RESSEGUINT LA COSTA FRANCESA: SÈTE I L'ESTANY DE THAU

La sortida familiar del cap de setmana a Gruissan la vam completar amb una visita a la ciutat de Narbona i a la costa francesa dels departaments d'Hérault i Aude.

Narbona és una ciutat que va tenir una importància cabdal en l'antigor, doncs va ser la primera colònia romana fora d'Itàlia i capital de la província de Gallia Narbonensis. Avui en dia podem trobar-nos encara un tram de la via Domitia just davant del magnífic palau dels arquebisbes - l'actual ajuntament-. Un monument que cal visitar és la catedral de Sant Just i Sant Pastor, un enorme edifici gòtic que van deixat inacabat  i que permet amb això veure el sistema constructiu de les catedrals gòtiques.

La segona visita la vam fer a la ciutat portuària de Sète, ja en el Departament d'Hérault. A banda de ser el principal port pesquer francès a la Mediterrània , Sète és una curiosa ciutat crescuda al voltant del Mont Saint Clair i rodejada de canals que permeten que les embarcacions arribin fins a dins mateix de la trama urbana, per això en diuen la "Vènecia del Llenguadoc".

És un d'aquells llocs on sentir amb plenitud  l'ambient mariner. Una sensació que a la gent de terra ferma ens agrada molt poder copçar. Aquesta sensació, durant la nostra visita, es va veure reforçada per la coincidència amb una trobada internacional d'embarcacions a vela (la Escale a Sète) i tot l'ambient i la gentada que això aporta a la ciutat. 

Vam coincidir amb la visita al port del segon vaixell a vela més gran del món: un veler de quatre màstils rus anomenat Le Krusenstern. I també ens va fer gràcia que la marina convidada enguany fos la catalana, amb presència de velers del nostre país, del Museu Marítim de Barcelona, cantades d'habaneres i altres propostes.

El retorn cap a casa el fam fer seguint la carretera que passa per la mota entre la platja d'Hérault i l'immens Estany de Thau.

BANDE DESINÉE A GRUISSAN

Aquest cap de setmana hem fet una nova escapada fins a França. El motiu: fer un nou tastet de bona "bande desinée" al poble costaner de Gruissan (al costat de Narbona). 

Enguany hi celebraven la setena edició del festival de còmic Rencontres autour de la BD.

L'envejable afició pel còmic que tenen a França es demostra en activitats com aquesta on, en un petit municipi, apleguen més de trenta autors que venen els seus llibres i els dediquen als molts d'aficionats que acudeixen a la cita.

Per la meva part vaig comprar un dels volums de la sèrie Mémoire des cendres d'un dels meus autors preferits: Philippe Jarbinet.

Aquesta col·lecció de temàtica medieval és protagonitzada per noia que es diu Helena i els escenaris on tenen lloc les seves aventures són les comarques del Rosselló, en el decurs de la persecució del catarisme fins la caiguda del castell de Montsegur.

Vaig agenciar-me una dedicatòria de Jarbinet, amb un dibuix de la protagonista dels seus còmics.

HARRY DICKSON : UN CÒMIC PER RETROBAR UN PERSONATGE

En el decurs de la visita a Mirepoix no vaig poder evitar d'apropar-me a una llibrerira i mirar què tenien de bande desinée. A veure si trobava algun àlbum interessant per comprar.

I en vaig trobar un de curiós: Harry Dickson, le Sherlock Holmes americain, en el quinzè àlbum de la col·lecció titulat L'héritage maudit de Rennes-le-Château.

A càrrec dels  francesos Richard D. Nolan i el dibuixant Roland Olivier, aquesta col·lecció s'està publicant des de l'any 1992 i tenen com a protagonista un detectiu anomenat Harry Dickson.

Fa anys em van arribar també a les mans tres còmics editats en català i protagonitzats per aquest personatge. Aquella col·lecció es va editar els anys vuitanta i anava a càrrec dels autorts belgues Christian Vanderheghe, Pascal J. Zanon i Michel L. Dubois. 

En l'edició belga els guions es basaven literalment en unes petites novel·les editades els anys setanta per Editorial Júcar i que vaig descobrir i llegir quan era jove. Aquelles històries em van atrapar pel  clima de misteri i terror que impregnava les trames senzilles de cada volum. 

Harry Dickson va nèixer com a personatge de la novel·la folletinesca l'any 1907 (trames lleugeres,  molt de misteri i terror, una producció extraordinària de fins a 180 novel·les...) i era la invenció alemanya que competia contra el famós detectiu anglès Sherlock Holmes. Autèntica novel·la "pulp".

La traducció en francès la va fer Jean Ray qui, en poc temps, va deixar de fer la simple traducció i va començar a realitzar trames pròpies a partir de la inspiració que li provocava els dibuixos de les portades alemanyes. Es diu que arribava a escriure una novel·la per nit.

Jean Ray també era tot un personatge aventurer: desfalcador que va acabar a la presó, mariner, traficant d'armes i d'alcohol... Tota una història abans de convertir-se en escriptor d'un personatge que mai ha arribat a l'alçada del creat per Conan Doyle, però que he vist que ha deixat petjada en la història de la literatura popular.

Les novel·les de Harry Dickson sempre tractaven històries macabres de misteri i terror, per tant no és d'estranyar que la col·lecció de còmics de la qual vaig adquir un volum porti el detectiu a investigar el misteri de Berenguer Sauniere i el seu misteriós tresor, del que vaig parlar en una anterior entrada del bloc.

En el còmic Dickson investiga en escenaris com Rennes-le-Château (el bressol del misteri) i el castell de Montsegur del que també he parlat en el bloc.

En definitiva, un bon còmic i un bon retrobament amb un per sonatge de ficció que vaig seguir en la meva joventut.

MIREPOIX I LA DOCUMENTACIÓ DEL DIBUIXANT BOURGEON

En una aquesta del meu bloc de fa mesos vaig parlar d'un autor de referència: François Bourgeon.

Aquest autor francès és l'autor del còmic d'ambientació medieval Les compagnons du crepúscule (Los compañeros del crepúsculo, editat per Norma Editoral). Aquesta obra és un dels millors còmics que s'han escrit i dibuixat sobre la mitologia i la història medieval.

A banda de la història que explica l'argument, el còmic és una obra mestra d'ambientació  i un veritable estudi sobre escenaris, arquitectura, vestuaris i costums medievals. No he trobat fins ara cap dibuixant que hagi traslladat millor tota la imatge de l'Edat Mitjana als seus còmics.

I molt particularment el tercer volum de la col·lecció, Le dernier chant des Malterre, editat l'any 1990.

En el llibre Dans le sillage des sirènes  (1992) l'estudiós de l'obra de Bourgeon  Michel Thiebaut  explica molt acuradament el gran treball de documentació que fa el dibuixant per als seus llibres.

Bourgeon es documenta amb fotografies, plànols, maquetes, vestuari, pintures d'època ... i ho reprodueix amb molta fidelitat en les vinyetes dels seus llibres, fins a crear un veritable tractat d'història medieval.

Quan crea escenaris no reprodueix un lloc, el que fa és sumar elements d'arquitectura (esglésies, castells, escultures, decoracions, ... ) fins a configurar nous escenaris que ens traslladen amb absoluta fidelitat històrica i versemblança visual a èpoces pretèrites.

El treball de documentació i reproducció dels ambients per part de Bourgeon és inigualable.

Un dels petits atractius que he trobat en algun dels viatges a França ha estat, precisament, trobar alguns d'aquests llocs que va reproduir l'autor en els seus còmics. Així va ser quan vam visitar la ciutat de Cahors i el seu magnífic pont medieval de Valentré.

I Mirepoix també és un d'aquests llocs. Bourgeon reprodueix fidelment l'edifici històric de la Casa dels Cònsuls (l'antic edifici dels jurats de la vila) i la seva esplèndida porxada amb envigat de fusteria decorada amb escultures i imatges del segle XV.

L'obra de Bourgeon demostra la importància ,en la creació del còmic , d'un bon treball de documentació  històric per aconseguir la creació d'espais i escenaris realistes que aconsegueixin transportar el lector a l'època on succeeix l'acció. El grau d'aquesta documentació i la conseqüent fidelització a la història pot variar segons l'autor, però en l'obra de Bourgeon és cabdal.

RETORN A L'ARIEJA (2) : CAMON, LAGARDE I VALS

Tres racons molt especials del País de Mirepoix ,a l'Arieja, que vam descobrir en la nostra sortida del cap de setmana.

El primer és el petit poblet de Camon, incorporat dins el catàleg dels pobles més bonics de França, on podem passejar per l'entramat de carrers medievals de l'antic recinte emmurallat, construit a l'entorn d'un imponent  castell-abadia que fou erigit en els seus inicis per Carlemany. Els carrers del poble estan embellits per centenars de rosers que floreixen en primavera, un detallet més del "savoir faire" dels francesos.

El segon lloc són les romàntiques ruïnes del castell de Lagarde.  El primer castell fou erigit en el segle XI per  Ramir I de Navarra, rei d'Aragó i comte de Barcelona, però l'actual estructura correspon al segle XVII, quan l'antiga fortalesa fou modificada per a convertir-la en un palau. D'aquí prové el nom que se li ha donat de "Versalles de l'Arieja". El palau fou destruït durant la Revolució Francesa i ara en resten un espectacular i gran conjunt de ruïnes que li donen un aspecte trist, però alhora bucòlic.

El tercer lloc és l'església semi-troglodítica de Vals. És l'església més curiosa que hem vist fins avui. Aprofitant una falla rocosa va començar a construir-se en diferents etapes, arribant a assolir tres nivells diferents superposats que van des del pre-romànic (excavat dins la roca) fins el darrer afegit del segle XIV. L'accés per una escala excavada dins la roca ens porta al primer recinte i sobre aquest s'hi obren els dos següents. El conjunt és d'una verticalitat sorprenent. Unes pintures romàniques a l'absis completen la decoració d'aquesta singular església.

RETORN A L'ARIEJA (1)

Nova sortida a França, aquesta ocasió d'un sol dia i amb els pares de l'Anna. Com que la seva mare es diu de cognom Miralpeix li vam dir que un dia aniríem fins a Mirepoix, a la comarca francesa de l'Arieja (la ciutat que en occità s'anomenava Mirapeis i que podria ben ser l'origen etimològic d'aquest antic cognom català). Una excusa com una altra per a retrobar aquests espais tan magnífics i plens d'història de l'antiga Occitània.

De Mirepoix en vaig parlar en unes entrades que vaig fer en aquest bloc el 29 i 30 de març de 2011 i no cal dir que continuo recomanant la visita a aquesta "bastide" medieval i la seva bellíssima plaça.

Però el nostre curt periple per l'Arieja ens va portar a descobrir altres racons també recomanables i dels que vull parlar en les properes entrades.

Vam entrar a l'Arieja per la comarca de l'Aude i ens vam aturar a Chalabre (Eissalabra en occità). 

En aquest poble vam passejar pel boulevard dedicat a Henri d'Aguesseau i una placa explicativa em va portar directament a la trama del nou còmic d'en Serrallonga: la revolta de la gabella de la sal.

Resulta que  a partir del Tractat dels Pirineus i la nova frontera , les terres de la comarca del Quercob, on està situada la població de Chalabre, van pedre tots els privilegis que els eximien de pagar l'impost de la sal. Això va provocar l'oposició de la població i els cònsuls de la vila i es dona la circumstància que d'Aguesseau, intendent del lloc i "cavaller conseller del Rei" va prendre partit , de manera sorprenent, en favor del poble l'any 1678. Per aquest motiu la vila li va dedicar el seu principal carrer.

De fet, la revolta per l'impost de la gabella es va estendre en el segle XVII per molts racons de França, des de Gasconia fins als comtats catalans. En aquests darrers, però,també va esdevenir una revolta nacional.

En les fotografies d'aquesta entrada hi he posat també una que vaig fer, camí de l'Arieja, de l'espectacular castell càtar de Puilaurens.

SERRALLONGA AL CONFLENT (2) : LA PLAÇA DE NYER

El fet que Banyuls fos la casa d'origen del bàndol i lloc de protecció d'en Serrallonga i altres bandolers del bàndol nyerro, va fer que en aquests entorns hi hagués en els segles XVI i XVII molta abundància d'homes armats i de bregues.

Un pagès de la contrada, Joan Mallart, relata en el sumari judicial d'en Serrallonga un episodi de topades entre gent del país i els bandolers:

"Aquesta es la publica veu y fama y tambe se jo testimoni que un dia que here alguns dies antes de nadal proxim passat trobantme en lo castell de Anyer arriba en dit castell tot atribulat Anthoni Matia Margall del lloch de Orella y hoy jo testimoni que digue a mi senyor de Anyer que en la plaça de dit lloch lo havian volgut matar dits Ros Burriol y Pellicer y tambe veix jo testimoni que los predits van aquadrillats y armats de pedrenyals curts y llarchs y causan moltas inquietuts en dit lloch de Anyer".

Aquests bandolers Burriol i Pellicer deurien donar molts mals de caps a la gent de Nyer, fins el punt de fer-se els amos de la plaça del poble, com relata un altre testimoni de nom Melcior Lopez:

"Y tambe es veritat que un dia de la setmana Sancta proxim passada viu jo testimoni als predits (Burriol i Pellicer) ab tres o quatre de altres que jugabaen a billes en la plaça de dit lloch fent menys preu de la justitia y se digue publicament que en la paret de dita plaça tant com estiguerent jugant tenian arrenglats quatorse o quinse pedrenyals los quals veiv jo testimoni que van continuament aquadrillats ab pdrinalls de dos y tres palms".