divendres, 5 de juliol del 2024

MIQUEL COMA, EL DARRER BANDOLER DE LES GUILLERIES

 





(Fotos: Albert Roura)

Al llarg del procés sumarial d’en Serrallonga hi anem trobant noms de diferents homes que van formar part de la quadrilla que comandava. Alguns eren bandolers plenament integrats en la quadrilla, altres simples fautors que ajudaven o es beneficiaven dels bandolers, alguns que n’eren les dues coses: fautors i ocasionals bandolers.

Llegint el procés ens adonem que els bandolers anaven passant per la quadrilla i anaven essent atrapats per la Justícia i sentenciats. Llegim la seva mort després d’una etapa més o menys llarga o curta dins la quadrilla. Dels fautors no en sabem la condemna perquè no apareix en el procés sumarial.

De tots ells n’hi ha un que destaca per la longevitat. Apareix com a fautor i també bandoler ocasional en els inicis de la quadrilla i sobreviu al mateix Serrallonga, de qui era gran amic.

I fins i tot el trobem viu i convertit en heroi nacional l’any 1652.

Aquest home, qui sap si singular, va ser en Miquel Coma de la vall de Fornils.

La Coma és una masia situada al peu dels cingles de Casadevall i de Castellet, en la línia de grans parets verticals que es deixen caure des de l’altiplà del Collsacabra. Avui en dia és terme de Susqueda i en el segle XVII en terme de Rupit. Actualment és un mas rònec, caigut i guanyat per la malesa. Un vestigi de l’activa vida del passat en la fantàstica vall de Fornils.

El propietari era en Miquel Coma de Fornils era un dels majors fautors i amics d’en Serrrallonga, segons les pròpies paraules del cap de quadrilla:

“E mes dich señor  que yo conech molt be a Miquel Coma de Fornils que es del terme de Rupit lo qual es hu dels majors fautors que jo y la quadrilla teníem yns ha trets de perill de persequtio moltes vegfades venint-nos avisar que a persequtio ere exida contra nosaltres”

Miquel Coma proveïa menjar, beure, pólvora, pilotes (bales de pedrenyal), sabates i tot el que els homes podien necessitar i els ho portava al bosc. També acollia els bandolers en la seva masia i els curava quan algun d’ells estava ferit.  Això va fer amb el Monget de Tona, un  dels homes ferits en la brega amb el batlle d’Osor al Coll de Nafré, l’any 1630.

Una de les coses que procurava Miquel Coma era que la Justícia no atrapés en Serrallonga i la quadrilla. En donà testimoni el bandoler Pere Joan Paler:

 "trobantnos nosaltres lo Serrallonga jo y altres de la quadrilla en lo bosch sobre les Planes dejus de una capella ques diu Nostra Señora del Far lo dit Miquel Coma de Fornils nos vingue a trobar yns digue que tot quant y havia bullia de sometents y que creya quens tenien rodejat lo bosch ... yns trague del bosch per una part que noy hague gens de perill yns encamina deves Amer que may nos dexas fins que forem en cobro y es cert que a no guiarnos dit Coma nosaltres haviam de patir perque no podiam exir perque teniam mes de quatre cents homens de sobre quey eren lo balle de Osor, los Caselles y altres balles y sometents".

Segons el Fadrí de Sau “fiavem tant de ell com de ninguna persona del mon”. Aquest era, doncs, el nivell de confiança que li tenien.

 


dimarts, 2 de juliol del 2024

CAMINADA A ROCAGUINARDA

 






Aquest cap de setmana va manar a Oristà, el poble on va néixer i viure un bandoler molt popular, predecesor d'en Serrallonga: en Perot Rocaguinarda.

Vam fer una caminada circular d’uns vuit quilòmetres per arriba al mas per pistes que voregen cingleres de terra vermella i creuen boscos i paisatges agraris.

Encimbellat sobre una petita cinglera, les pedres que queden dretes del mas Rocaguinarda, amb la seva bonica llinda catalana de grans carreus, ens demostren que estem perdent part de la nostra història. Com passa amb el mas Serrallonga, Rocaguinarda serà d'aquí poc temps un simple record. Les seves parets s'enrunen sense que ningú faci cap esforç per a salvar-les.

Amb tot, el que encara queda del mas, bastit amb grans pedres i dovelles ben tallades,  demostra perfectament que era un casal important des de l’Edat Mitjana i que els seus estadants, els Rocaguinarda, eren gent principal de la contrada.

Quan tot estigui terra, estic convençut, ens penedirem d’haver-ho deixat perdre.

La visita al mas Rocaguinarda es complementa amb una trobada poc usual: els esgrafiats del cingle dels Tres Còdols.

Tallat fruit de l’erosió que fa la riera Gavarresa, el paisatge està dominat per un seguit de cingleres on se superposen llesques de pedra vermellosa i altres sediments. Aquesta pedra és dúctil i fàcil d'esculpir. 

Situats a la roca del cingle, hi ha un conjunt d’inscripcions i gravats de diverses èpoques. S’observen noms, signes, creus, arbres de la vida, ballestes…que constaten la presència humana al llarg de la història. Conta la tradició que aquí el famós bandoler Perot Rocaguinarda va deixar inscrit el seu nom; de fet es pot constatar clarament, malgrat és impossible determinar amb certesa que fos el propi personatge qui deixés gravat el seu nom per la història.

Però en aquesta visita que nosaltres vam fer a Rocaguinarda no vam poder veure el cingle (les fotografies corresponen a una visita que vaig fer-hi fa anys). Ens va atrapar la tempesta que va creuar el país dissabte al matí i vam acabar ben xops i caminant per les pistes, allunyats de la cinglera situada al mig del bosc. Una aventura.





dimarts, 18 de juny del 2024

"EN SERRALLONGA" A LA GAZETA DE VICH (1931)

 


El text publicat es titula “En Serrallonga” i s’informa a peu de pàgina que “És un extracte de la conferència escrita per Mn. Gudiol, llegida en la cel·la del Temple Romà per Mn. Eduard Junyent el 18 de gener”.

Estem davant una síntesi de la biografia del bandoler de les Guilleries. Que s’inicia amb el seu naixement a la Sala de Viladrau i acaba amb la traïció a Santa Coloma i execució a Barcelona.

Hi apareixen dades ja conegudes de la biografia del bandoler, amb els episodis continguts en el procés sumarial que ja havia extractat Joan Cortada.

Gudiol fa un tractament desmitificador del bandoler, contrasposant la versió literària i llegendària amb la finalment vencedora dels historiadors.

No obsta, però, que també utilitza com a font d’informació el romanç que Pedro Meluco va escriure l’any 1633. Un romanç que pertany a la literatura popular del Segle d’Or que, tot i que conté dramatitzada inventiva també aporta dades que es podrien donar per verídiques. Entre altres Gudiol dona per bones les que fan referència a les companyies de soldats que el Duc de Cardona va posar a perseguir en Serrallonga i, sobretot, la possible recompensa que van aconseguir els quatre delators de Santa Coloma de Farners.

Segons Gudiol aquests s’haurien repartit sis-cents escuts d’or i quatre cèdules de llibertat. Les cèdules era una mena d’indult que es podia utilitzar per a salvar un altre condemnat, sempre i quan el delicte d’aquest darrer no fos prou greu.

La síntesi biogràfica finalitza explicant que no es va saber la fi de la Joana Macissa, qui escapà de la forca gràcies a les declaracions culpant a en Serrallonga.

L’article acaba fent una referència a la segona conferència:

“Si be la conferència anava especialment dedicada a comentar els romanços que sortiren arran de la mort d’En Serrallonga i posteriors a aquesta, ens ha semblat millor extraure solament la part històrica de la vida i facècies del bandoler de les Guilleries. De la segona conferència que no conté cap nova interessant sobre els fets del mateix, sinó que és un estudi i compendi de les comèdies, cançons i balls que entorn d’En Serrallonga s’han escrit, no en farem menció especial i si hi ha algú que li pogués interessar, no dubtem que Mn. Gudiol li facilitarà el text íntegre”.

Una segona conferència que Gudiol va dedicar als  romanços publicats de manera coetània a la mort del bandoler: el de Pedro Meluco i possiblement el de Lamuela i la mateixa comèdia escrita per Rojas, Coello i Vélez. També els balls i les cançons recollides per etnògrafs i estudiosos.

El que publicà La Gazeta de Vich, no obstant, va ser la part referida a la biografia del bandoler, deixant de banda la que es dedicà a la literatura més llegendària.

Mn Josep Gudiol també reconeixia el valor d’en Serrallonga com a element inspirador de la literatura i cultura populars. De fet les dues conferències s’avancen força anys al llibre que Joan Reglà i Joan Fuster van publicar l’any 1961 i que també es dividia en la part biogràfica i la part literària d’en Serrallonga.

Poques setmanes després de les dues conferències Mn. Josep Gudiol moria de la malaltia que el consumia. Va traspassar el 10 d’abril de  1931. La Gazeta de Vich va deixar constància del funeral de l’estimat sacerdot vigatà, que va tenir lloc el 21 d’abril.

Jo sabia de l’existència d’aquestes conferències per les cròniques en la premsa i en alguna biografia i també perquè Mn. Antoni Pladevall en va fer referència en uns articles que va publicar sobre bandolerisme en la Revista de Taradell l’any 1963, on parlava d’una “documentació inèdita de Mn. Josep Gudiol i Conill, En Serrallonga, guardada a l’Arxiu Diocessà de Vich.

En la meva recerca a l’arxiu Diocesà cap més “documentació inèdita”. La documentació a què feia referència Pladevall era possiblement  el mateix article “En Serrallonga”, retallat i encartat dins un volum que recull biografies escrites per Gudiol.

Però estic convençut que en algun lloc ha d’haver-hi més documents de Gudiol.

El material escrit per Mn Gudiol va ser citat i utilitzat per Pladevall, però també ho va ser per Miquel Bosch i Jover, autor del treball “Serrallonga y su fama perdurable” publicat en el programa del Mercat del Ram de Vic de l’any 1956. L’autor escriu que “Monsenyor Eduard Junyent ens ha facilitat la consulta del preciós arsenal inèdit, comentat, “El Serrallonga”, Recull històric, per Josep Gudiol Cunill”.

Això indica que existia, almenys l’any 1956, un text més complet del que va sortir publicat a la Gazeta. Trobar-lo pot ser objecte de noves recerques, que permetrien completar la bibliografia del bandoler amb l’aportació definitiva de Mn. Gudiol.

L’estimat Mn. Josep Gudiol també participà en la creació de la bibliografia i la projecció de la figura del bandoler Serrallonga. Un insigne home de cultura a qui la ciutat dedicà una de les columnes del Temple Romà. Un insigne home que dedicà part del seu coneixement a divulgar la figura d’en Joan de Serrallonga i que ara hem pogut recordar gràcies a la publicació de La Gazeta de Vich. Un privilegi.


dijous, 13 de juny del 2024

EL SERRALLONGA QUE VA ESCRIURE MOSSÈN GUDIOL

 







Serrallonga és un personatge de primer ordre en la cosmologia històrica i llegendària del nostre país.

Quan mort el 1634 ho fa amb una aureola llegendària com apunta la cançó “Les ninetes ploren...” i com s’encarrega d’impulsar l’obra de teatre “El catalan Serrallonga y bandos de Barcelona”

Esdevenia així el nostre  “bon bandoler” particular. El nostre Robin Hood, el nostre Dick Turpin...

I seria així durant els segles que van de la seva mort i fins que Joan Cortada descobreix el procés sumarial del bandoler i el diari El Principado publica l’extracte l’any 1868.

Aquell any s’inicia la controvèrsia entre els partidaris de la visió romàntica del bandoler que impulsà Víctor Balaguer i els historiadors.

Des d’aquella data es publiquen llibres, articles en la premsa i referències en llibres d’història.

El segle XX comença amb la visió historicista de Mn Ramon Corbella a la Veu del Montserrat, un gran treball que també ens permet conèixer algun text del desaparegut “Llibre de notes” de Mn. Antoni Serrallonga.

S’intercala, amb l’arribada de la literatura popular, un període menys historicista.

I arribem a l’any 1931 i a la publicació que avui ens interessa.

Queda clar que la  figura d’en Serrallonga sempre ha suscitat l’interès i la curiositat d’historiadors i de literats. I l’osonenc mossèn Josep Gudiol no havia de ser diferent.

No vull parlar de la seva extensa feina com a arqueòleg, conservador i creador de la museologia a Osona; sinó de la seva tasca com a excursionista i divulgador de la figura del nostre bandoler.

L’any 1896 era soci del Centre Excursionista de Catalunya i va voler emular el mateix a la seva comarca, així va ser fundador  del Centre Excursionista de Vic, entitat creada oficialment  l’any 1911 i que va presidir fins la seva mort.

Gudiol practicava i impulsava l’excursionisme científic i renegava “de l’excursionisme esportiu i de l’alpinisme inútil” (sic). La seu del Centre era en l’edifici del Temple Romà de Vic. L’antic palau dels Montcada, el mateix edifici on segles enrere havia estat empresonada la Margarida Tallades i a on havien jutjat i penjat a Segimon Sala, germà del bandoler, l’any 1624.

