El clàssic de
Víctor Balaguer “Don Juan de Serrallonga” ha estat objecte de moltes edicions des
de la seva primera publicació.
En podem comptar
fins a cinc en el segle XIX: les quatre de l’editor Salvador Manero
(1858,1862,1867 i 1877) i la de l’establecimiento editorial de la Viuda de Pedro Font (1895).
En el segle XX se
n’editaren cinc més: la versió catalana d’editorial Ràfols (1922) , la de la
col·lecció popular La Novela Azul
(1937), la d’Editorial Tesoro (1949), la d’Editorial Tebas (1975) i , finalment
també en català, la de Curial (1988).
Les reedicions ,
curiosament, també han arribat a entrar en el segle XXI.
Ho van fer
l’any 2001, quan la versió castellana de Balaguer va ser reeditada pel segell
editorial EKOTY.
Aquesta
editorial madrilenya va ser una empresa creada pel popular periodista i
presentador de televisió Pepe Navarro i es va especialitzar en edicions
simultànies de clàssics , entre els quals Víctor Balaguer, i també d’autors novells; totes elles
editades en format assequible.
Dins
la que anomenaven “Colección Pepe Navarro” publicaven el 2001 una nova reedició
del clàssic de Balaguer, presentat amb les següents paraules:"Serrallonga es un héroe romántico, pero también un personaje real. Es el bandido más famoso de la historia catalana, y el más legendario de aquellos bandoleros que se mantuvieron rebeldes en el Pirineo entre los siglos XVI y XVII. Entre aventuras y lances dispares, amor y ternura, esta novela fue también prionera en una temática que, años más tarde, harían populares con muy diversa fortuna los bandoleros andaluces".
Encara hi haurien dues edicions més en els darrers anys, aquestes en català: una d'elles l'any 2005 per Edicions Sàpiens; la darrera- fins ara- dins la col·lecció Memòries d'Osona, editada pel Diari de Vic l'any 2008.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada