El
personatge del bandoler ha esdevingut tan popular, al llarg dels anys, que no
s’ha escapat a les mans dels artistes que l’han immortalitzat amb les seves
creacions. La imatge més característica que ens ha arribat, a remolc de la
imaginació dels literats, ha estat la del bandoler romàntic, noble i
cavalleresc, vestit amb robes de senyor i lluitador per amor i contra la
injustícia.
Amb
tot, el personatge dibuixat no s’ha escapat a la controvèrsia iniciada entre la
visió romàntica de Víctor Balaguer i la del pagès posat a lladre de pas,
iniciada per l’historiador Joan Cortada.
Dos
exemples d’aquesta controvèrsia gràfica les trobem en la premsa del segle XIX,
quan la qüestió estava en plena efervescència.
En
totes dues apareix el Serrallonga desdoblat: vestit o mig vestit de noble i de
pagès.
La
primera caricatura la va publicar el setmanari satíric “Lo Xanguet”, almanac aparegut a Barcelona del 1865 al 1874;
redactat pels mateixos col·laboradors d’Un Tros de Paper-, era també,
com aquest, partidari del ‘‘català que ara es parla’’, editat per Innocenci
López i il·lustrat per Tomàs Padró; hi dibuixà també Josep Lluís Pellicer.
En
quan a la segona caricatura, la revista satírica "L'Esquella de la
Torratxa" va reproduir en el seu número 2274, publicat el 6 d'octubre
de 1922, aquesta caricatura , extreta del setmani "Lo Esquirol".
El
setmanari "Lo Esquirol"
recollia amb humor, l'any 1868, l'encesa polèmica entre les publicacions
"La Montaña de Montserrat", que dirigia Víctor Balaguer, i "La
Barretina", dirigida per Josep Feliu i Codina.
En
aquesta caricatura els dos directors apareixen fent un vestit a mida per al
bandoler. En Balaguer el vesteix de noble i en Feliu i Codina de
facinerós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada