dimecres, 13 de maig del 2015

"EL CATALAN SERRALLONGA" A LA REVISTA CHICOS (1947)


He trobat una petita però encantadora ressenya literària sobre en Serrallonga en el número 427 de la revista infantil "Chicos" , corresponent al 9 de març de 1947.

Es tracta d'un petit article en la secció "Un libro a la setmana" que incorpora una part del text i una referència a un dels autors de la comèdia  "El catalán Serrallonga", escrita per Zorrilla, Vélez i Rojas pels volts de l'any 1635.

M'ha semblat força curiosa aquesta referència biogràfica i bibliogràfica a una obra teatral del segle XVII incorporada en una secció d'una revista infantil  tan popular i llegendària com va ser "Chicos".

"Chicos" es va editar entre els any 1948 i 1950 a Sant Sebastià i va ser una revista setmanal de referència entre la quitxalla. En aquest enllaç podeu trobar-hi la història de la publicació i en aquest una referència a la importància dels dibuixants que van treballar per la revista.

"Chicos" va incorporar historietes (en cada número hi apareixia una pàgina del lliurament de la historieta) de dibuixants de molta qualitat com Jesús Blasco i el seu cèlebre personatge "Cuto"; a banda d'altres grans com Opisso o Freixas.

La revista té l'encant d'aquelles edicions infantils que es consumien amb avidesa durant la postguerra i incorpora una voluntat d'ajudar i difondre la cultura entre els adolescents -tot i el seu caràcter editorial conservador-  que no tenien altres propostes -més propagandistes- del Règim com el "Flechas y Pelayos". 


dijous, 7 de maig del 2015

L'ORN, ENTRE EL DELTA DE L'EBRE I LA CAMARGA




Continuo amb la juguesca de trobar llocs per on l'Orn pugui haver passat.

El genial Quim Bou s'inspira en el Delta de l'Ebre i ens mostra aquesta fantàstica il·lustració de l'Orn caminant per la sorra d'uns aiguamolls i amb una torre medieval de defensa al fons.

L'any 2007 vaig visitar un lloc que podia semblar aquest: és a la Carmarga francesa, en la comarca del Gard. 

Al mig d'aquells antics aiguamolls s'aixeca, envoltada d'aigua i fangars, l'imponent Torre Carbonera, edificada en el segle XIII i que va servir durant molts anys de torre de vigilància dels accessos a la vila d'Aigas-Mortàs (Aigues-Mortes en francès).

Aigas-Mortàs és una vil·la d'encant, totalment emmurallada i construïda al mig dels grans aiguamolls de la Camarga. Durant molts anys va ser el principal port francès obert al Mediterrani.

Sorprèn trobar aquella gran torre absenta al mig del camí, en un espai que sembla no ser terra de ningú. Hom podria, com en la il·lustració d'en Quim Bou, preguntar-se què carall hi fa una torre de vigilància al mig del no rés, al mig d'uns inhòspits aiguamolls; però  la Torre Carbonera demostra, en la seva antiga missió de vigilància d'un camí a una vil·la reial, que l'home sempre ha utilitzat el seu giny per construir coses que li eren útils.

Potser les aventures de  l'Orn el van portar també a la Camarga?

diumenge, 3 de maig del 2015

EN SERRALLONGA AL SERRAT DEL CORB




A la festa de Bruixes i Bandolers d'Arbúcies vaig aprofitar per fer algunes il·lustracions relacionades amb passatges de la història d'en Serrallonga.

Una d'aquestes il·lustracions representa en Serrallonga i tres bandolers més baixant el "camí mil·lenari de Can Patrinxo", amb l'imponent i altiu  Serrat del Corb al seu darrera.

El camí mil·lenari de Can  Patrinxo forma part dels senders locals senyalitzats a Santa Coloma i és un antic camí de bast que puja fins l'ermita del Padró, dalt de les Guilleries, i d'allí cap a l'Espinau, el Sobirà ...

Els entorns de Ca l'Huix, l'Albó, Castanyet.... la part de les Guilleries més properes a Santa Coloma de Farners estan documentats en la història del bandoler i la seva quadrilla , per això no seria estrany que aquella colla hagués fet aquest camí de baixada a la plana.

L'inici d'aquest camí, molt proper a casa nostra, fa que l'utilitzem moltes vegades per a fer caminades matinals amb en Jack. Com aquell qui diu és el nostre particular "PR" que solem agafar cada setmana per ascendir muntanya i gaudir de vistes espectaculars de la plana. És per aquest hàbit que no concebo el camí sense el nostre gos i per això he fet que acompanyi en Serrallonga i els bandolers de les Guilleries en el seu deambular per aquests bonics paisatges.


diumenge, 26 d’abril del 2015

CAMINADA PER BOSCOS D'EN SERRALLONGA

 





Aquest matí hem fet amb el nostre gos, en Jack, una caminada matinal que ressegueix , des de Santa Coloma, el camí mil·lenari de Can Patrinxo i arriba fins a l'ermita del Pedró. La tornada l'hem fet seguint una part del camí dels bandolers i la carretera de Castanyet.

Un camí que ascendeix  fins a les estibacions més elevades de les Guilleries i que ofereix bones vistes de la plana que avui s'amagava rere un mantell de boira baixa, com si el cel hagués caigut a la terra

Dalt de tot, la primavera també  esclata, començant a posar de verd intens els castanyers.
Un dels atractius d'aquesta ruta circular és que hom passa per camins que segur que va trepitjar el bandoler Serrallonga. En un  dia clar hi veus la gran masia de l'Albó, que n'eren fautors i que en una ocasió fou assaltada pel Fadrí de Sau.

