La revista dedicada a la divulgació de la recerca històrica L’AVENÇ publicà
en el seu número 82, de maig de 1985,un dossier especial dedicat al
bandolerisme català.
El dossier el formaven trenta pàgines amb diferents articles de reconeguts
historiadors de reconegut prestigi i que repassaven en profunditat sintètica la
història del bandolerisme català al llarg de la història.
Ricardo Garcia Cárcel signava l’article “El bandolerisme al llarg la
història” on feia una prospectiva sobre
el tractament que havia tingut aquest fenomen al llarg dels segles, des de la
idealització iniciada en el mateix segle XVII i continuada pel romanticisme del
XIX i fins a la visió més historicista ja entrat el XX, amb les aportacions de
Reglà, Xavier Torres i Núria Sales.
Xavier Torres és, per la seva banda, aportà l’article “Senyors i bandolers
a l’Antic Règim” que serveix per a endinsar-nos en les arrels feudals del bandolerisme
català. Les particularitats de la noblesa catalana i les lleis que emparaven el
conflicte armat entre bàndols , la complicitat senyorial amb els lladres de
camí ral, les faccions de nyerros i cadells en les quals participa el mateix
Serrallonga i els motius de la davallada general del bandidatge formen part del
corpus del seu treball, sense oblidar un epíleg dedicat al mite i la llegenda que
neix a partir de la desaparició dels bandolers catalans.
“La captura d’en Serrallonga, cap a final de l’any 1633, és ben bé la
persecució d’un bandit esparracat, foragitat de totes bandes”, descriu Xavier
Torres.
La historiadora Núria Sales signà l’article “Bandoliers espaignols i
guerres de religió franceses”. Autora del llibre “Senyors bandolers, miquelets
i botiflers” (Ed. Empúries, 1984) en el qual publicà un completíssim treball de
recerca sobre la família Banyuls de Nyer; no és d’estranyar que dediqui la seva
col·laboració a una geografia històrica –la dels senyors feudals de frontera-
que li era coneguda i que, com en el cas dels senyors de Nyer, són cabdals per
a explicar el bandolerisme català.
Al llarg de l’article de Núria Sales trobem referències a aquells
conflictes que alimentaven petits exèrcits mercenaris que podien esdevenir
bandolers, en els quals intervenien
hugonots francesos, interessos nacionals i problemàtiques religioses i on tenien un paper destacar els petits
nobles o “mossurs” de frontera.
Entre aquests darrers un de conegut i que havia acollit Serrallonga en les
seves fugides a França: el “messur de
Viver ab sinch sents archabussers y ab quaranta de cavall .. que entre per
Illa y munta fins a Vinsa... on ha
degollat sinquanta homens ab molta crueltat a sanch freda”.
O el mateix Tomàs de Banyuls, senyor de Nyer, de qui documenta que el 1581 amb
una “quadrilla de 700 bandolers hugonauts
francesos ... ha pretès fortificarse en Anyer, la Bastida i Auleta”.
Aquests dos darrers exemples ens il·lustren magníficament sobre la
quantitat d’homes armats que poden moure en aquells temps els petits senyors
feudals, veritables exèrcits particulars.
El darrer article del dossier, signat per Antoni Simon, es titula “El
bandolerisme català: una aproximació sociològica” i fa una aportació
interessant sobre els orígens geogràfics i l’extracció sòcio-professional d’alguns
d’ells.
El dossier publicat per la revista L’AVENÇ és , en resum, una aportació
historiogràfica i erudita sobre la síntesi general del bandolerisme català i
alguns aspectes particulars, no menors, que planen sobre les seves raons de
ser, expansió i davallada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada