L'arribada de primera Guerra de las galaxias als cinemes va obrir-me els ulls a noves i inimaginables fronteres de la fantasia i la ciència ficció, aquella pel·lícula va ser per a molta gent una veritable experiència. De fet, veure-la al cinema era el punt final de tot un recorregut que havíem fet en col·leccionar els còmics i el llibre oficial de la pel·lícula.
Aquells còmics em van impulsar a dibuixar la meva pròpia saga de ciència ficció, que vaig titular La batalla de los siglos i de la qual vaig arribar a dibuixar-ne vuit lliuraments. Pel mig també es va estrenar la pel·lícula Galáctica, competint amb l'obra mestre de George Lucas, i no em vaig estar d'introduir els seus personatges i els malvats "cylons" en la meva saga.
Els anys setanta van ser també els de l'eclosió del cinema de catàstrofes. No és estrany, doncs, que això em portés a dibuixar un còmic sobre eixams d'abelles assessines que vaig titular La plaga.
I no sols extreia la inspiració dels còmics, també ho feia de la lectura de llibres. Vaig llegir-ne un sobre l'enfonsament del Titánic i acte seguit ja dibuixava Colisión , una aventura sobre aquell accident, molts anys abans que el filmés James Cameron (he,he).
A finals dels anys setanta van arribar a les meves mans els còmics que publicava Ediciones Vértice sobre els superherois americans de Marvel. Un nou descobriment i, com no podia faltar, una nova inspiració per a dibuixar els meus propis superherois, en aquest cas Fort-man. A base de copiar vinyetes de Spiderman, però amb un vestit diferent, crec que vaig aprendre a dibuixar una mica d'anatomia.
A partir de 1982 vindria el descobriment i la lectura de les revistes de còmics per adults que van reeixir en aquells anys: Zona 84, Cimoc, Totem, Creepy ... però això, com se sol dir, ja és una altra història.
Avui en dia, quan faig parades en fires, alguns pares o els nens mateixos em pregunten si he anat a aprendre dibuix. Els contesto que no, que per a dibuixar (almenys fins a on arribo jo, que no soc professional) has de tenir constància i omplir molts fulls amb dibuixos.
Això és el que jo vaig fer de petit, dibuixar de tot i molt. Tots aquests còmics de paper gastat, tinta de bolígraf i rotulador, que ara he retrobat són el resultat d'aquella constància i aquella gran afició que em va permetre de petit perdre'm per tots els llocs de la fantasia i passar molt bones estones.
Records d'anys viscuts , que no tornaran, però que almenys conservo en paper i amb molta enyorança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada