PER LA PLANA DE CRESPIÀ: AIGUA, VERDS I CAPELLES IMPOSSIBLES

Hem deixat les nostres muntanyes i hem fet una caminada per Crespià, a la comarca del Pla de l’Estany. Un canvi d’aires per un territori que no havíem trepitjat fins ara.

Un paisatge ondulat de pujols vestits de pinedes i alzinars que conviuen amb camps de conreu i la remor fresca de rieres i del riu Fluvià.

El verd elèctric de la primavera s’intensifica en els arbres de ribera que creixen al costat del riu.

Les alçades són tan poc agosarades aquí que en una de les més notables, fa segles, hi van construir una capella dalt de tot, dins de la roca, un exemplar ben singular d’església troglodítica. Tot una gosadia.

Fa un segle també van construir rescloses enormes per aprofitar el cabdal del Fluvià i avui en dia fan que el territori sembli més brau gràcies al soroll que desprèn l’aigua quan cau per les altes rescloses. És el fort gemec del riu.

I cada certes passes una masia, o un poble construït amb carreus ben tallats del travertí de la zona.

Un recorregut, en definitiva, per recordar-nos que qualsevol racó de la nostra terra, ja sigui en les alçades o en les planes, mereix ser caminat. Perquè qualsevol racó conserva els seus tresors, si sabem descobrir-los.

ELS GERMANS GORNERS

En el procés sumarial d’en Serrallonga hi trobem diverses referències als “germans Gornesos d’Amer”. 

La masia és el mas Gorners, actualment en el terme municipal de la Cellera de Ter. Aquest no fou municipi independent fins l’any 1788. Això, juntament amb el fet que la lletra del Ball d’en Serrallonga inclou el personatge del “petit Gornés de Plantadís” demostra que els germans eren d’aquesta casa.

Els germans Gorners eren tres: Jeroni, Gabriel i Antic. 

I devien ser components habituals de la quadrilla d’en Serrallonga, atès que els trobem en diferents episodis viscuts pels bandolers de les Guilleries.

El “petit Gornès” era Antic, qui apareix en el procés sumarial d’en Serrallonga amb aquest àlies. De tots tres era el més habitual en al quadrilla (possiblement els altres complementaven la pagesia amb la participació ocasional en la quadrilla, com havia fet en Serrallonga en els seus inicis).

En el procés sumarial d’en Serrallonga trobem motes referències a l’Antic Gornès i sabem que tots tres germans haurien mort abans de l’any 1630. La seva vida delictiva, segons les dates identificades en el procés, aniria de l’any 1625 al 1929.

L’Antic va morir a mans de Benet Quintana, el batlle i comissari reial d’Osor, un dels principals perseguidors i enemics d’en Serrallonga i la quadrilla.

El mateix Quintana es planyia als seus superiors, en una carta de l’1 de febrer de 1630, dels a problemes de seguretat personal i econòmics que patia a conseqüència de la seva feina de comissari i d’haver mort “per causa mia” una llarga llista de bandolers de les Guilleries, entre els quals hi havia “Antic Gornés, àlies lo Petit Gornés”:

“He d’anar molt remirat y en forma que no goso exir perquè, després de la mort de dit Gornés ensà, me han fetes moltes passades, no sols los lladres y veladors de aquells, però encara los propis ministres de justícia, y lo mateix balle de Anglès, que vuy és, y los germans Moners y altres en companya de aquells en lo coll de Nafré y altres parts, aguardant-me per a mater-me”.

Aquest document està inclòs en el procés instruït després de la topada de la quadrilla amb el sometent al coll de Nafré de Susqueda, el 24 de gener de 1630. L’Antic hauria mort en mans de Benet Quintana entre el 1625 i el 1630, quan trobem la darrera referència d’ell en una acció de la quadrilla.

SUSQUEDA: DEL CEL ALS BUDELLS DE LA TERRA

Un altre dels llocs inel·ludibles de la nostra comarca és el terme de Susqueda i els seus paisatges de Sant Martí Sacalm, el Far i l’amagada vall de Fornils.

Tots els sabem perquè tots hem estat dalt la cinglera i hem tingut als nostres peus aquests magnífics espais. Però si els volem conèixer de veres , convé baixar i caminar-los.

Una de les millors propostes per a fer-ho és aquesta: Sant Martí Sacalm, pujar al Far pel grau de Santa Anna, recórrer tota la part superior de la cinglera, baixar pel grau de Goleró i tornar per la vall de Fornils.

Aquest recorregut ofereix moltíssims atractius i aventures.

Gaudir de les panoràmiques immenses dalt del Far, als quatre punts cardinals i des de sobre la cinglera de vertigen. No hi ha racó per a contemplar que no deixi bocabadat: les Guilleries, el Collsacabra, el Montseny al fons, ...

Vèncer la cinglera pels graus. Pujar i baixar per aquests camins serpentejants i ancestrals, et fa veure com a cinglera, que sembla infranquejable, es torna amable i ens els ofereix per a pujar al seu llom.

Fer el sender sobre la cinglera, amb la verticalitat de les parets de pedra calcària al nostre costat mateix.

En aquesta ruta en particular una gran sorpresa: la cova de Goleró. Coneguda i investigada, amb un recorregut de centenars de metres. Treure-hi el cap ja val per a veure que estem davant una de les meravelles d’aquest territori.

I caminar la vall de Fornils. Amagada, feréstega, allunyada del món. Una vall que ens explica, però, tota la història que s’hi va viure: places carboneres, el castell de Fornils, masies com la Triola o Puig Alí que ens recorden el pas d’en Serrallonga i els seus...

Una d’aquelles caminades que, retornats al punt d’inici del recorregut, et fan pensar com som de privilegiats de tenir un lloc tan espectacular prop de casa i poder-lo gaudir sempre que volem.

Una caminada amb la que anar dels cims, quasi tocant el cel, fins a l’interior de la terra. I això no es pot fer en gaires llocs.

RETORN A PLANTADÍS: UNA CAMINADA ESPECTACULAR

Si hagués de recomanar alguns espais espectaculars de la comarca de la Selva per a caminar, us ben juro que hi posaria aquest.

Al terme municipal de la Cellera de Ter podem fer una caminada realment espectacular , molt variada i recomanable. Per a fer amb calma, ascendint fins a cims amb panoràmiques de vertigen. Per a gaudir de boscos de tot tipus, la frescor de rieres i salts d’aigua. I per a conèixer part de la història d’en Serrallonga i també de l’activitat humana que segles enrere va donar molta vida a aquestes fondalades.

La ruta comença al Pasteral i ens porta fins el cim de Puigdefrou. Pel camí anem trobant pedreres antigues i tenim, a Colldegria, una fantàstica imatge dels meandres del Ter i de tota la immensa falda de Plantadís, amb els cims de Puigdefrou i Turonell dalt de tot. Una exigent pujada ens porta fins el cim de Puigdefrou , que ens regala unes impressionants vistes de 360 graus a l’entorn.
 

La baixada la fem pel costat del mas Gorners, d’on provenien tres germans que van formar part de la quadrilla d’en Serrallonga i un dels quals, l’Antich Gorners de Plantadís, apareix com a personatge del Ball d’en Serrallonga.
 

Arribats a Can Torre de Plantadís anem a buscar l’icònic salt del Gorg de l’Olla, un dels llocs imprescindibles de la caminada, format per la riera dels Gorners que anirem trobant en més ocasions.

En aquesta vessant de la falda de Plantadís hi trobarem la canal d’en Faria, caminarem per les restes d’un projecte de conducció d’aigua del Ter a Barcelona iniciat per l’enginyer Pere Garcia Fària a principis del segle XX. Impressiona la gosadia de l’obra.

En poca estona trobarem el camí de vil·la Carmelita que, seguint el curs de la cua del pantà del Pasteral, ens portarà de manera fàcil fins el punt d’inici de la caminada. Els darrers regals de la caminada seran les precioses vistes als meandres del Ter i a tota la immensa falda de Plantadís. Espectacular.

Aquesta ruta és força exigent (uns 18 kms i uns 1.000 metres de desnivell –el desnivell indicat per wikiloc és erroni) . Es necessita GPS per a realitzar-la.

Fer-la ens permet descobrir racons d’una feréstega bellesa del nostre país. Una aventura des del cel –els cims panoràmics- fins a sota terra mateix. I també ens permet descobrir una masia relacionada amb la història dels bandolers d’en Serrallonga: el Gorners.

D’aquesta masia en sortiren tres germans que van formar part de la quadrilla de bandolers de les Guilleries.En les properes entrades us parlaré de la història d’aquests tres germans.

“DON JOAN DE SERRALLONGA” AL CASINO DE SANT ANDREU DE PALOMAR (1919)

He afegit a la meva col·lecció particular un programa publicitari de la representació de l’obra de teatre “Don Joan de Serrallonga” que va tenir lloc, el dia 1 de novembre de 1919, al Casino Progrés de Sant Andreu de Palomar.

El “Casino Andresense”, conegut també com “El casinet”  era un dels existents a Sant Andreu, estava situat a la plaça del Comerç (el noble edifici es va acabar enderrocant  l’any 1962)i el regentava el Centre Obrer Instructiu Andreuenc. Disposava de sala de lectura, sala de descans i un gran pati-cafè a l’estiu. Fou un dels principals focus culturals de Sant Andreu, freqüentat pel dramaturg i poeta Ignasi Iglésias i altres modernistes.  

Entre les obres que s’hi van representar hi trobem el cèlebre drama escrit per Víctor Balaguer.

En el programa podem llegir que la direcció anava a càrrec de Joan Moranta, qui també interpretava Don Joan de Serrallonga, i que una distingida dama jove, na Maria Callejas, feia el paper de Joana de Torrelles.

A banda de la resta d’actor i els seus papers, també hi podem llegir com es destaca el luxe del vestuari, el gran nombre d’actors fent de nyerros i cadells i la “bonica representació de l’incendi del palau dels Torrelles”.

Un interessant document per a recordar el pas pels escenaris , a principis del segle XX, del Don Joan de Serrallonga.