dijous, 2 de febrer del 2012

LA SEGONA REVOLTA DELS ANGELETS

Gravat francès antic, que representa un grup 
de paisans atacants soldats de la gabella.

Amb el pacte de Ceret s'havien acabat les hostilitats al Vallespir. Però la revolta s'encengué l'any 1670 a la veïna comarca del Conflent.

Al ser un dels caps de la revolta Joan Miquel Mestre - l'Hereu Just-  va exigir el mateix tracte sobre la sal per a la comarca del Conflent. Fou arrestat el 22 de gener de 1670 pel governador de Prats de Molló, fet que generà una revolta dels veïns de al població que prengueren la seva dona i els fills com a ostatges. Aquests foren bescanviats per l'Hereu Just, el qual va poder escapar d'aquesta manera. 

En aquell moment la revolta no només va recomençar sinó que fou molt més crua i les lluites tingueres lloc a tot el Vallespir. El 27 de febrer de 1670 els angelets s'apoderaren d'Arles matant-ne el batlle. Poc després , uns mil cinc-cents angelets i miquelets, assetjaren la capital, Ceret, entre els dies 31 de maç i 2 d'abril amb l'objectiu de prendre les càrregues de sal que es guardaven a la casa de la gabella. 

A partir de llavors els francesos van enviar un gran exèrcit de 4.000 soldats a les muntanyes que separen el Conflent i el Vallespir per atacar aquesta última comarca per la reraguarda. Els angelets es retiraren al coll de la Regina, ja que la tècnica de guerrilla no podia fer front a un exèrcit complet en una batalla oberta. 

El angelets es separaren, alguns van refugiar-se al Principat, com Trinxeria, i altres s'amaguaren a les muntanyes.