dilluns, 13 de gener del 2014

LA BANDERA DE LA MUERTE , DE VÍCTOR BALAGUER (1859)






L’èxit de la novel·la Don Juan de Serrallonga li va suggerir a Víctor Balaguer una segona part: La bandera de la muerte.

Va començar a escriure-la ell, però no la va poder acabar atès que va ser enviat a Itàlia com a corresponsal del diari “El Telégrafo”.

La novel·la la va continuar llavors per l’escriptor i articulista Antoni Altadill i Teixidó (Tortosa,1828-Barcelona 1880). Balaguer va escriure el relat fins al capítol XX, o sigui la pàgina 342 del tom primer. Altadill la va continuar fins a la conclusió.

La trama de la novel·la s’inicia just on finalitza la primera, amb la Joana Torrellas i el Fadrí de Sau refugiats a les Guilleries i iniciant la venjança per la mort de Don Joan de Serrallonga.

Com ha descrit Josep Ma. Fradera a “Visibilitat i invisibilitat de Víctor Balaguer”: “En les composicions dramàtiques es nota una extraordinària mestria “[...] per fondre arqueologia, història i política liberal en un tot únic. [...] Ningú com ell no va ser capaç d’organitzar, amb història, poesia i drama, un retaule de fets patriòtics que demostrés amb tanta eloqüència que els catalans havien estat sempre del cantó de les llibertats”.

I seguint aquesta pauta, doncs, trobem a “La bandera de la muerte” un final de la trama plenament integrat en la història del nostre país, doncs l’escenari històric en el que es mouen els seus protagonistes són els fets reals ocorreguts a la plana de la Selva i a Barcelona durant la Revolta dels Segadors de 1640.

En la novel·la Joana Torrellas i el Fadrí de Sau, junt amb la “Germandat de la Bandera Negra” s’uneixen als revoltats que fan front als terços castellans que han arrasat els pobles de Riudarenes i Santa Coloma de Farners i executen l’agutzil Miquel Monredón cremant-lo en una casa d’aquest darrer poble. La revolta arriba fins a Barcelona on és perseguit i executat el virrei Dalmau de Queralt, comte de Santa Coloma.

L’esperit liberal dels autors també queda imprès al final de la novel·la , finalitzada la revolta, amb una frase que sentencia: “Barcelona va quedar en poder del seu legítim amo: en poder del seu mateix poble”.

Així Balaguer i Altadill situen els seus protagonistes actuant en episodis certs i escenaris històrics de la Revolta dels Segadors, en la qual els dolents de la trama – els cadells- estan encarnats per personatges verídics.

Aquestes llicències històriques són precisament el que jo he seguit amb els meus tres darrers còmics sobre el bandoler. Posant-lo també com a protagonista en la Revolta dels Segadors. La continuïtat que va donar Balaguer amb “La Bandera de la Muerte” també em va inspirar per al meu segon còmic “Bandera Negra”. Per tant, d’alguna manera,  les meves humils històries veuen del tipus de literatura i l’ús lliure de la història que va fer Balaguer en el segle XIX.

Les novel·les de Víctor Balaguer han rebut crítiques al llarg del temps per no seguir la fidelitat històrica d’en Serrallonga (Joan Fuster considerava que La Bandera de la Muerte “era simple superxeria”). Des de la meva òptica són novel·les de bon llegir que, a banda, poden ajudar a conèixer alguns episodis històrics incorporats a la trama. 

La novel·la “La Bandera de la Muerte” està disponible a la xarxa en aquest enllaç

Per la meva part he pogut afegir a la col·lecció l’edició original del llibre de 1859, que vaig adquirir a la Llibreria Costa de Vic. Es tracta d’una edició força luxosa, com les habituals de l’editor Salvador Manero, en pasta espanyola i amb diferents gravats i il·lustracions de qualitat.