SERRALLONGA AL VALLÈS (3): CALDES DE MONTBUÍ

 Les ruïnes de Can Corró Vell, on tingueren lloc els fets.

(foto: losfolloneros.blogspot.com)

 

Can Corró nou o Mas Viaplana, dins el casc urbà

de Caldes (foto: Ajuntament de Caldes de Montbuí)

En el procés sumarial d'en Serrallonga hi trobem una altra referència al temible pas de bandolers per Caldes de Montbuí. Es tracta de la confessió d'un company habitual de la seva quadrilla Lluís Tallades, àlies lo Gollut", de Vilanova de Sau.

En aquesta ocasió i sota tortura el bandoler confessa un crim que cometeren al municipi, en el qual hi van participar homes de la quadrilla del Vallès i homes de la quadrilla de les Guilleries. Entre aquests darrers no hi figura en Serrallonga, però si en Joan Sala, un dels seus  mig germans que també anava amb la quadrilla.

Es tracta de l'assalt al mas i assassinat dels propietaris de Can Corrons o Mas Viaplana.  Aquesta masia es troba situada als afores de Caldes, just al límit amb el terme municipal de Sentmenat. Avui en dia es troba en completa ruïna, tot i que trobem catalogada una casa pairal dels segles XVI o XVII dins el nucli urbà amb el mateix nom. 

"Dich que es veritat que jom trobi en les morts perpetrades en les persones de Miquel i Andreu Viaplanes y Corrons de Semmanat quels matarem ço es al Miquel devant sa casa y al Andreu son pare dins dita sa casa ab tirs de pedrenyals quels matarem perque havien trahit a Francesch Casellachs de  Caldes lladre de la quadrilla dels Margarits... ".

Casellachs era un bandoler de Caldes i lloctinent de la quadrilla dels Margarit i el trobem en diferents parts del sumari judicial.

"...y lo trobarme jo en dites morts fou perque alguns de la quadrilla de Serrallonga y jo entre ells erem baixats de la muntanya de Caros assi en lo Valles per ajuntarnos ab la quadrilla dels Puigs y Vilas de Galliffa y axo fou la causa que jo mi trobi y los que ferem les dites morts de  Miquel y Andreu Viaplanes y Corrons de Semmanat erem Pere Puig, Jaume Puig, son germa Joan Vila, Jacinto Carbonell, dos germans Ganyades, Joan Sala germa de Serrallonga, lo Borruau, lo Guirigay, ANtoni Crous dit lo Pigo, T. Soler de Badalona ja tots preterits  y jo testimoni".

SERRALLONGA AL VALLÈS (2): CALDES DE MONTBUÍ

Caldes de Montbuí.

 Hostal de la Barata.

Localització de l'Hostal de la Barata, seguint el camí ral 

després de Matadepera.

El mes d'abril de 1625 trobem en Serrallonga amb els germans Margarit a Caldes de Montbuí: "trobantme jo en companyia de Miquel y Francesch Margarit, Jaume Ginescar alias la Guineu, Joan Dordes alias lo Bover, den Serra Franchesch Casellachs, Joan T. dit lo Gavaig Roig, Miquel Campeny, Christofol Madriguera y Diego Serra tots ja preterits".

En el procés sumarial en Serrallonga explica el seu pas per un lloc físic d'una vila, cosa no gaire habitual en tot el relat del procés, doncs en poques ocasions assenyala espais dins nuclis urbans:

"quens passejavem per la plassa de la vila de Caldes de Munbuy tractarem entre nosaltres de anar a robar al cami real de Manresa ".

"Partint de dita vila de Caldes arribarem en un bosch quey ha devant lo hostal dit de la Barata y alli passarem la nit y lo endema demati nos posarem a pas en dit cami real qui va desta ciutat a la de Manresa junt a una bassa quey ha sobre lo hostal de Argelaguet y alli robaren als passatgers y traginers los dines robes y demes quens aparegue".

L'hostal de la Barata era un dels molts hostals de cami que el viatger trobava el el camí ral (hostals del Prat, de Vallhonesta, hostalets del Daví, ca la Marieta, ca l'Arengada, ca n'Arguelaguet...) i era molt concorregut i reconegut en aquells temps. Va romandre obert com a hostal fins el segle XIX. S'explica que fins i tot alguns amos de l'hostal havien col·laborat amb algunes colles de bandolers , avisant-los quan tenien hostatjat una possible i lucrativa víctima per a robar.

"Y a la que arribaren uns traginers ab los matxos carregats de polvora y venint un home a cavall derrera les carregues los detinguerem y saltant de cavall lo dit home y posant ma a un pedrenyal aportave volent resistirnos lo dit Guineu ab una pistola li tira un tir yl mata y apres saberem que dit home mort era un polvorer de Navarcles y a la tardeta se alsa sometent contra nosaltres que haguerem de fugir y ferem cap en un serrat quen diuhen lo bosch de Cellent ahont nos partirem lo dit robo".

L'actuació de la colla d'en Serrallonga i els Margarit es saldà aquell dia amb un mort. Les autoritats interrogaren diferents veïns de la zona sobre aquesta actuació, un d'ells un tal Damià Font, àlies "lo Squerra", pastor de llana de Sabadell que era un possible testimoni o col·laborador del fet :

"Interrogatius que diga si ell deposant conex o ha coneguts a  Miquel y Francesch Margarits lladres de pas y caps de quadrilla y si tingue noticia de quant los dits Margarits y la quadrilla robaren en lo cami real de la present ciutat a la ciutat de Manresa y mataren a Barthomeu Graner polvorer de Navarcles sobre lo hostal del Argelaguet.

Et dixit noy se res".

L'interrogatori per la mort del polvorer de Navarcles segueix:

"Interrogatus que diga si sap qui foren los lladres que robaren y maaren en dit cami real al dit polvorer de Navarcles y si ell deposant abans y apres de fer dit robo y mort parla ab los lladres queu feren.

Et dixit noy se res"

SERRALLONGA AL VALLÈS (1) : EL CAMÍ RAL DE MANRESA A BARCELONA

La quadrilla d'en Serrallonga no es limitava a l'entorn de les Guilleries, doncs el seu radi d'acció arribava fins als empordans i , a l'oest, fins a terres vallesanes.

En aquestes darreres comarques és on, en ocasions, s'aplegaven amb la colla dels germans Margarit per a formar una gran quadrilla i assaltar en el camí ral de Barcelona a Manresa. Com diu Gabríel Martínez ennel seu bloc : "Una ruta construïda per presos condemnats a treballs forçats i que creuava la Serra de Sant Llorenç i l’Obac amb un traçat muntanyenc despoblat, solitari, vorejant cingles i penya-segats on eren freqüents els accidents per esllavissades i relliscades. La pitjor temença per la gent que el transitava era l’amenaça constant de bandolers i lladres que triaven els indrets més feréstecs per plomar les seves víctimes".

Podeu trobar un itinerari per aquest camí ral , també conegut com el camí ral del coll del Daví, en aquest web

Per fer el camí de Barcelona a Manresa calien aleshores unes tretze hores de camí. Se sortia de la ciutat comtal i , després de passar el Clot i Sant Andreu, el camí remuntava el Coll de Montcada i s'endinssava al Vallès. Després de Sabadell una desviació portava a Caldes de Montbuí i una altra a Terrassa. La ruta principal continuava cap a Matadepera. Passat el conegut hostal de la Barata començava el camí més dur i perillós , per a superar la serra de l'Obac i arribar al Bages.

En aquests entorns ferèstecs hi van actuar molts bandolers, entre ells Perot Rocaguinarda  l'any 1610, la quadrilla dels Trucafort (famós bandoler del bàndol dels "cadells"), la dels Avinyonesos i, sobretot, els Margarit. 

La millor aproximació al bandolerisme en aquesta zona la trobareu en el llibre-guia "Les sendes dels bandolers a Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac" d'Antoni Ferrando i Roig. Podeu consultar-lo en aquest enllaç.

També podem consultar un bloc sobre Mura que fa un recull força llarg de delictes comesos per diferents bandolers el llarg del camí ral de Manres a a Barcelona . El trobareu en aquest enllaç.

La col·laboració entre la colla dels Margarit va fer que en diferents ocasions en Serrallonga i els seus homes també s'arribessin a aquests paratges.

En aquestes entrades del bloc vull parlar-vos del pas d'en Serrallonga per aquelles contrades del Vallès.

EL MOSSUR DE SORNIÀ

L'any 1626 en Serrallonga va fer la seva primera fugida a França per a escapolir-se de la pressió de les autoritats a les Guilleries. En aquell viatge va escapar fins al Viver (Fenolledès) i d'aquí fins a Nyer (Conflent).

Fou quan passava prop de Vilafranca de Conflent quan tres o quatre bandolers li van robar el que portava, armes, xarpa , dos anells d'or i quaranta lliures. En Serrallonga ho explicà al baró de Nyer quan estigué al seu castell.

En el procés sumarial les declaracions del Fadrí de Sau ens expliquen que "restaren molt sentits dits de Anyer y Thomas son fill dient a dit Serrallonga que segons les senyes que ell los havie donades dels fadrins quel havien robat havien de ser aquells per forsa y vist axo lo dit Thomas fill de dit de Anyer de picat envia a sercar a Bernat Pellisser de una parrochia ques diu Euna prop de dit lloch de Anyer". 

Bernat Pellicer digué quins eren els fadrins que havien  robat en Serrallonga a Vilafranca.

I "tornantsen ell dit Serrallonga al castell del Viver quan fonch en lo lloch mossur de Sornia li envia a dit Serrallonga en dit castell del Viver dits dos pedrenyals xarpa y guarnitions y dits dos anells de or dient dit Serrallonga que dit Thomas fill del de Anyer los havie enviats a dit mossur de Sornia perque los hi envias a ell al Viver y que los hi porta un fadri ques diu Barthomeu que esta ab dit mossur de Sornia".

Podem veure en aquest relat les relacions de connivència entre els petits nobles de frontera francesos i catalans.

En aquells temps les relacions a banda i banda de frontera podien ser conflictives per als Estats, però els vincles familiars o de negoci entre els petits nobles de frontera (mossur és un una derivació de la paraula francesa "monsieur", o sigui "senyor") francesos - Sornià, Viver, Duban...- i catalans - Banyuls, Llupià ...- eren permanents i continuats. 

Els vincles comercials comprenien, per exemple,  el prohibit comerç de cavalls d'Espanya cap a França. Altres activitats habituals, com veiem, també era amagar bandolers catalans rera la ratlla de la frontera.

En aquest episodi de la història d'en Serrallonga hi trobem la participació del mossur de Sornià, petit municipi situat a la comarca del Fenolledès, en un altiplà fronterer amb el Conflent. El març de 2012 vam fer-hi estada amb la familia per a fotografiar les localitzacions del Angelets de la Terra  (podeu accedir a l'entrada del bloc en aquest enllaç).

És un paratge d'alta muntanya, lluny dels circuits turístics i de les ciutats. Tot i així el municipi disposa d'un  complex d'apartaments turístics situat en un antic molí fariner totalment acollidor per a descansar uns dies. L'entorn ferèstec també devia ser perfecte per al pas discret dels nostres antics bandolers.

UN LLIBRE DE BANDOLERISME: LO NIU DELS BANDOLERS DE CATALUNYA

En la nostra estada a Perpinyà vaig comprar a la Llibreria Catalana un llibre interessantíssim que acaba de sortir publicat : "Lo niu dels bandolers de Catalunya" de Lluís Obiols i Perarnau,  historiador i arxiver municipal de la Seu d'Urgell, editat per  Edicions Salòria i l'Ajuntament d'Arsèguel.

"Lo niu... " és la història dels darrers enfrontaments de les autoritats contra els Cadell, el llinatge nobiliari rural d'Arsèguel que va capitanejar la facció dels "cadells" enfrontats als "nyerros" de la família Banyuls.

La lluita de les autoritats locals, reials i els Banyuls i altres famílies nobles contra els Cadell va finalitzar amb el setge al castell d'Arsèguel del 27 d'octubre de 1592 i aquest és l'episodi que recull el llibre a partir dels treballs metòdics de recerca que n'ha fet l'autor.

El resultat és un llibre molt recomanable, que es llegeix amb facilitat i que ens il·lustra perfectament les lluites entre bàndols nobiliaris del segle XVI i el poder que tenien aquelles famílies, que acollien, protegien  i feien ús de quadrilles de centenars de bandolers per als seus profits.

"Sang, setges,robatoris, revoltes, exilis i persecucions, amb herois i traïdors, valents i covards, en una pugna ancestral pel poder per damunt de totes les coses".

Entre les cites del llibre hi trobem Tomàs de Banyuls, el baró de Nyer, que participà en el setge dels castell del seu enemic: "també hy acudí Banyuls ab tres-cents hòmens. No era ni més ni menys que Tohàs de Banyuls, el senyor de Nyer, que vuit anys abans havia estat assetjat per Joanot Cadell a Oleta i Nyer".

VIDEO DEL ROBATORI DEL MAS SEGUER

Per a la conferència que vaig fer dins els actes de la darrera festa "Torna Serrallonga" de Sant Hilari Sacalm de fa dos anys, vaig preparar un video amb un passi de fotografies que recollia, el robatori del mas Seguer de Jafre de l'any 1623 que he relatat en algunes entrades d'aquest bloc i que l'Ànnia recull en un  dels itineraris de la guia El tresor d'en Serrallonga.

El robatori del Mas Seguer va ser el primer gran robatori de la quadrilla d'en Serrallonga i marca l'inici del període de màxima activitat dels bandolers de les Guilleries capitanejats per en Joan de Serrallonga.

El video conté tot l'episodi, amb fotografies dels llocs per on va passar la quadrilla i text extret del sumari judicial. Espero que us agradi.

Podeu accedir-hi en aquest enllaç.

PRESENTACIÓ, DISTRIBUCIÓ I TURISME PER PERPINYÀ

La presentació de Serrallonga Els Angelets de la Terra al Casal Cultural Jaume I de Perpinyà va ser un acte especial per a mi.

Primer de tot pel fet de presentar el meu còmic en les terres de la Catalunya Nord que m'han servit d'escenari per al meu còmic. Vaig poder copçar l'interès pel tema de la Revolta dels Angelets entre els assistents i vam tenir ocasió de parlar de la història dels Comtats i del bandolerisme català.

En segon lloc per trobar-me amb gent sensible a la història del nostre país i il·lusionada pel procés que hem endegat a la Catalunya del sud en relació a la consulta per la independència. 

A banda de la conferència de presentació vaig projectar el video que he elaborat sobre la història d'els Angelets de la Terra . Va agradar, tot i que vaig rebre queixes per una frase que hi faig aparèixer: "I els Comtats van deixar de ser catalans per sempre". Em van retreure , amb un somriure i amicalment, que ho digués així. I em vaig adonar , cosa que reconforta, que per ells els Comtats continuen essent Catalunya.

I tenen tota la raó. De fet, cauríem en el mateix error si diguéssim que "a partir de 1714 Catalunya va deixar de ser-ho per sempre, doncs va passar a ser Espanya".

Aquesta és la lliçó que em vaig emportar: el sud i del nord continuen essent Catalunya, tot i que els estats absolutistes les hagin separat amb fronteres i els hagin robat la sobirania.

Reitero el meu agraïment a la gent del Casal Jame I i la seva bona acollida i espero tornar-los a veure ben aviat.

Dissabte vam aprofitar el dia per a portar  exemplars dels tres còmics a la Llibreria Catalana de Perpinyà, que serà punt de venda a la ciutat.

I també vam aprofitar per a fer turisme i conèixer, tot caminant, nous racons de la ciutat. Entre ells, l'entorn de la capella i el convent de Notre Dame des Anges, on vam poder veure les restes de mausoleus funeraris, entre els quals n'hi havia un de la família Perellós, vella coneguda per raó d'aquesta entrada al bloc i la llegenda del tresor de Montsegur que va elaborar la meva filla Mireia.