I va ser en aquest espai on l’any 1931 va tenir lloc una activitat relacionada amb el bandoler Serrallonga.

Els diumenges 18 i 25 de gener de 1931 es llegeixen les dues parts de la conferència  escrita per Mn Gudiol.  Ell estava afectat per la malaltia del Parkinson i quasi no podia ja escriure.

La primera conferència, del 18 de gener, la va llegir Mn. Eduard Junyent i portava per títol “Qui era en Serrallonga”.

La segona conferència, del 25 de gener, la va llegir Mn. Lluís Romeu, i portava per títol “En Serrallonga en la literatura popular”.

D’aquesta segona he trobat una petita crònica en el periòdic “El dia Gráfico”.

De tot el conjunt de la bibliografia escrita sobre en Serrallonga em faltava conèixer el que va escriure Mn Gudiol. Per això em vaig posar en contacte amb la Unió Excursionista de Vic (entitat que va seguir al Centre Excursionista), però no es conserven els texts.

M’interessava poder accedir-hi per a poder completar la bibliografia, però també per a conèixer quina opinió podia tenir l’autor sobre el nostre bandoler.

Vam tenir la sort que una part de les dues conferències fos publicada en el diari “La Gazeta de Vich”, en el número 3838, aparegut el 10 de febrer de 1931. Gràcies a les indicacions de Lluís Santanach, vicepresident de la Unió Excursionista de Vic, vaig poder saber que la Biblioteca i Arxiu Episcopals de Vic guardaven exemplars del diari i vaig poder anar a consultar i obtenir-ne còpies.

Així, podem tenir accés al que va escriure Mn. Gudiol sobre la biografia d’en Serrallonga. Almenys una part extractada d’un text original i resumida com article

divendres, 7 de juny del 2024

SERRALLONGA A RÀDIO CALDES

 


Amb motiu de la presentació de "Serrallonga biografia inèdita" a Caldes de Montbuí vaig tenir ocasió de ser entrevistat per la Conxi Sànchez en el seu programa "Sota les llambordes" de Ràdio Caldes.

Un programa dedicat a parlar de llibres i lectura.

Vam parlar de la relació de Serrallonga i Caldes, del perquè i del com del llibre i de les sorpreses que depara la història del bandoler de les Guilleries.

Si voleu escoltar l'entrevista, la trobareu en aquest enllaç.

divendres, 24 de maig del 2024

LA "SOCIETAT SERRALLONGA" A BARCELONA


Quatre fotos que ens va fer en Pere Torra a la presentació d'ONA llibreria de Barcelona i que m'agraden molt i molt.

L'honor de tenir-hi i signar un llibre al mestre Oriol Garcia Quera, la complicitat amb en Jordi Suades, la possibilitat de mostrar alguns dibuixos i explicar històries i llegendes d'en Serrallonga a a la ciutat o tenir un auditori amb bandoleres ben guapes com la Farners i la Mireia (i l'Albert o l'Eva, que hi eren encara que no surtin en els fotos).

Aquesta és part de la "societat Serrallonga" que tant estimo.


divendres, 5 d’abril del 2024

"LO BANDOLER" DE L'ALBERT CAMPILLO

 


Fa unes setmanes vaig parlar de Manfred Sommer, un autor de referència dels còmics dels anys vuitanta, i això va fer que un bon amic d'aquella dècada em respongués penjant una il·lustració en l'entrada que vaig fer a Facebook.

La il·lustració és un bandoler -o un Serrallonga- fugint i essent escopetejat després de robar una cartera. Dinàmica i inspirada en la línia del manga.

L'autor és l'Albert Campillo. A finals dels vuitanta ens vam conèixer tres dibuixants de Santa Coloma (el tercer era en Quim Cantalozella), vam fer algunes exposicions i vam coincidir també en el grup que publicàvem al Llibre de la Selva (tot i que aleshores la revista va tancar) i a l'entitat Jovent del Poble.

L'Albert va anar a Barcelona i un bon dia vam coincidir , per casualitat i perquè la ciutat és petita, en un dels seus carrers.

No ens hem tornat a veure, però continuem connectats d'alguna manera mitjançant les xarxes (alguna cosa  bona havien de tenir).

Em va fer molta il·lusió el dibuix de "lo bandoler" de l'Albert. 

Un exemple més que Serrallonga uneix persones.