Claustre de la catedral d'Arles.
L'Ajuntament d'Arles.
La segona revolta dels Angelets de la Terra s'havia iniciat l'any 1670 i després de cinc mesos de lluites, una tropa de 4.000 soldats francesos havia fet recular els revoltats fins el Coll de Regina, on foren derrotats el 5 de maig. Pocs dies després es va dictar sentència contra els caps de la revolta, un document força interessant que transcric en aquesta entrada:
"Crida feta a Prada de Conflent per l’Intendent Etienne Carlier per ordre de
Francesc de Segarra, president del Consell Sobirà del Rosselló, Isidor Prat i
Sant Julià i Raimon Trobat i Vinyes, consellers i comissionats per ordre
expressa del Rei. Considerant les conclusions aportades per Francesc Martí de
Viladamor, advocat general, sobre els disturbis, incendis, sacrilegis,
homicidis, portada d’armes i altres actes de violència als llocs de les
muntanyes del Vallespir i en alguns llocs del Conflent pels sediciosos,
vulgarment anomenats Angelets, rebels que després d’entrar per la força dins la
vila de Prats de Molló havien obert la porta i obligat el governador i agutzil
d’aquesta ciutat a posar en llibertat a Joan Miquel Mestre, anomenat Hereu
Just, de Vallestavià, un dels caps de la sedició, i els seus còmplices que
estaven empresonats per l’autoritat judicial, que tenien el comerç i el repòs
públic alterat des de feia més de tres mesos a les ciutats i els llocs de dites
muntanyes, que havien agafat les armes contra les tropes i oficials de justícia
encarregats de la recaptació i administració dels drets del Rei i sobretot de
l’impost sobre la sal; que havien posat setge a la ciutat de Ceret i havien
resistit la nit de l’1 d’abril al tinent general del Rei a la província del
Rosselló, Monsieur Chatillon; i que finalment havien continuat durant molt
temps aquestes sedicions en diferents llocs, tot resistint els soldats de
l’armada comandada pel comte de Chamilly, mariscal de camps i d’armes de Sa
Majestat; per sentències redactades pels a dalt citats comissaris, del 30 de
maig al 20 d’agost de 1670, seixanta-una persones de diferents llocs de dites
muntanyes han estat declarats rebels, infidels i traïdors, culpables de crim de
lesa majestat, i han estat condemnats a ésser lliurats als executors de l’alta
justícia.
A Hereu Just, a Josep Trinxeria
de Prats de Molló i a Damià Noell de Serrallonga, caps de la sedició, se’ls
conduirà a la plaça pública d’Arles, on seran degollats, fets a quatre quartos
cadascun dels seus cadàvers i es posarà el seu cap dins una gàbia de ferro i
acte seguit es penjarà: la de Trinxeria a la porta de la vila de Prats de
Molló, la de Noell al lloc més elevat de la plaça de Serrallonga, i la de
l’Hereu Just en una de les portes de la vila d’Arles. I els quartos dels seus
cossos seran repartits pels camins reials de dites viles.
Aquesta sentència també serà
aplicada contra Pere Pau Ventes ,de Sahorra,
un dels caps de la sedició, qui serà executat a Vilafranca de Conflent;
i contra Joan Àngel Anglada, primer consol de Prats de Molló, on ell serà
executat. Els noms dels sentenciats seran esborrats dels llibres i les actes
dels consolats, les seves cases seran enderrocades sota pena de mort si algú
cosa reedificar-les i sobre les seves cendres es col·locarà una pedra o placa
de bronze amb la sentència escrita en elles.
A tots ells se’ls farà l’escarni
públic pels espais públics acostumats de la vila d’Arles i a la plaça seran
executats, si no és presencialment serà en efígie.
Els seus bens seran confiscats i
atribuïts al Rei, després que s’haurà descomptat el cost de la justícia i les
indemnitzacions acordades al controlador general de la gabella i a les persones
perjudicades".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada