Però la sort del bandoler
Rafel Morell va acabar aviat. El fou atrapat pels batlles de Taradell i Rupit
en una incursió que feren al mateix mas Serrallonga de Querós el dia 1 de març
de l’any 1624:
“Dissapte
prop passat ha fets vuyt dies quem prengue lo balle de Rupit prop Nostra
Senyora del Coll prop de Osor”.
Mn.Antoni Pladevall ho explica
en el número 10 de Monografies del Montseny (1995). “El comissari reial Pere
Sabaters, fill de Taradell, amb homes de la plana de Vic va fer una expedició
per Collsacabra vers Rupit, on se’ls uní el batlle, i amb gent experta va fer
una incursió sorpresa al mateix mas Serrallonga. En ella hi morí en Joan Sala,
dit el Tendre, germanastre d’en Serrallonga, i foren presos el germà d’aquest,
Segimon Sala, el seu cosí Segimon Ferrer d’Arbúcies en el Rafel Morell, conegut
per Vilanna”.
Segimon Serrallonga escapà del
setge i fou atrapat el capvespre del mateix dia a la cuina del santuari del
Coll. L’endemà s’apropà al santuari Rafel Vilanna, on també l’atraparen. Duia
dos pedrenyals a sobre.
Foren conduïts a les presons
de la vegueria de Vic , on ara hi ha el temple romà i restes del castell dels
Montcada,on el van interrogar. Hi eren presents Lluís de Descatllar, portaveu
del governador general de Catalunya, el doctor Francesc Granell i l’agutzil del
governador, Francesc Llor.
El 14 de març entrava a la
sala de tortures “de la present ciutat de
Vich a fi y efecte de fer la tortura en persona de Rafel morell alias Vilanna
del terme de Riudallots de la Selva lo qual fonch manat al escarceller de les
dites presons aportar aquell ab una cadena al coll y asseguat en un banch de la
cambra dels turments en la qual y havie pa vi llum los turments y demes coses
necessàries pera fer al dita tortura”. La finalitat de la tortura era confirmar
la confessió dels reus i formava part del contingut de la sentència.
En el procés hi trobem,
finalment, la sentència de Rafel Morell: “Vistos
los merits de vostre procés vos han condemnat de tal manera que naturalment
moriau y que la anima seus cepare del cos y que siau assotat per los lloch
acostumats del apresent ciutat de Vich y que sien llevades les orelles y que
ans de la real exequtio de dita sententia siau turmentat pera que digau al
veritat”.
Segimon Sala, Segimon Ferrer i
Rafel Morell van ser, finalment, penjats
a la forca a la ciutat de Vic el dia 15 de març de 1624.
Rafel Morell, àlies Vilanna,
morí a l’edat de vint-i-tres anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada