REVOLTA NACIONAL O REVOLTA FISCAL?

Una qüestió àmpliament discutida sobre la Revolta dels Angelets a la Catalunya Nord és si va ser veritablement una revolta nacional.

Els historiadors ho han debatut i així trobem la tesi d’Alain Ayats, biògraf de Josep de la Trinxeria ( Les guerres de Josep de la Trinxeria : la guerre du sel et autres. Edicions Trabucaire. Perpinyà. 1997) qui defensa amb contundència que la revolta va ser netament antifiscal.

Ayats posa l’èmfasi en la vessant merament antifiscal dels fets. Així, els Angelets s’haurien revoltat exclusivament contra la gabella o l’impost de la sal, una càrrega inèdita fins aleshores i que fou introduïda l’any 1661 per un edicte de Lluís XIV.

En els anys setanta del segle XX , per contra, alguns historiadors catalanistes o catalanòfils no van dubtar de presentar o interpretar com una revolta o resistència nacional catalana l’episodi, entre aquests Josep Sanabre (Resistència del Rosselló a incorporar-se a França. Barcelona,1970).

Al mig de les dues concepcions, trobem autors com Xavier Torres que considera que “el significat de la revolta dels angelets no s’esgota amb la sola protesta antifiscal”.

Com que indagar en la història no vol dir  necessàriament comprendre tot el seu significat, considero que cadascú pot arribar a les seves pròpies interpretacions , tot i buscar no perdre l’objectivitat necessària.

Al meu entendre i pel que he llegit, no és possible triar clarament entre revolta nacional o revolta fiscal. El detonant de la revolta és clarament una imposició fiscal – el conflicte contra l’impost de la gabella va esclatar en altres zones de França que no havien estat catalanes- , però no puc deixar de pensar en el component nacional.

Primer de tot perquè les noves fronteres creades a partir de 1659 no havien creat sentit de pertinença al nou Estat en els nord-catalans, qui encara es consideraven catalans per raó de tradició, lleis, veïnatge, comerç...

En segon lloc perquè és innegable que en la revolta i les conspiracions va aparèixer la voluntat de devolució dels Comtats a Catalunya per part de diferents actors que van participar-hi.

Per a llegir més sobre la controvèrsia crec que són interessants els següents articles:

-        Una lectura alternativade la Revoltadels Angelets.

-        La résistance dans lescomtés au lendemain du traité des Pyrénnes.

-        Catalans de França ofrancesos de Catalunya?

ELS ANGELETS DE LA TERRA : UNA MICA D'HISTÒRIA

La història dels Angelets de la Terra m'ha atrapat quasi com ho va fer en Serrallonga i , a mesura que ha passat el temps, he anat llegint i recollint informació per a conèixer part d'aquesta història del nostre país.

No m'he pogut estar de recollir alguna d'aquesta informació que fins avui he anat trobant a la xarxa, per a preparar unes entrades en el bloc sobre  la història de la revolta.

Alguna d'aquesta documentació és força inèdita, com la que fa referència als fets ocorreguts a Illa i al setge de Ceret que he trobat en revistes antigues editades en francès al Vallespir i el Rosselló. 

Altres entrades del bloc les he realitzat a partir de dades que he anat obtenint d'episodis o de protagonistes relacionats amb la revolta i que m'han  semblat interessants de publicar.

Naturalment, no es tracta de tota la història de la Revolta dels Angelets, sinó d'una part d'aquesta història que no em puc estar d'explicar en properes entrades del meu bloc.

Espero que us agradin.

LA REVOLTA DELS ANGELETS DE LA TERRA SEGONS ALÍCIA MARCET (i 2)

La segona part del pròleg d'Alícia Marcet és pregona en sentiments i crec que defineix perfectament el que els Angelets de la Terra representen per a la historiadora i el que caldria reivindicar en ells:

"Les relacions que es poden tenir amb els personatges històrics són del mateix tipus que les que es té amb els vius: hi ha els parents, els amics, els anemics: aquells amb qui hom se sent bé , i els altres; els que hom estima i els que no s'estima.

Ja fa anys que tracto en Josep de la Trinxeria, en Damià Nohell, l'Hereu Just i tots els altres angelets. Són els meus.

Ja fa anys que en Segarra, els seus col·legues del Consell Sobirà i, per sobre d'ells, Lluís XIV, són els meus "íntims enemics". 

"El cor té raons que la raó ignora", digué Pascal, però en aquest cas precís el cor i la raó van junyits: d'una banda uns homes que han desmembrat el meu país català, que li han tret les seves llibertats seculars, l'han oprimit, i fins li han volgut treure la seva identitat; de l'altra , uns homes que han lluitat, han patit, han pagat amb la vida llur desig de continuar essent ells mateixos.

Bandits pels uns ("terroristes" es diria avui), defensors de les llibertats ancestrals, lluitant contra el poder absolut d'un Estat centralitzador, pels altres, els Angelets del Vallespir no poden deixar indiferent a ningú".

Jo coincideixo plenament amb aquesta definició que va fer l'Alícia Marcet. Venço l'escepcitisme que l'oblit de la història i la visió dels historiadors francófons van fer sobre el sentit i la raó de la revolta a la Catalunya Nord i aposto pel reconeixement al sentit nacional d'aquesta.

Al meu entendre, la revolta és una reacció a l'acció - en aquest cas impositiva- del nou Estat que guanya el territori pel dret de conquesta -en aquest cas pactat d'amagatotis amb l'estat espanyol-. Per tant , el component nacional existeix i és just que historiadors nordcatalans com l'Alícia Marcet l'hagin  reivindicat, enfront les tesis més aigualidores d'Alain Ayats i altres historiadors francesos.

Com acaba dient Alícia Marcet: és just recordar i reivindicar el paper en la història dels Angelets de la Terra.

LA REVOLTA DELS ANGELETS SEGONS ALÍCIA MARCET (1)

En el llibre "La guerra de la sal. Els Angelets de la Terra", hi apareix una referència a la històriadora Alícia Marcet, qui hauria estat en la génesi de l'aventura que van emprendre professors i alumnes: "La conferència que va fer la senyoreta Alícia Marcet en el liceu de Ceret el mes de gener de 1982 va constituir de fet el vertader certificat de naixença del nostre llibre. Conferència lluminossa que , durant més de dues hores, va apassionar alumnes i professors i els va revelar, a través de la precisió dels fets històrics, la natura dels elements que estaven en joc i el sentit pregon de la revolta dels Angelets de la Terra en el Vallespir, al segle XVII".

Alícia Marcet-Juncosa va nèixer a Sant Feliu de Guíxols l'any 1931. L'any 1939 la seva família va anar a viure a França i ella va fer tots els seus estudis superiors a París. Històriadora, es va concentrar en la recerca sobre els moviments socials dels segles XVI al XVIII i , principalment, en la història de la Catalunya Nord. 

En la novel·la "La guerra de la sal. Els Angelets de la Terra" hi apareix un pròleg escrit per ella que m'ha semblat tremendament il·lustrador sobre el sentit de la revolta vist des d'una perspectiva nordcatalana, un sentit que intenta guanyar l'opacitat de la historiografia francesa i l'oblit de la catalana. 

Em permeto transcriure aquest pròleg , doncs és el millor document que jo he trobat per a definir el veritable sentit de la revolta dels Angelets de la Terra i el més emotiu record a aquella gent que va patir per defensar llurs drets i llibertats a la Catalunya Nord.

Aquesta transcripció l'he fet en dues parts. La primera és la que sintetitza amb un breu text la història i la gènesi de la revolta:

"Tot havia començat el 7 de novembre de 1959, quan, per satisfer els interessos de la corona de França i la d'Espanya, el Tractat dels Pirineus havia establert una frontera que trencava en dos un país en el qual, des de feia segles i més segues, vivia un sol poble.

Les coses s'havien complicat després quan Lluís XIV, el 1661, havia establert als Comtats, esdevinguts la nova província del Rossellí, la contribució més odiada, la gabella de la sal.

La sal!. De tots els productes el més preciós, en una època en la qual la pobresa dels ferratges obligava a donar-ne grans quantats al bestiar i en la qual s'intentava de compensar la carència en sals minerals dels homes posant uns bons grapats de sal a la sopa, i en la qual sobretot, sols existia el salament com a procediment apte per a conservar els productes alterables. La gabella consistia en un monopoli d'Estat sobre el comerç de la sal, confiat a un arrendador: aquest, mitjançant el pagament d'una important suma de diners al rei, determinava arbitràriament els preus, asministrava els punts de venda,els graners, disposava d'una vertadera administració i d'una força armada, els gabellots, encarregats de verificar que cada família havia gabellat com cal, és a dir comprat la sal en els graners reials i en quantitat suficient, i de percaçar els qui en feien el contraban, els "falsos salinaires" (faux-sauniers) o contrabandistes de sal.

D'ençà del 1283, els catalans no coneixien aquesta contribució, VFan considerar que no sols l'establiment de la gabella era una càrrega insuportable sinó que, a més a més, constituïta una greu violació de llurs llibertats ancestrals. I van revoltar-se.

Molts han estat els aixecaments populars durant el segle XVII en tot el reialme francès, i sovint han tingut com a causa primera el refús de la gabella. En lloc n'hi ha hagut de tan important ni de tan llarg, ni tampoc de tan polític com al Rosselló, entre 1663 i 1674.

Lluís XIV no podia admetre que hom gosés aixecar-se contra la seva reial voluntat: va enviar tropes per a combatre la insurrecció, també va trobar en el país mateix uns agents plens de zel per a la seva política, els homes del Consell Sobirà amb, davant tots ells, en Francesc Segarra. Els primers lluitaven sobre el terreny, els segons condemnaven i feien executar els "rebels".

Emboscades, combats, cops de mà, empaitament a través les castanyedes o per les gorgues pregones del Tec, escorcolls, empresonaments, judicis precipitats, condemnes a mort o a galeres, han jalonat aquests deu anys de revolta".

LA GUERRA DE LA SAL,ELS ANGELETS DE LA TERRA. UNA EDICIÓ DE L'ANY 1985

 

He aconseguit mitjançant la llibreria de vell Llibreria dels Àngels de Santa Coloma de Queralt, un exemplar de l'edició del llibre La Guerra de la Sal. Els Angelets de la Terra, editat pel Liceu Dedodat de Severac de Ceret l'any 1985.

És una novel·la històrica que té com  a protagonistes dos joves, la Roseta i en Jordi, que viuen els fets de la Revolta dels Angelets de la Terra a la comarca del Vallespir. En ella hi trobaré personatges coneguts: Trinxeria, l'Hereu Just, Damià Noell, Segarra ... i escenaris i moments de la revolta : Prats de Molló, Costoja, Sant Llorenç de Cerdans, Perpinyà ... Estic segur que m'ho passaré molt bé llegint-la i que a mesura que ho faci m'aniré trobant immers en la lectura i com si realment estigués vivint la revolta com a protagonista.

Però aquesta novel·la té al seu darrera una història encara més maca: resulta que va ser escrita per joves estudiants l'any 1985!.

L'experiència és fantàstica: dos professors del Liceu de Ceret, Robert Megevand i Ramon Sala, van iniciar l'empresa de donar a conèixer els fets de la revolta als estudiants de batxillerat de cinquè mitjançant un treball de recollida de dades i preparació i redacció, tot per part dels mateixos estudiants, d'una novel·la.

Van partir d'una conferència que va fer la historiadora nordcatalana Alícia Marcet en el Liceu de Ceret l'any 1982 i durant tres anys els alumnes van fer la recopilació de dades amb treball de camp inclós, l'elaboració d'un guió i finalment la redacció dels diferents capítols de la novel·la. Amb tot això, el 1985 havien construït la novel·la seguint els fets històrics i els personatges reals de la revolta.

El 1985 se'n van fer dues edicions: una en francès i una en català , aquesta darrera amb pròleg d'Heribert Barrera.

Els alumnes-autors: Isabel Dantras, Genoveva Alberty, Eliana Baque, Valèria Bergeot, Caterina Gilleron, Nadina Harmel, Pasquala Marteil, Caterina Pujol, Francesca Py, Elisabet Sans, Valèria Torrent, Anna Villerous, Llorenç Feillet i Patrick Lastanlen.

Així defineixen , els dos professors, l'aventura que es van proposar en el pròleg del llibre: "Aquest llibre no té altres ambicions sinó que se li reconegui també un cert grau d'originalitat quant a la seva gènesi i a la seva realització. Aquesta novel·la històrica és en efecte una obra pluralista des de més d'un punt de vista, producte d'un treball col·lectiu ... Si tot el llibre és el resultat d'una aventura, aquesta es mereix, ens sembla, d'ésser coneguda del lector i l'incitarà potser a encetar la seva lectura amb la benevolença i la simpatia que mereixen segurament la qualitat del treball i dels esforços acomplerts pels joves estudiants i estudiantes que han escrit aquesta novel·la".  

I jo afegeixo que no cal aquesta benevolença que demanen, he enllestit el primer capítol i puc dir que va ser escrit amb una cura, una riquesa de llenguatge i una capacitat descriptiva que ja voldrien molt autors de llibres amb més fortuna.

Realment, crec que aquesta devia ser una molt bona experiència, mitjançant la qual tots aquests alumnes - avui ja de la meva edat- van aprendre un episodi vital del seu país.  

I ara, després de tants anys, en puc gaudir jo.

CAN PONS DE L'ESPARRA

Als peus d'Argimon trobem el nucli de l'Esparra, avui en dia agregat al municipi de Riuderenes. Prop d'aquí hi ha el mas de can Pons.

La gent de can Pons havien estat fautors d'en Serrallonga.

Els bandolers de les Guilleries, més enllà de la llegenda sobre el castell d'Argimon, havien passat sovint per aquestes contrades i la raó la trobem en que aquest era el camí que prenien per arribar fins el camí ral de Figueres a Barcelona, una via de les més concorregudes per viatgers i traginers i , per tant, lloc predilecte per a les actuacions de la quadrilla.

En el camí ral la colla d'en Serrallonga havia robat en la confluència d'aquest amb la riera de l'Esparra i, el mes de març de l 'any 1630, havien comés un gran robatori a l'hostal de l'Arropit.

A can Pons en Serrallonga hi era ben acollit, com relata la Joana Macissa en el procés sumarial:

"Jo conech molt be a T. Pons de la Sparra lo qual es amich fautor y valedor de dit Joan Sala y Serrallonga y en sa casa lo temps que jo so anada en companyia de dit Serrallonga hi som estats los dos algunes vegades y dins casa y a la porta lo dit Pons nos donave a menyar abundantment y ab molta amistat donantnos lo que tenien ço es pa vi botifarres y gallines".

I en una ocasió els Pons van comprar una capa robada a en Serrallonga:

"Pochs dies apres de passades les vestes de Nadal prop passades un vespre passant lo dit Serrallonga y jo per lo cami real de Gerona quant forem prop de les Mallorquines que veniem de la costa de Santamans de casa den Taverner de Castanyet yns anavem dret en casa de dit Pons de la Sparra encontrarem en dit cami real un home sol a cavall ab un matxo y aportave una capa de pastor blanca tota nova y amenave tres matxos carregats de oli y avellana al qual dit Serrallonga detingue y sens escorcollarlo no feu mes de llavarli la capa yl dexa anar y fent cap en casa dit Pons de la Sparra y picant a la porta en anomenarse Serrallonga obri encontinent y nosaltres entrarem dins casa y aqui matex dit Pons nos feu aparellar que sopar y en particular menyarem cols verdes que lo matex Pons, Serrallonga y jo y una dona de casa les cullirem de un hort quey ha apart devall de la casa.

Y per lo que dit Serrallonga aportave la dita capa de pastor blanca vestida y la sua que portave roya la  portave tambe vestida de sobre li digue dit Pons com aixi portave dos capes que ley venes del que dit Serrallonga fou content com de fet ley vene y dit Pons per lo preu de dita capa lin dona dos pesses de vuyt y una de quatre y alguns tres o quatre reals la qual moneda prengue dit Serrallonga y dit Pons prengue dita capa.

Y digue dit Pons a dit Serrallonga que si lin venia un altra entre mans que fos bona que ley portas per son fill lo qual fill de dit Pons es ja home fet y casat que segons dit Serrallonga deye tant lo dit pare co  lo fill eren amichs de confiança y jo ho crech molt be tambe del fill perque tambe ere present com nosaltres menyavem en companyia de son pare ys folgave ab nosaltres tambe com son pare matex".

DE FIRA A VILANOVA DE SAU

 Foto: Salva Pou.

 Dedicatòria dels "Angelets de la Terra" als 

amics de l'Herbolari de Sau.

Gran dia a Vilanova de Sau. La XXII Fira d'Herbes Remeies va ser un èxit de públic i , com sempre, d'organització.

El dia va acompanyar i vam tenir sol i bona temperatura, els juganers núvols grisos van decidir passar de llarg i permetre que el poble i el paisatge mostréssin els seus millors i més encantadors colors rogencs i verds.

Un dia per a trobar-me de nou amb els amics de l'Herbolari de Sau, organitzadors de totes les activitats junt amb l'Ajuntament.

Un dia per a dedicar llibres i  -això és el millor- veure com els meus llibres tenen seguidors que han anat adquirint i llegint els tres volums del meu Serrallonga i que els ha agradat. Això és reconfortant.

I un  dia - gràcies al fet de tenir parada i estar de cara al públic- per a recollir llegendes i històries sobre en Serrallonga i el nostre país. El personatge dóna per molt i quasi sempre trobo gent que m'explica tradicions, històries i llegendes que han  sentit explicar del bandoler o llocs on va estar,  aleshores veig que en Serrallonga és un personatge ben viu entre la nostre gent, ja siguin els grans o els joves, i que és un aventurer que agrada als nens.