dijous, 4 de juny del 2015

FIRA D'HERBES REMEIERES A VILANOVA DE SAU

Aquest diumenge di 7 de juny arriba la XXIV FIRA D'HERBES REMEIERES DE VILANOVA DE SAU.

Xerrades, activitats, concurs de truites, visites guiades per a conèixer les herbes... i una fira on jo hi seré com cada any amb la meva parada de venda i signatura de llibres.

Una molt bona proposta per a convidar-vos a conèixer aquest magnífic racó d'Osona, amb un paisatge i un entorn inigualables.

En aquest enllaç hi trobareu el programa.
No us ho perdeu.


dilluns, 1 de juny del 2015

EN JOAN SERRA , EN LA PERA




 


En La Pera a "Historia de las escuadras de Cataluña"  
de Josep Ortega i Espinós (1859)

Un altre dels quaderns que la col·lecció “Bandidos célebres españoles” va dedicar a un  bandoler català va ser el del popular Joan Serra, àlies La Pera.
Tothom en té una referència d’aquest lladre del segle XIX, doncs és el mateix a qui Lluís Llach va dedicar la seva popular cançó “El bandoler”.

De Joan Serra, en la Pera, se n’ha escrit molt al llarg dels anys. Valgui una de les darreres i més interessants mostres, la versió novel·lada de la seva vida que va escriure Margarida Aritzeta i que porta el títol “El bandoler” (Ed. Cossetània, 2014). Podeu trobar més informació d’aquest llibre en aquest enllaç. 

Qui era en La Pera?

La llegenda que ha arribat fins avui en dia i que és precisament la trama continguda en el quadern de la col·lecció, ens parla que l’any 1814 el vell Robusté romania al seu mas de Valls quan hi arribà un jove que li explicà una història de temps enrere.

Feia molts anys una colla de xiquets havien entrat en un hort a robar unes peres, sorpresos pel propietari aquest castigà amb un mastegot un dels petits lladres, qui plantà cara advertint: “Els petits es fan grans. Jo us prometo que em venjaré dels vostres cops”.

Robusté era aquell propietari i aquell jove que explicava la vella història era aquell nen que ara venia a complir la seva promesa i que, just en aquell moment es va treure un punyal i va assassinar el vell propietari.

A partir d’aleshores, perseguit per la justícia i els mossos d’esquadra de Valls, en “La Pera” va començar seguir amb una vida delictiva assassinant diverses persones amb qui havia tingut raons de jove.

Una de les particularitat d’aquell assassí, gran creient religiós, era que per cada mort encenia dues espelmes a l’ermita del Carme de Valls i que, abans de matar la víctima, li deixava temps perquè resés un credo. En Joan Serra també va pagar per avançat una missa  de difunts per qual a ell el prenguessin.

També li era essencial trobar-se i parlar d’amagat amb la seva estimada Maria i per això cada nit s’encaminava cap el Mas Simó , on aquella noia hi vivia i feinejava de minyona. Fou allí quan el 4 de maig de 1815, l’amo de la casa s’adonà de la presència del bandoler i anà ràpid a avisar els mossos d’esquadra.

Arribats al mas el bandoler es defensà matant dos mossos. No podent escapar es va lliurar i fou conduït a Valls, on fou jutjat i condemnat a morir a la forca i el seu cos esquarterat per a escarni públic.

Segueix dient la llegenda que abans de morir va demanar que li encenguessin dos ciris a l’ermita del Carme. Maria, la seva companya va embogir i va morir poc després. Ningú va complir la darrera voluntat d’en “La Pera”.

dimecres, 13 de maig del 2015

"EL CATALAN SERRALLONGA" A LA REVISTA CHICOS (1947)


He trobat una petita però encantadora ressenya literària sobre en Serrallonga en el número 427 de la revista infantil "Chicos" , corresponent al 9 de març de 1947.

Es tracta d'un petit article en la secció "Un libro a la setmana" que incorpora una part del text i una referència a un dels autors de la comèdia  "El catalán Serrallonga", escrita per Zorrilla, Vélez i Rojas pels volts de l'any 1635.

M'ha semblat força curiosa aquesta referència biogràfica i bibliogràfica a una obra teatral del segle XVII incorporada en una secció d'una revista infantil  tan popular i llegendària com va ser "Chicos".

"Chicos" es va editar entre els any 1948 i 1950 a Sant Sebastià i va ser una revista setmanal de referència entre la quitxalla. En aquest enllaç podeu trobar-hi la història de la publicació i en aquest una referència a la importància dels dibuixants que van treballar per la revista.

"Chicos" va incorporar historietes (en cada número hi apareixia una pàgina del lliurament de la historieta) de dibuixants de molta qualitat com Jesús Blasco i el seu cèlebre personatge "Cuto"; a banda d'altres grans com Opisso o Freixas.

La revista té l'encant d'aquelles edicions infantils que es consumien amb avidesa durant la postguerra i incorpora una voluntat d'ajudar i difondre la cultura entre els adolescents -tot i el seu caràcter editorial conservador-  que no tenien altres propostes -més propagandistes- del Règim com el "Flechas y Pelayos". 


dijous, 7 de maig del 2015

L'ORN, ENTRE EL DELTA DE L'EBRE I LA CAMARGA




Continuo amb la juguesca de trobar llocs per on l'Orn pugui haver passat.

El genial Quim Bou s'inspira en el Delta de l'Ebre i ens mostra aquesta fantàstica il·lustració de l'Orn caminant per la sorra d'uns aiguamolls i amb una torre medieval de defensa al fons.

L'any 2007 vaig visitar un lloc que podia semblar aquest: és a la Carmarga francesa, en la comarca del Gard. 

Al mig d'aquells antics aiguamolls s'aixeca, envoltada d'aigua i fangars, l'imponent Torre Carbonera, edificada en el segle XIII i que va servir durant molts anys de torre de vigilància dels accessos a la vila d'Aigas-Mortàs (Aigues-Mortes en francès).

Aigas-Mortàs és una vil·la d'encant, totalment emmurallada i construïda al mig dels grans aiguamolls de la Camarga. Durant molts anys va ser el principal port francès obert al Mediterrani.

Sorprèn trobar aquella gran torre absenta al mig del camí, en un espai que sembla no ser terra de ningú. Hom podria, com en la il·lustració d'en Quim Bou, preguntar-se què carall hi fa una torre de vigilància al mig del no rés, al mig d'uns inhòspits aiguamolls; però  la Torre Carbonera demostra, en la seva antiga missió de vigilància d'un camí a una vil·la reial, que l'home sempre ha utilitzat el seu giny per construir coses que li eren útils.

Potser les aventures de  l'Orn el van portar també a la Camarga?

diumenge, 3 de maig del 2015

EN SERRALLONGA AL SERRAT DEL CORB




A la festa de Bruixes i Bandolers d'Arbúcies vaig aprofitar per fer algunes il·lustracions relacionades amb passatges de la història d'en Serrallonga.

Una d'aquestes il·lustracions representa en Serrallonga i tres bandolers més baixant el "camí mil·lenari de Can Patrinxo", amb l'imponent i altiu  Serrat del Corb al seu darrera.

El camí mil·lenari de Can  Patrinxo forma part dels senders locals senyalitzats a Santa Coloma i és un antic camí de bast que puja fins l'ermita del Padró, dalt de les Guilleries, i d'allí cap a l'Espinau, el Sobirà ...

Els entorns de Ca l'Huix, l'Albó, Castanyet.... la part de les Guilleries més properes a Santa Coloma de Farners estan documentats en la història del bandoler i la seva quadrilla , per això no seria estrany que aquella colla hagués fet aquest camí de baixada a la plana.

L'inici d'aquest camí, molt proper a casa nostra, fa que l'utilitzem moltes vegades per a fer caminades matinals amb en Jack. Com aquell qui diu és el nostre particular "PR" que solem agafar cada setmana per ascendir muntanya i gaudir de vistes espectaculars de la plana. És per aquest hàbit que no concebo el camí sense el nostre gos i per això he fet que acompanyi en Serrallonga i els bandolers de les Guilleries en el seu deambular per aquests bonics paisatges.


diumenge, 26 d’abril del 2015

CAMINADA PER BOSCOS D'EN SERRALLONGA

 





Aquest matí hem fet amb el nostre gos, en Jack, una caminada matinal que ressegueix , des de Santa Coloma, el camí mil·lenari de Can Patrinxo i arriba fins a l'ermita del Pedró. La tornada l'hem fet seguint una part del camí dels bandolers i la carretera de Castanyet.

Un camí que ascendeix  fins a les estibacions més elevades de les Guilleries i que ofereix bones vistes de la plana que avui s'amagava rere un mantell de boira baixa, com si el cel hagués caigut a la terra

Dalt de tot, la primavera també  esclata, començant a posar de verd intens els castanyers.
Un dels atractius d'aquesta ruta circular és que hom passa per camins que segur que va trepitjar el bandoler Serrallonga. En un  dia clar hi veus la gran masia de l'Albó, que n'eren fautors i que en una ocasió fou assaltada pel Fadrí de Sau.

També et trobes amb el monumental casal del Sobirà, relacionat llegendàriament amb en Serrallonga, com explico en aquesta entrada del bloc.

I ,almenys en el recorregut que hem fet avui, també pots fer parada a l'hostal de l'Espinau, l'ancestral "Hostal del Malcuinat" del que vaig parlar en aquesta altra entrada. Avui hi hem fet una curta parada per saludar la Carme i en Toni, els actuals hostalers.

En definitiva, una caminada per amarar-se de bosc i també per sentir l'alè d'aquells bandolers llegendaris que fa segles van caminar, com nosaltres avui , per aquests boscos.


dijous, 23 d’abril del 2015

MOLT BON SANT JORDI 2015


Us desitjo que tingueu el millor Sant Jordi possible. Que l'amor sigui generós enroses i llibres per a tots.