- 13 de juny - ... lo poble, junt ab lo clero, ab profesó  de la Capella de Ntra. Sera. De la Pietat...  no ha dubtat Pere Pau de Ribas acompanyat de alguns fadrins ab ma armada, posarse cerca los graons del cementiri del lloch de Sant Joan y arribant allí lo honorable Christofol Corsà Jurat en cap de la present vila, qui per rahó de dit cárrech assistia y anava davant al professó y per dir al honorable Joan Casanovas Batlle de la present vila que’s servis fer que aquells senyors estaven allí ab ma armada se retirassen, se tirarli dits sos fadrins sense mes ni mes, acordadament , en pedrenyal, nafrantlo tan malament que stá ab molt poch esperances de sa vida...”.

A l’infortunat Pere Pau de Ribas el mataren quan passava la processó l’any 1628. Aquest donzell devia tenir raons continuades amb els jurats del Comú de Palamós, atès que Rafel Morell havia estat un dels bandolers que protegien  Cristòfol Corsà  i altres autoritats enemistades amb el noble quatre anys abans.

Lluís Barceló es pregunta , en el seu article, qui eren els enemics del Pere Pau de Ribas i, essent aquell el temps del regnat d’en Serrallonga i la seva quadrilla, creu que podria ser que aquells haguessis estès les seves accions fins a Palamós.

Lluís Barceló no anava tan encaminat. No està documentat que en Serrallonga actués per aquells verals, però si que ho va fer un dels bandolers de la seva quadrilla, en Rafel Morell.

ELS TRES CIMS DE SANTA COLOMA

 

Santa Coloma de Farners ofereix un entorn de muntanyes privilegiat. Fa un temps que ens vam proposar amb els de casa relligar els tres cims del terme en un itinerari i aquest n'ha estat el resultat.

Una ruta llarga que inclou els tres punts més alts del terme: el cim del Serrat del Corb de 925 metres, Roca Guillera de 678 i el Far de 587.
És una bona i completa manera de conèixer l'entorn natural de Santa Coloma: els seus boscos i cims, les rieres i les fondalades, els camins centenaris i el seu romànic i gaudir de les panoràmiques des de dalt de tot.

La ruta és circular, iniciant-se al camí mil·lenari de Can Patrinxo per a enfilar el serrat del Corb i gaudir de la panoràmica des de la Trona del Rei.

Descendeix posteriorment pel camí de Ca l'Huix i creua la riera de Sant Hilari per a enfilar-se de nou per les faldes del Serrat del Bagís, on trobem mostres del rocar colomenc i el segon cim: el de Roca Guillera.

Després de gaudir de les panoràmiques iniciem el descens cap a l'ermita de Santa Victòria de Sauleda i la pista de can Bellvehí Nou. Un sender el mig del bosc ens porta fins davant can Canaleta i can Gorgals Vells, on enfilem el darrer cim: el Far.

La vegetació no permet gaudir de cap panoràmica, però si que hi trobem les restes d'una torre medieval de vigilància.

Seguim una mica el sender que porta a Argimon per a veure una panoràmica llunyana del santuari i reculem per a retornar cap a la carretera de Farners.
D'aquí ens arribem a l'esplanada de l'ermita i el castell i retornem a Santa Coloma per la drecera de la bassa d'en Camps.

L'itinerari és complet i satisfà qualsevol caminador o caminadora que vulgui enfrontar-se a una ruta exigent de tot un dia.

Potser la millor ruta per a fer un tastet global d'aquest paradís proper, que és l'entorn de Santa Coloma de Farners.

 

BANDOLER A PALAMÓS

 

Els bandolers del XVII poden ser reclutats per nobles de muntanya i format petits exèrcits per a defensar-se o també per atacar altres nobles En el procés sumarial trobem a Rafell Morell reclutat per a fer d’escorta o guàrdia personal d’uns respectables vilatans de Palamós.

Junt amb Segimon Ferrer d’Arbúcies i Baldiri Codina de Sant Feliu de Guíxols, actuaven en la vila costanera contractats pel notari Francesc Roig, Cristòfol Corsà i Rafel Planes, tots tres possiblement jurats de la vila. Aquests mantenien enemistat o conflicte amb el bàndol del donzell Pere Pau de Ribes i de Terrades i es devien protegir amb bandolers mercenaris com Rafel Morell.

“una nit de la Coresma del any prop passat de mil sis cents vint y tres passeyant nos tots tres per al vial de palamos que encara no ere del tot fosch verem venir deves nosaltres a Antoni Massoni de dita vila al qual a la que arribave ab nosaltres senys dirli paraula li tirarem cada hu de nosaltres un tir de pedrenyal amb los quals lo endemà hoi  a dir quel ferirem en un bras y en una ma y nosaltres li tirarem per respecta que ere de la part de Pere Pau de Ribes”

Ens podem fer una imatge de la vila de Palamós de primer terç del XVII amb  bandolers armats pels seus carrers i actuant de guardaespatlles del batlle i els regidors de la vila , en el més pur estil sicilià: 

“Y jo he estat molt temps en dita vila de Palamos emprat per dits Roig, Corsa y Planes en companyia de altres fadrins per si acas ells topaven ab dit Ribas yns passeyavem per la vila tots armats de pedrenyals y jo sempre mengi en casa dit Planes”