També et trobes amb el monumental casal del Sobirà, relacionat llegendàriament amb en Serrallonga, com explico en aquesta entrada del bloc.

I ,almenys en el recorregut que hem fet avui, també pots fer parada a l'hostal de l'Espinau, l'ancestral "Hostal del Malcuinat" del que vaig parlar en aquesta altra entrada. Avui hi hem fet una curta parada per saludar la Carme i en Toni, els actuals hostalers.

En definitiva, una caminada per amarar-se de bosc i també per sentir l'alè d'aquells bandolers llegendaris que fa segles van caminar, com nosaltres avui , per aquests boscos.


dijous, 23 d’abril del 2015

MOLT BON SANT JORDI 2015


Us desitjo que tingueu el millor Sant Jordi possible. Que l'amor sigui generós enroses i llibres per a tots.

dimarts, 31 de març del 2015

DONAZ, EL DIBUIXANT DE BANDIDOS CÉLEBRES






El dibuixant de les portades de “Bandidos célebres españoles” va ser Ernesto Pérez Donaz (Cordoba,1875- Barcelona 1938), qui signava com a “Donaz”.  M’ha semblat molt interessant fer-ne referència en el bloc atès que la seva figura és importantíssima en els inicis del còmic a principis del segle XX.

Del llibret “Compañeros de aventuras” editat dins la col·lecció Tebeos de Oro de Taula Ediciones (2014) he extret aquesta sucosa biografia de l’autor:

“Aquest dibuixant va ser un dels més prolífics de principis del segle XX, un dels pioners del còmic espanyol i una figura fonamental per a conèixer i comprendre els inicis de la historieta a Espanya, tot i hagi passat a la història únicament per ser l’autor que, en solitari, va dibuixar íntegrament el primer número de TBO”.

En aquest enllaç, precisament, podem gaudir d’aquell primer número de la mítica revista infantil, publicat l’11 de març de 1917 .

“Donaz va néixer a Córdoba i amb tres anys la seva família es va traslladar a Madrid, on Enresto des de molt jove es va interessar per l’art i la il·lustració. Les seves primeres col·laboracions com a dibuixant d’historietes van ser el 1898 a la revista humorística Madrid Cómico. La seva primera incursió en publicació infantils va ser el 1900 en la revista Album de los niños.

L’any 1915 es va traslladar a Barcelona i va ser aleshores quan va començar a col·laborar amb les més importants editorials dedicades en aquell moment a la premsa infantil: Buigas, Heras i El Gato Negro.

Va ser en aquesta darrer editorial on Donaz va treballar inesgotablement des de la seva arribada a Barcelona. Les primeres col·laboracions foren els quadernets “España Gloriosa” i en les múltiples i diverses col·leccions de contes i acudits de tot tipus que publicava l’editorial. A partir de 1921, va dibuixar en les revistes Pulgarcito, Aleluyas de Charlot, La Alegria Infantil... També va il·lustrar infinitat de folletins”.

Com es pot veure, doncs, estem davant un personatge cabdal dels inicis del còmic i la il·lustració de principis del segle XX. Un d’aquells artistes pioners que no assoleixen la difícil fama, però que tenen un paper realment imprescindible en el naixement i popularització  de l’art i de la lectura, mitjançant aquelles senzilles però  màgiques revistes infantils o  aquells folletins d’edició barata.

En les portades dels quaderns de “Bandidos célebres españoles” s’hi sent l’aroma d’aquells pioners, de dibuix  senzill i àgil, d’impressió igualment senzilla i encara més rupestre, ... però amb un encant que els fa únics i que enamora.

divendres, 27 de març del 2015

“HISTORIA DE LAS ESCUADRAS DE CATALUÑA” (1859)









L’any 1859 es publicava un llibre de referència sobre la història del cos dels mossos d’esquadra catalans, era la “Historia de las escuadras de Cataluña” de Josep Ortega i Espinós (Valls,1815-Barcelona,1875).

Ortega i Espinós va ser catedràtic d’humanitats en els instituts de Tarragona i Barcelona , ciutat en la que va dirigir l’Institut Balmes a partir de 1871. La seva obra més recordada és l’assaig sobre el bandolerisme a Catalunya i la història de les esquadres de Valls.

La seva obra “Historia de las escuadras de Cataluña: su orígen, sus proezas, sus vicisitudes, intercalada con la vida y hechos de los más célebres ladrones y bandoleros” es va traduir al català el 1920 i encara se’n va fer una edició moderna el 1968.

Es tracta sens dubte d’una obra cabdal. Per un costat la seva aparició, a mitjans del segle XIX, es considera per alguns estudiosos com a un fet determinant i precursor per al gènere de la novel·la històrica catalana a partir d’aleshores.

Per un altre costat, el voluminós treball d’Ortega i Espinós (984 pàgines) és el millor estudi publicat sobre els orígens del cos dels mossos d’esquadra, creats a la ciutat de Valls pel batlle  botifler Pere Anton Veciana a principis del XVIII; la seva evolució durant aquell segle i el següent i també sobre les seves accions en la persecució de lladres, malfactors i bandolers com en La Pera o els trabucaires de les Illes.

En definitiva, un llibre d’història imprescindible per a conèixer  els orígens de l’actual policia catalana i del seu primer segle i mig de vida; que m’ha servit per a documentar els episodis dels nostres bandolers del XIX, però també per a descobrir que el meu poble – Santa Coloma de Farners – havia estat un dels municipis catalans amb destacament de mossos.

L’exemplar que disposo del llibre el vaig aconseguir de Costa Llibreter de Vic, qui me’l va oferir a un preu regalat. L’edició està una mica maltractada pels anys (bàsicament l’enquadernació i algunes pàgines soltes), però està complerta i es pot llegir perfectament.