BON SANT JORDI

Bona Diada de Sant Jordi a totes i a tots!.

Una bonica rosa i, perquè no, un bon còmic en català també pot ser un bon detall.

PARADISOS PROPERS : VILANOVA DE SAU I ELS SEUS ENTORNS

Aquest diumenge he fet la presentació de Serrallonga Els Angelets de la Terra a Vilanova de Sau i hem aprofitat el dia per a conèixer més racons d'aquest petit paradís que envolta aquest municipi d'Osona.

La primera parada l'hem fet al pont medieval de Malafogassa, un bucòlic raconet pel qual va passar fa molts anys el Fadrí de Sau, tal i com vaig explicar en aquesta entrada del bloc.

La següent visita ens ha portat fins el castell - monestir de Sant Llorenç dels Munt, al terme municipal de Sant Julià de Vilatorta. El castell de Sant Llorenç del Munt, que s’alça imponent sobre un cingle en el punt de més altitud del terme municipal, al segle X tingué la jurisdicció de tot l’antic terme de Vilatorta. A mitjan segle XII, després de perdre la condició de castell s’hi fundà un monestir agustinià. D’aquest segle data l’església romànica, que encara conserva l’absis central i les dues absidioles laterals. El segle XIII fou el període de màxim esplendor de la canònica augustiniana. Actualment és de propietat particular i s’hi ha fet importants obres de restauració.

El camí ens ha portat també fins l'anomenat Salt de la Minyona, dalt dels cingles que dominen la vall de Vilanova. Les vistes són impressionants, la alçada també, fa vertigen aproparse a la barana. Des d'aquest privilegiat mirador s'obté una total panoràmica dels cingles de Sau i el Collsacabra, totes les Guilleries i el Montseny. 

Ens hem arribat també fins a la riba del pantà de Sau  on hem gaudit del paisatge contrastat de les grans cingleres, amb l'espectacular Puig de la Força i la formació rocallosa anomenada "dit d'en Serrallonga" sota seu. En aquesta entrada del bloc vaig parlar d'aquest lloc i de les llegendes que l'envolten.

Sota la gran cinglera hem visitat les resta del "Domus del Pi", un antic castell medieval documentat des del segle X i que va ser residència dels cavallers de l'Hospital i de la família noble de Sau fins el segle XVI.

El dia l'hem acabat amb els amics de Vilanova de Sau, tot presentant el meu darrer còmic, la història dels Angelets de la Terra i un tastet de les històries de bandolers en aquest contrada.

En definitiva, un dia per recordar, gaudint de nou d'aquest petit paradís que és Vilanova de Sau i els seus entorns, que us convido a conèixer i visitar. No us descebrà.

SERRALLONGA PELS BOSCOS D'OSOR

El terme municipal d'Osor i els seus boscos no devia ser un dels entorns més  freqüentats per la quadrilla d'en Serrallonga, atès que aquesta era la jurisdicció d'un dels perseguidors habituals dels bandolers de les Guilleries: el batlle d'Osor, Benet Quintana.

Això no impedia, però, que la quadrilla rondés per aquests boscos en diferents ocasions.  Una d'elles és relatada per en Serrallonga en el sumari judicial. En aquesta ocasió havien segrestat un fadrí d'un mas de Brunyola i el portaven lligat pels boscos d'Osor:

"aportant pres y lligat a dit Pla dit lo Negre passarem a la rectoria de les Esposes y trobant alli a dos dones y un fadri los diguerem que anassen a dir a casa dit Pla vinguessen a rescatarlo y que portassen tres centes lliures y que si no les portaven lo matariem y que quant portarien lo diner vinguessen deves lo bosch de Osor y aportantnosne per boschs y montanyes a dit Pla ferem cap en dit bosch de Osor y per alli nos detinguerem set o vuyt dies al cap dels quals vingue un germa de dit Pla ab dos o tres de altres yns portaren dites tres centes lliures ab or y plata y donarem llibertat a dit Pla y apres nos repartirem dit diner que cada hu prengue sa part y jo la mia".

Tot i tenir un declarat enemic com el batlle, a Osor també hi disposaven de fautors:

"E mes dich señor que jo conech molt be a T. Planes pages de la parrochia de Osor lo qual es tambe molt gran amich fautors y valedor meu ... y en sa casa lo dit Planes nos ha donat menyar y beurer cada vegada guey som estats que es estat moltes vegades y ab  molta amistat y abundantia y algunes vegades nos donave menyar y beurer dins sa casa y altres vegades nos feye entrar en una cabanya quey ha junt a casa".

PRESENTACIÓ DELS ANGELETS A VILANOVA DE SAU

Aquest proper diumenge dia 21 d'abril faig la presentació del còmic Serrallonga Els Angelets de al Terra a Vilanova de Sau, dins els actes de Sant Jordi.

L'acte és a les sis de la tarda a la Sala Polivalent i acompanyaré la presentació amb la projecció del videl Els Angelets de la Terra.

Vilanova de Sau és un dels llocs més bonics d'Osona, amb el paisatge espectacular de cincles vermellosos que contrasten poderosament amb el cel blau i la verdor de la primavera. 

No em vaig poder estar de posar aquest paisatge en el meu còmic. 

Un bon lloc per passar el dia en família, fent caminades, comprant herbes remeieres i passejant a la vora de la presa de Sau.

Hi esteu tots convidats.

UNA COL·LECCIÓ DE DIBUIXOS PER A L'HOSTAL DEL COLL

A l'hostal del Coll, a cavall dels termes de Susqueda i Osor, hi tinc dos bons amics, l'Eva i en Joan, que porten aquest històric establiment amb molta iniciativa i molt d'amor per l'ofici. 

En aquest indret hi trobareu bon menjar, magnífiques habitacions de turisme rural, esplèndides vistes a la vall d'Osor i els cingles del Far, un paisatge i un entorn meravellosos.

També és un lloc amb molta història. Ho és pel magnífic exemplar del romànic que tenim en l'església del santuari, però també perquè aquests racons van ser transitats en el segle XVII pel mateix Serrallonga i la seva quadrilla.

L'Eva i en Joan es van interessar per disposar dels meus còmics i guies del bandoler a l'hostal i n'han venut molts els seus clients. I a mi em va semblar escaient fer-los-hi un petit regal d'agraïment de la millor manera que conec: dibuixant.

Així, els he regalat cinc dibuixos originals que he fet sobre fets històrics del bandoler que van tenir lloc prop del santuari del Coll: a Osor, a Susqueda, a Sant Martí de Cantallops (avui en dia Sant Martí Sacalm, nucli agregat a Susqueda) i al Coll de Nafré (just sota el santuari).

En les properes entrades us vull mostrar aquests dibuixos i les històriques que s'hi expliquen.

I si voleu conèixer l'hostal i fer "dentetes" sobre el que hi trobareu, mireu aquest enllaç.

CAN PUIGXORIGUER DE CENTELLES

Quan l'any 1628 Serrallonga i els seus homes es refugiaren a Can Farell de la muntanya de Caldes, després de quedar ferits en la brega de Querós, fou perquè Pere Sala, mig germà d'en Joan de Serrallonga ho proposà: "lo dit Pere Sala mon mig germa me digue quens ne anassem en casa dits Farells de la muntanya que alli tindriem bon recapte".

Pere Sala és un dels dos mig germans d'en Joan de Serrallonga, fills de la segona muller del seu pare, i que va ser mort un tal Noguer de Batet, a qui havien segretat però que se'ls escapà una nit que el vigilava Pere Sala. Serrallonga va fer enterrar el cost del seu mig germà al cementiri de Susqueda.

El pare de Joan de Serrallonga, Joan Sala, va enviudar el gener de 1598. El maig del mateix any, el pare i l'hereu de La Sala de Viladrau, contragueren matrimoni amb dues noies germanes del mas La Riera de Tona, anomenades Margarida i Elisabet. Joan Sala va tenir tres fills més del seu matrimoni amb Margarida Riera: Pere, Joan i Segimon. Tots tres mig germans d'en Serrallonga s'afegiren a la seva quadrilla i van fer vida de bandolers.

En el procés sumarial trobem les declaracions de Guillem Estrany, àlies "lo Clavell", que ens expliquen un possible vincle dels bandolers de les Guilleries ,mitjançant en Pere Sala, amb la gent del Vallès. 

Després d'una topada que tingueren alguns de la quadrilla amb els germans Boixedes, comissaris reials,"a la casa dita lo Regas de Arbussies" en resultà nafrat Pere Sala i "ell digue que el portassem ferit en casa de sa mare en la vila de Centelles". En Serrallonga també diu en una part del procés que en aquesta casa de Centelles hi vivia la mare dels seus mig germans Pere i Joan.

La seva mare s'estaria aleshores al mas Puigxoriguer de Centelles?.

"E mes dich señor que jo conech molt be a T. Puigxuriguer de Centelles que esta sa casa un poquet apartada del lloch lo qual es amich fautor y valedor nostre ço es de Serrallonga y demes lladres de la quadrilla  -explica el bandoler Guillem Estrany- ...y dit Puigxuriguer nos feu aparellar de sopar abundantment  y tot lo endema estiguerem devall dita casa en un  fondo quey ha que lo mateix Puigxuriguer nos hi vingue a veurer y sa sogre que ere mare de dits dos germans Salas nos parta lo menyar y a la nit nos despedirem de tots hins ne anarem a trobar la quadrilla del Valles".

El mateix Serrallonga ens parla d'aquest mas:

"E mes dich señor que es veritat que yo conech molt be a T. Puigxuriguer de Centelles que te casa en lo terme lo qual Puigxuriguer es molt amich fautor y valedor meu y dels demes llades de la quadrilla y en sa casa (devallant nosaltres per assi avall) feyem cap tots nosaltres y alli nos donave dit Puigxuriguer a menyar y a beurer ab molta amistat y de bona gana ... y en parcilar me recorda que una vegada a la que arribarem a la porta picarem en aquella perque ere de nits y en veurer lo dit Puigxuriguer que ere jo aqui matex baxa a obrir la porta y jo entri dins casa y aqui matex nos obri dit Puigxuriguer lo celler ahont entrarem y alli soparem ... y mentres que nosaltres sopavem lo dit Puigxuriguer se estigue sempre ab nosaltres en dit celler conversant y folgantse ab mi y ab los demes y de fet ere amich nostre perque dit Puigxuriguer ere cunyat de Pere y Joan Salas bandolers de la quadrilla mos mig germans".

Com es pot veure no coincideix el relat de Guillem Estrany i el del mateix Serrallonga amb les dades sobre el segon matrimoni del pare d'en Serrallonga. Si el seu pare es va casar amb Margarida Riera de Tona i van concebre tres nous fills - Pere, Joan i Segimon-, què hi faria una "mare" dels Sala a Centelles?. Aquesta tampoc podria ser sogre d'en Puigxoriguer, en no constar cap filla casadera del segon matrimoni del pare Sala.

I en Serrallonga encara ens explica un motiu més per a determinar la importància d'aquesta casa en la seva biografia: els seus mig germans li van vendre un matxo que havien robat de can Puigxoriguer (!).

Segons explica Serrallonga en el procés sumarial, ell començà a robar l'any 1622 per una traïció de Miquel Berfull, un veí de Querós que hauria denunciat a les autoritats que en Joan guardava unes capes robades , "y volguerem capturarme per tenir jo en mon poder dites capes y tambe perque Joan Sala y Pere Sala mos migs germans robaren un matxo a T. Puigxoriguera llur mare y mel venerem a mi".

No aconsegueixo trobar el desllorigador sobre el parentiu dels habitants de Can Puigxoriguer amb els mig germans del bandoler,  però el cert és que els bandolers de les Guilleries van estar en diferents ocasions en aquesta masia de Centelles, on hi tenien una bona acollida en el seu camí cap a la terra baixa, i que el mas és un dels elements vius del patrimoni català més relacionables amb la biografia de Joan de Serrallonga.

FIRA I PRESENTACIÓ A ARBÚCIES

Aquest cap de setmana es celebra a Arbúcies la Fira de l'aigua, terra de bruixes i bandolers.

Dos dies d'activitats lúdiques i culturals per a gaudir de l'oferta relacionada amb la cultura de l'aigua, els productes de la terra i les llegendes i la història de les bruixes i els bandolers que van poblar aquesta terra.

Hi seré present a la fira, amb la parada de venda i signatura dels còmics i la guia d'en Serrallonga.

El diumenge també hi faré la presentació del darer còmic Serrallonga els Angelets de la Terra, a dos quarts d'una del migdia al Museu de la Gabella.

Espero que en pugueu gaudir.