dimecres, 4 de febrer del 2015

EL SERRALLONGA MÉS HEROIC I ROMÀNTIC, SEGONS ANTON BUSQUETS (2)



Dues pàgines de l'article publicat a "Cu-cut", amb fotografies de 
Susqueda i del santuari del Coll a Osor.


En l’escenari “grandiós” de les Guilleries  Anton Busquets hi rememora la presència del bandoler que senyorejà en aquelles muntanyes: “tingut com a malfactor, quan vibrava dintre seu una ánima verament catalana, un cor bategant sempre al impuls d’un amor sens mida vers el propi tyerrer y que’l feu armar d’un brahó y d’una forsa terrible, organisant una colla d’ardits montanyesos, sino tots ben triats y a faisó d’ell , al menys ab bons intents comandats; y a la consigna o crit de Vista la terra! Acometía a las tropas castellanas”

Com es pot veure, l’autor reivindica la  visió més romàntica, heròica i fins catalanista del bandoler, en consonància amb les interpretació d’Anicet Pagès de Puig en la seva poesia “La fi d’en Serrallonga” de 1901.

Anton Busquets considera que historiadors i literats no han fet justícia a la figura del bandoler atès que l’han “pintat d’un modo vergonyós pera nosaltres, donant la rahó als nostres eterns enemichs que’l feyan passar per lladre de camí ral y per malfactor” i demostra la seva admiració per aquell bandoler “que ja de petit he dut sempre gran devoció”.

Seria interessant poder confrontar la visió reivindicativa i catalanista que explicita Anton Busquets del bandoler - aquell que ha vist “com a un nou redemptor, venir la seva ombra lluitadora a trencar las cadenas vergonyanys que’ns tenen esclaus”- amb la que hauria tingut Jacint Verdaguer -home  de caràcter més conservador i tradicionalista-.  I dic que seria interessant perquè, precisament, la darrera part de l’article va dedicada a parlar de la intenció del seu bon amic , ni més ni menys que el nostre gran Jacint Verdaguer, per conèixer i escriure sobre el bandoler de les Guilleries.

He pogut recollir una referència a l’amistat d’Anton Busquets i Jacint Verdaguer en un article publicat l’any 1935 en la revista eclesiàstica  La hormiga de oro”. Un article que amb el títol de  Por tierras catalanas: San Román de Sau” ens explica: “Hoy no puede hablarse de las Guillerías sin recordar, entre otros, dos nombres relevantes en el campo de la literatura catalana de nuestros días: Mosén Jacinto Verdaguer y Antonio Busquets y Punset, ambos amicísimos y vallecidos a distancia de treinta y dos años uno de otro. Verdaguer, de quien se escribe que para describir en La Atlántida la sobervia y salvaje escena del incendio de los Pirineos, se encaminó en noche tempestuosa por los roquedales de Sabassona, al pie del hisórico castillo que como portillo gigantesco tapa el paso de Las Guillerías por el llano de Vich, y allí, haciendo frondas y árboles en línea recta, se desnudó en pelota, y con una hacha de viento, que apretaba entre sus nervudas manos, cuando más rugía el trueno, pegó fuego a las dos extremidades de aquella sierpe de leña, saltando por aquellos barrancos y fragosidades, para dar realidad mayor al fantasma de sus visiones dantescas y homéricas”.

“Y Busquets y Punset, nacido en San Hilario Sacalm, que ha de niño se internaba en aquellos bosques, donde de labios de los carboneros y de los leñadores, escuchaba y recogia extasiado candiones y leyendas, refranes y joyas de la lengua y del saber popular, que pasaron a ser germen y estructura propia en su alma llena del sentido de la naturalesa, y que verió luego en sus obras, especialmente en Ventijols de Guilleria, Lo Fossar de Sau, Oratjol de la Serra, etc.”