El mestre gravador és en aquell moment tan o més important, com artista, que el mateix dibuixant. En les seves mans estava reproduir minuciosament el dibuix original en una planxa matriu de fusta, extraient amb un burell, gúbia o la ganiveta les parts que quedaven blanques a l’entintar. Un minuciós treball de veritable artesà que va fer que aquests fossin molt valorats i reconeguts.
Les tres xilografies que il·lustren el llibre de Cortada van ser realitzades per tres gravadors diferents.
La que representa la imatge més icònica del bandoler porta la signatura de “Servat”. En el llibre “La xilografia a Catalunya entre 1800 i 1923” de Francesc Fontbona (Ed. Biblioteca de Catalunya, 1992) he trobat la següent referència:
“Un dels primers xilògrafs de la última generació va ser Servat, potser fill de Pau Servat, naiper dels anys quaranta. L’època activa d’aquest Servat xilògraf degué ser, però, breu, ja que totes les estampes que se li coneixen daten a les acaballes dels anys seixanta i començament dels setanta. A ell es deu, per exemple, la portada d’un almanac d’EL Tiburón corresponent a 1868, sobre un dibuix de Tomàs Padró. El seu nom, tanmateix, ja no apareixerà en l’època de major intensitat de la xilografia, quan les revistes il·lustrades catalanes tingueren el seu esclat”.
La xilografia que il·lustra l’assalt al carruatge de la comtessa d’Erill, porta la signatura d’un il·lustre gravador català: “Sadurní”.
L’autor és Celestí Sadurní i Deop (Ripoll, 1830-Barcelona, 1896), un dels més reconeguts gravadors catalans. Precisament Tomàs Padró va veure en ell reveladores aptituds i posà interès en estimular la seva creació.
Descendent del llinatge d’armers Deop de Ripoll, de jove féu també d’armer i de gravador de culates d’armes de foc. Dedicat al gravat al boix, féu auques i ventalls fins que féu amistat amb Tomàs Padró i es dedicà a la il·lustració de llibres. El 1877 es perfeccionà a París al taller de Tilly. De nou a Barcelona, col·laborà a La Academia , La Publicidad i La Ilustración Artística i damunt dibuixos de Balaca i Pellicer féu gravats per a una important edició del Quijote (1880-83). Assolí una gran perfecció tècnica i el seu taller fou continuat pels seus fills Josep i Joaquim.
La xilografia de la cambra dels turments porta la signatura de “Benigno Moracho”.
D’ell s’ignora la biografia (es creu que era de Madrid, però que va desenvolupar el seu treball bàsicament a Barcelona) però va deixar una considerable i força nombrosa obra de xilògraf. Les seves obres més antigues daten de 1868 i es troben en enciclopèdies com Historia y descripción de los Estados Unidos i El mundo Pintoresco; gravant il·lustracions per a novel·les de l’artista Eusebi Planas; i en revistes com La Ilustración espanyola y Americana.
Les tres xilografies que il·lustren el llibre de Cortada van ser realitzades per tres gravadors diferents.
La que representa la imatge més icònica del bandoler porta la signatura de “Servat”. En el llibre “La xilografia a Catalunya entre 1800 i 1923” de Francesc Fontbona (Ed. Biblioteca de Catalunya, 1992) he trobat la següent referència:
“Un dels primers xilògrafs de la última generació va ser Servat, potser fill de Pau Servat, naiper dels anys quaranta. L’època activa d’aquest Servat xilògraf degué ser, però, breu, ja que totes les estampes que se li coneixen daten a les acaballes dels anys seixanta i començament dels setanta. A ell es deu, per exemple, la portada d’un almanac d’EL Tiburón corresponent a 1868, sobre un dibuix de Tomàs Padró. El seu nom, tanmateix, ja no apareixerà en l’època de major intensitat de la xilografia, quan les revistes il·lustrades catalanes tingueren el seu esclat”.
La xilografia que il·lustra l’assalt al carruatge de la comtessa d’Erill, porta la signatura d’un il·lustre gravador català: “Sadurní”.
L’autor és Celestí Sadurní i Deop (Ripoll, 1830-Barcelona, 1896), un dels més reconeguts gravadors catalans. Precisament Tomàs Padró va veure en ell reveladores aptituds i posà interès en estimular la seva creació.
Descendent del llinatge d’armers Deop de Ripoll, de jove féu també d’armer i de gravador de culates d’armes de foc. Dedicat al gravat al boix, féu auques i ventalls fins que féu amistat amb Tomàs Padró i es dedicà a la il·lustració de llibres. El 1877 es perfeccionà a París al taller de Tilly. De nou a Barcelona, col·laborà a La Academia , La Publicidad i La Ilustración Artística i damunt dibuixos de Balaca i Pellicer féu gravats per a una important edició del Quijote (1880-83). Assolí una gran perfecció tècnica i el seu taller fou continuat pels seus fills Josep i Joaquim.
La xilografia de la cambra dels turments porta la signatura de “Benigno Moracho”.
D’ell s’ignora la biografia (es creu que era de Madrid, però que va desenvolupar el seu treball bàsicament a Barcelona) però va deixar una considerable i força nombrosa obra de xilògraf. Les seves obres més antigues daten de 1868 i es troben en enciclopèdies com Historia y descripción de los Estados Unidos i El mundo Pintoresco; gravant il·lustracions per a novel·les de l’artista Eusebi Planas; i en revistes com La Ilustración espanyola y Americana.
En quan al dibuixant, la signatura de les dues primeres identifica com autor a Tomàs Padró, mentre que aquesta tercera no ho permet. Per tant, quedaria per determinar qui va ser-ne l’autor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada