CONJURADORS I COMUNIDORS

L'amic Carles Sapena m'ha comentat el bonic que és el conjurador del poble de Serrallonga, al Vallespir. Li ha semblat un magnífic exemplar d'aquest tipus de construcció religiosa, tradicional però no gaire freqüent.

La veritat és que el del poble de  Serrallonga n'és una magnífica mostra, dalt del seu pujol als quatre vents, i no cal dir que el gran massís del Canigó rera seu ajuda i molt en la notabilitat del conjunt. Tant em va agradar el lloc que fins i tot el vaig fer aparèixer en la vinyeta del còmic on  els francesos cremen el poble com  a represàlia a l'actuació dels Angelets de la Terra.

El conjuradors, en català comunidors, eren una petita edificació en forma de porxo obert a tots quatre vents, coberta i situada prop de l'església, on s'aixoplugava el sacerdot que comunia o conjurava, mitjançant oracions i exorcismes, les tempestats i les pedregades.

Un conegut exemple de comunidor que ens queda molt a prop és el que trobem al costat de la magnífica església romànica de Santa Maria de Porqueres, al Pla de l'Estany, al qual corresponen les dues darrers fotografies d'aquesta entrada.

Per saber més sobre els comunidors podeu llegir aquest enllaç.

LA PERSECUCIÓ DELS SAVASSONA (i 3)

 Ermita vella de Santa Maria de Mansolí a 

Sant Hilari Sacalm. Extreta d'aquest enllaç.

Les ordres dels Savassona anaven al seu procurador i comissionat Josep Fontanelles i aquest les executava.

En les terres dels barons Fontanelles va esdevenir el principal perseguidor de bandolers i executor de les ordre de la baronessa.

En el sumari judicial d'en Serrallonga hi trobem documentada una comunicació de Fontanellas a la baronessa, confirmant-li que ha "espatllat les portes i finestres i les ha paredat" del mas Claver. Aquest era el càstig habitual contra els masos que havien protegit o havien estat fautors dels bandolers:

"Jol requeresch lleve acte com inseguint lo orde de sa excellentia en virtut de una carta missiva per dita sa excellentia a mi enviada la data de la uqal es a quatre del corrent mes de febret he trets tots los  moblas de la casa del mas Claver y he espalladas las portas y finestras de dita casa y aquellas he fetes paradar comforme per dita escellentia me hera estat manat".

 I Fontanelles també publicava un edicte, advertint del càstig contra qui gosès entrar en aquest mas:

"Fem saber de part del magifich senyor Joseph Fontanellas ciutada honrat de Vich produrador general de las baronias de la nobla senyora Marianna Vila y de Savasona viuda se diu notifica y mana a tothom generalment que desta hora en avant ninguna persona de qualsevol estament grau ho conditio que sia que gose ni presumesca estar ni habitar en la casa del mas Claver de la parrochia de Santa Maria de Munsuli bisbat de Vich ni espallar las portas y finestras que estan paradades sots pena de la vida y de sinch centes lliuras barceloneses als cofres de dita nobla senyora".

LA PERSECUCIÓ DELS SAVASSONA (2)

Existeix un segon document que exemplifica a persecució dels barons de Savassona contra en Serrallonga i els seus homes, a qui abans els mateixos nobles havien donat suport i protecció.

Aquest document el publica l'escriptor vigatà Lluís Bertran Nadal en la revista catalanista La Renaixensa, l'any 1897. Va fer una troballa casual del document: "Aquest document l'he trobat sol y diríam com esgarriat dintre un llibre de vell que res  te a veure ab les malifetas d'en Serrallonga y en lo qual buscava jo cosas ben distintas".

Es tracta d'una crida manada per la noble senyora donya Marianna Vila , baronessa de Savassona i datat del 22 d'octubre de 1631:

"Se han de fer unes crides de part de la sra. dona marianna vila, les quals dema diumenge que comptam als 22 de octubera se han de publicar á Vilanoua, contenint en efecta que dita sra. ademes del peris se donan per part de sa magt de les persones de Joan Sala y Serrallonga bandoler, lladre de pas y cap de quadrilla, y de los companys ab qui va aquadrillat matant, robant, composant y totalment desacreditant y arruinant molta gent del principat de Cathalunya, y en particular los termes de Sau, tauertet, serarols y sauasona, lo quals te, y poseex vuy en dia dita noble Sra. qui desitjant la total destructio, y ruyna de tant innfame gent, y de los consellers, mandataris, fautors y ajudadors, ademes del que per part de sa magt se dona - la recompensa era de 600 lliures viu i de 300 mort en aquell moment -  com dalt sta dit ella de sos bens propis promet donar, y pagar sempre y quant se prengue la persona de dit Serrallonga viua en algu de dits sos termes doscentes lliures moneda barcelonina, y se pendrá mort cent lliures, y dels demes de sa quadrilla 50 lliures vius y 25 morts, y de Jaume fadri de Sau 100 lliures viu y sinquanta mort, entregantse empero dites persones, o les cadauers de aquells á dita Sra; no entenent en aso perjudicar a ninguna persona fara les tals captures en los demes premis, que tant en comu, com en particulars se son offerits per dits lladres, y bandolers, antes se offerex de ajudarlos en cobrar aquells de qui los deura pagar respectiuament. Volent esser duradora esta promesa per temps de un any comptador del dia de la publicatio de dites crides.

També m. Ribot fará un memorial per los balles de dita Sra. apart, encarregantlos lo bon cuydado, y continua vigilancia tenen de tenir en la persecutio de dits bandolers, y sos factors, hauisant a dita Sra. del que de uns y altres sabran, y entendran pera que se pugue provehir de remey: advertintlos fasan tencar, y si sera menester paredar, y clauar ostals, tauernes, y altres cases suspitoses, de les quals se presumira que dits lladres no sien ajudats, y afauorits, fent per aso los manaments aparexera als balles ab les penes a ells ben vistes pera fer buydar cases, y que no obrin aquelles sens llisentia de dita Sra., eo de dit balle, executant rigurosament qui no acudiren als somatents".

Aquest valuós document és molt il·lustratiu del tipus de persecució que en aquell moment hi havia sobre en Serrallonga i els seus homes. Per una part veiem com la recompensa per lliurar en Serrallonga viu era de 600 lliures pagaderes per les autoritats reials, a les quals els Savassona hi afegeixen 200 lliures més.

També hi apareixen recompenses , d'imports més reduïts, per als altres bandolers de la quadrilla, destacant-ne les cent lliures per al Fadrí de Sau. La recompensa per aquest bandoler, però, no la pagarien els Savassona, doncs encara no un mes després - el novembre de 1631- el Fadrí de Sau seria atrapat a França pel sr. de Durban.

L'edicte també ens explica les habituals ordres de tancar i paredar els masos de fautors dels bandolers. Un càstig habitual en aquell temps també consistia en arrencar portes i finestres de les masies.

LA PERSECUCIÓ DELS SAVASSONA (1)

En unes entrades anteriors d'aquest bloc vaig parlar del moment àlgid d'en Serrallonga i la seva quadrilla. Aquell moment coincideix amb el període que va de 1622 fins al 1630.

A partir de 1630, amb l'arribada del nou virrei de Catalunya, el duc de Cardona, les coses canviarien.

La pressió de les autoritats sobre els nobles rurals va ser determinant. Uns d'aquests nobles eren els barons de Savassona, senyors directes de tota la zona de les Guilleries i el Collsacabra on es movia impunement la quadrilla, que havien donat màniga ample als bandolers i havien permés que els batlles i jurats de la zona no els persseguíssin i, fins i tot, els donessin cobertura.

Els barons de Savassona, que poc abans s'havien servit dels bandolers, feien un pregó ordenant la persecució dels bandolers:

"De part de l'Exm. Sr. Vis-rey Llochtinent y Capita general del present Principat de Catalunya, Comptats de Rosselló y Cerdenya; e per ordinació de paraula feta per lo magnifich Miquel Joan Montrodon Alguacil ordinari de Sa Magestat, feu manament, com en lo present mane a Joseph Fontanelles, ciutadá honrat de Vich, procurador ques diu de les baronies de Rupit, St. Joan de Fábregues, Susqueda y Pruhit del Bescomte de Joch; y de Sau, Vilanova de Sau, Sant Andreu de Bancells, Carós y Castanyadell de Dona Marianna Vila, que en continent lo present li serà intimat y notificat, alçe y fasse alçar Sometent general en totes les dites baronies y quiscuna de aquelles, y fasse alçar tots els vassalls ab les millors armes que tinguen, y regoneguen boshcs, cases, cove, Iglesies, maleses, y altres parts convinguen y vagen en persecutió dels lladres bandolers den Tocason que aporten catiu a n. Fage de Falgás, y als lladres den Serrallonga, que als 21 del corrent essent numero de vintidos en les baronies de dita dona Marianna Vila han plagiat y aporten pres a n. Padrós fill del masover del Mas den Coll de Fogaroles, y al que se enten, porten dits plagis per dites baronies sens que ningu, y principalment los balles y vassalls de aquelles, se mogue nils preseguesquen, ni els alçen sometent, ans be que van per dites baronines ab molta seguretat y quietut; y esta digilencia y persecutió fassen continua sens tornar en llurs cases fins a tant que dits lladres sien totalment perduts, destruyts y acabats, y dits plagiats sien tornats en sa pristina llibertat; manant no res ments a tots los dits vassalls sots greus penes no donen favor, ajuda, menjar ni a beurer a dits lladres. Lo qual manament se fa al dit Fontanelles sots pena de cinch cents ducats barcelonesos als cofrens reals aplicadors; y advertesque noy age negligencia ni descuyt, y que vage ell personalment en dita persecutió per millor alentar los vassalls y sie mes segurs la perdua de dits lladres, altrament sen donará rahó a sa Excia. y a son real Consell. Lo qual manament se fa a instancia del Procurador fiscal de la regia Cort. Dat en Vich als vintitres del mes de juny any del senyor de mil siscents y trenta".

Aquest document, publicat per mossèn Corbella en la revista l'Estiuada de Sant Hilari  Sacalm (1911), ens demostra la contundéncia en les noves ordres dirigides a Josep Fontanella de Vich , procurador de la baronia de Savassona i del vescompte de Joch  i comissionat reial , per a que aquest comenci la persecució de la quadrilla d'en Serrallonga, com també la del bandoler Tocason, també famós cap de quadrilla originari de Taradell (Osona).

CAN PLANELLA DE SANT AMANÇ

En l’antic nucli de Sant Amanç, avui terme municipal d’Anglès (Selva), Serrallonga hi tenia molts valedors i fautors.  Dos d’ells eren, a més, familiars seus: els Camps i els Planella.

S’accedeix al mas seguint el camí que passa davant la capella de Sant Amanç. Avui en dia es troba en quasi completa ruïna, amb diverses parets enrunades i  envoltat de malesa.

En el sumari judicial del bandoler hi trobem diferents esments als Planella , Jeroni Planella i el seu fill, “per ser fautors y valedors de Joan Sala y Serrallonga de Caros y haver recullit en sa casa un matxo robat per dit Serrallonga”.

La declaració és d’un majordom de la casa que es deia Bernardí Bassas: “estich en casa den Planelles pages de Sanct Amans un any ha poch mes o manco y laltre nit que fou la nit del dia ques digue que en Serrallonga havia robat un matxo al coll de Ruscall ... trobantme yo en casa de dit Planella mon amo me digue a mi y als demes que ens ne anassem al llit y anantmen  al llit senti que ubrian la porta principal de casa y me posi a la porta de ma cambra a escolar y senti que alguna persona des del porxo de la era de casa cridava xisco volent amansar als gossos ... y poch apres senti que baix a la estable hi havia molta fressa”.

“Lo endama demati me llevi abans de dia com acostumo y viu a la stabla ahont ere baxat tres matxos dos de casa y hu de foraster que era molt gran”.

En aquella ocasió els Planella van guardar durant una nit un matxo robat pel seu cosí Serrallonga.

“Y la nit vinent ja no viu lo dit matxo a la stabla”.

Les estades d’en Serrallonga a can Planella sovintejaven segons el mosso relator:

“y tambe es veritat que en lo temps que brotaven las castanyas poch mes o manco guardant yo las cabras den Marques de Bruniola ohi y viu que Hieronym Planella parlava ab algu en la mateixa castanyeda y prop de alli ahont jo ere... parlava ab algu un home gros gran moreno de cara ab molts grans  polseras fins als musclas ab una barretina y una dona que aportava un sombrero de home al cap (la Joana Massissa) ... y a les hores dit Planella me respongue que la veritat ere que ere en Serrallonga y la dona que anava amb ell y que nou digues a ningu...”.

“y tambe es veritat que ha durat molt temps que lo dit Serrallonga es anat y vingut de nits en casa de dit Planella mon amo segons jo me he presumit perque en lo discurs de un any que ha que estich ab dit Planella he vist moltes vegades en Serrallonga es anat y vingut de nits en casa de dit Planella”.

“... y tres o quatre dias abans que dit Serrallonga robas lo matxo que tinc dit lo viu que estava menjant ab la dita dona que tambe ere ab ells lo dit pare y fill Planellas que eren los que li havian aportat menjar “.

ELS MEUS PRIMERS CÒMICS ( i 2)

L'arribada de primera Guerra de las galaxias als cinemes va obrir-me els ulls a noves i inimaginables fronteres  de la fantasia i la ciència ficció, aquella pel·lícula va ser per a molta gent una veritable experiència. De fet, veure-la al cinema era el punt final de tot un recorregut que havíem fet en col·leccionar els còmics i el llibre oficial de la pel·lícula.

Aquells còmics em van impulsar a dibuixar la meva pròpia saga de ciència ficció, que vaig titular La batalla de los siglos i de la qual vaig arribar a dibuixar-ne vuit lliuraments. Pel mig també es va estrenar la pel·lícula Galáctica, competint amb l'obra mestre de George Lucas, i no em vaig estar d'introduir els seus personatges i els malvats "cylons" en la meva saga.

Els anys setanta van ser també els de l'eclosió del cinema de catàstrofes. No és estrany, doncs, que això em portés a dibuixar un còmic sobre eixams d'abelles assessines que vaig titular La plaga.

I no sols extreia la inspiració dels còmics, també ho feia de la lectura de llibres. Vaig llegir-ne un sobre l'enfonsament del Titánic i acte seguit ja dibuixava Colisión , una aventura sobre aquell accident, molts anys abans que el filmés James Cameron (he,he).

A finals dels anys setanta van arribar a les meves mans els còmics que publicava Ediciones Vértice sobre els superherois americans de Marvel. Un nou descobriment i, com no podia faltar, una nova inspiració per a dibuixar els meus propis superherois, en aquest cas Fort-man. A base de copiar vinyetes de Spiderman, però amb un vestit diferent, crec que vaig aprendre a dibuixar una mica d'anatomia.

A partir de 1982 vindria el descobriment i la lectura de les revistes de còmics per adults que van reeixir en aquells anys: Zona 84, Cimoc, Totem, Creepy ... però això, com se sol dir, ja és una altra història.

Avui en dia, quan faig parades en fires, alguns  pares o els nens mateixos em pregunten si he anat a aprendre dibuix. Els contesto que no, que per a dibuixar (almenys fins a on arribo jo, que no soc professional) has de tenir constància i omplir molts fulls amb dibuixos.

Això és el que jo vaig fer de petit, dibuixar de tot i molt. Tots aquests còmics de paper gastat, tinta de bolígraf i rotulador, que ara he retrobat són el resultat d'aquella constància i aquella gran afició que em va permetre de petit perdre'm per tots els llocs de la fantasia i passar molt bones estones.

Records d'anys viscuts , que no tornaran, però que almenys conservo en paper i amb molta enyorança.

ELS MEUS PRIMERS CÒMICS (1)

Fa uns dies intentava fer lloc en la llibreria del meu estudi per a encabir-hi els darrers còmics que he adquirit i, en particular, els integrals d'Orn Dues Espases i Corazón Negro que en Quim Bou m'ha regalat.

És així com vaig retrobar-me la caixa on guardo els primers còmics que vaig dibuixar de petit.

Em va fer il·lusió trobar-me de nou amb aquells primers dibuixos i ens els vam estar mirant amb les meves filles. Elles em deien que jo ja sabia dibuixar de petit. No ho crec, però el que si que és cert és que l'afició hi era i que em ja la tenia de ben petit.

Em passava força estones dibuixant (tot i que també tenia temps per anar a jugar al carrer, cosa avui massa oblidada pels infants) i l'afició em va arribar a partir que em van arribar a les mans primigenis còmics de l'editorial Dumbo amb els personatges de Disney, va ser en llegir aquests que vaig descobrir les possibilitats d'aquell mitjà per a explicar històries.

Estic parlant de l'any 1975 i jo tenia nou anys.

El que feia era dibuixar les meves pròpies històries en folis i després els grapava, amb dibuixos fets en bolígraf i portades pintades amb rotuladors. Estaven escrits en castellà, doncs aquesta era la única llengua que aleshores apreníem a l'escola.

Vaig començar amb històries de personatges Disney, però aviat vaig decantar-me per històries sobre el personatge de Mazinguer Z.  Aquests personatge de dibuixos animats va ser tot un descobriment per a les tardes dels dissabtes, penseu que veníem dels temps de la Heidi i en Marco que -diuen-van traumatitzar tota una generació amb els seus drames.

Després va venir l'afició pel cinema, les sessions dobles del diumenge a la tarda, i va ser quan vaig posar-me a dibuixar sobre els protagonistes d'aquelles pel·lícules: Bruce Lee, Orca la ballena asesina, Tentáculos, Encuentros en al tercera fase, Invasión extraterrestre  ... Em vaig posar a dibuixar en còmic cada pel·lícula que m'agradava o noves històries sobre els personatges.

L'estiu de 1977 vaig organitzar una mena de club de lectura a casa. Li vaig dir "Exposición" -no em vaig matar gaire amb el nom- i els amics podien venir al garatge de casa que jo vaig ocupar amb tot de còmics -inclosos els meus- per a llegir-los. També hi féiem activitats diverses: sessió de Mazinguer Z a la tele, excursions, jocs, maquetes ... fins i tot un dia vam esceneficar un espectacle de lluita de robots gegants sobre una ciutat de cartró que, queda clar, va quedar totalment destruïda pels monstres. En aquella "exposició" hi tenia a disposició dels amics socis el catàleg dels meus primers còmics, editats (he,he) per la fictícia i casolana l'Editorial Titi, que mes endavant reconvertida en Mundi Cómics.

Aquell mateix any va arribar als cinemes la primera "Guerra de las galaxias". I això, per a mi i per a molta gent, marca un abans i un després.

Quins temps!.