SERRALLONGA A MODENA

 

Recentment em van demanar un llibre amb una dedicatòria  per a una persona originària d'Itàlia.

Aquest dibuix és el que em va sortir, en Serrallonga en un paisatge diferent: el duomo de Mòdena.

Vaja, que el meu bandoler va anar força lluny.

UN CÒMIC "ROMÀNIC" DE L'ANY 1985

Les pintures romàniques de Santa Maria de Lluçà m'han portat a recordar un còmic que vaig dibuixar l'any 1985 i que us mostro en aquesta entrada.

Es tracta d'un còmic curt de quatre pàgines que vaig fer aleshores per a participar en un concurs de còmic que organitzava la Generalitat de Catalunya. No cal dir que no vaig guanyar, però em sembla que la idea tenia una certa originalitat.

Podeu apreciar com en les dues primeres pàgines la història està relatada amb la imatgeria pròpia de la pintura del romànic, com els díptics dels retaules d'aquella època, utilitzant els calaixos amb sanefes i dibuixant els personatges amb l'hieratisme propi d'aquells pintors i l'absència de perspectiva en els fons. Utilitzant, fins i tot, l'habitual tipografia romànica.

Ja em vaig adonar de les semblances entre els retaules romànics i el còmic actual i vaig fer aquest còmic antimilitarista ajudat de la iconografia medieval.

BON NADAL AMB UN DIBUIX

Que passeu un bon Nadal i que tingueu un feliç any 2012.

Em permeto il·lustrar-vos aquest desig amb un dibuix que vaig fer l'any passat. Es tractava  d'una felicitació per l'arribada d'un nadó i el vaig representar amb un nen que es trobava davant personatges d'un món de fantasia. 

No sabem com serà l'any que ens arriba. Ens diuen que no serà fàcil.

Però si hi ha alguna cosa que no ens poden retallar és això: la imaginació.

SANTA MARIA DE LLUÇÀ: LES PINTURES ROMÀNIQUES

Una altra de les sorpreses de la canònica de Santa Maria de Lluçà: les pintures romàniques.

Fores descobertes l'any 1954 durant unes obres de rehabilitació de l'església  i van ser pintades en el segle XIV. Formen part de la transició del romànic al gòtic.

Les que s'exposen són les originals. Durant la nostra visita vam tenir la sort d'estar acompanyats pel conservador del monestir i ens va explicar tots els detalls. A diferència d'altres pintures murals del romànic que es guarden a Barcelona, les de Santa Maria de Lluçà havien estat guardades pel Ministerio de Cultura i aquest les va acabar retornant al seu edifici original. Una sort.

Dues peces més que podem veure en l'església és una reproducció del frontal romànic de l'altar i d'una creu romànica (els originals es guarden al Museu Episcopal de Vic). 

Les pintures murals de Santa Maria de Lluçà consten d'un pantocràtor, la pintura més antiga d'un Sant Jordi que es conserva al nostre país i diverses escenes de la vida de Jesucrist.

Les pintures romàniques feien en les esglésies la mateixa funcio que els capitells: il·lustrar i explicar la història sagrada als fidels. Podem dir que eren com un precedent del còmic doncs utilitzaven el dibuix per a explicar un relat.

Mirant les pintures de Santa Maria de Lluçà podem apreciar aquest paral·lelisme entre tots dos mitjans d'expressió. El relat sobre la vida de Jesuscrist (naixement, vida i mort) està perfectament explicat en aquesta obra d'ara fa més de sis-cents anys!.

Per a conèixer més sobre els tresors de Santa Maria de Lluçà podeu accedir al següent enllaç: Santa Maria de Lluçà.

EL MONESTIR DE SANTA MARIA DE LLUÇÀ : EL CLAUSTRE

Fa pocs dies vam fer una sortida familiar per a conèixer la zona del Lluçanès, a cavall entre Osona i el Bages.

Això ens va permetre descobrir, al mig d'un paisatge encantador, una joia de la nostra història: el monestir benedictí de Santa Maria de Lluçà.

Es tracta d'un conjunt monacal conegut des del segle XII que conserva quasi intacte tot el conjunt de la canònica: una gran església romànica amb volta de canó, diferents dependències del conjunt d'edificis del convent i un petit - però interessantíssim- claustre .

El petit claustre és una joia del romànic, composat d'arcades de mig punt soportades per uns capitells ricament esculpits amb motius vegetals, sanefes i animals mitològics.  És un dels claustres més bonics que hem pogut admirar.

A més de decorar, l'escultura romànica en portalades, capitells i pilastres estava pensada per il·lustrar i adoctrinar uns fidels que aleshores no sabien ni llegir ni escriure.

Sempre m'han agradat els capitells romànics i la imatgeria dels artistes que els van concebre. En aquestes escultures hi ha molt de coneixement i imaginació de l'artista.

Un exercici agradable és entretenir-se a observar amb atenció aquestes escultures. A banda de l'armonia que pot oferir com a conjunt arquitectònic un claustre, aturar-se a mirar els detalls dels seus capitells permet adonar-nos de la capacitat dels escultors d'aquell temps.  

Els capitells romànics i les portalades també esdevenen una explosió de creació al mig de la tradicional sobrietat del romànic.

No deixeu d'entretenir-vos a admirar els capitells i l'escultura romànica quan la tingueu davant, hi descobrireu detalls inesperats.

AUTORS DE REFERÈNCIA: PHILIPPE JARBINET

Fa poques setmanes vam fer una sortida familiar a la Catalunya Nord i ens vam arribar fins a Perpinyà.

Allí vaig poder trobar i adquirir tres còmics que fa temps que pretenia: Airborne 44, de l'autor belga Philippe Jarbinet.

El tema del desembarcament  aliat a Normandia i dels paracaigudistes americans m'atrau singularment des que vaig veure la magnífica sèrie de la cadena HBO Brothers in Arms (aquí titulada "Germans de sang"). 

L'any 2009 vam fer , també amb la família, una estada a Gruissan (Aude) i en el festival del còmic que hi organitzen cada mes de maig vaig veure les planxes originals d'aquest còmic. No cal dir que vaig pensar en adquirir-lo més endavant. I ara ho he pogut fer. 

Airborne 44 consta de quatre àlbums (el darrer es publica a França el proper mes de gener) i m'han semblat una obra mestra. No sols per la qualitat del dibuix i la fidelitat històrica, sinó també per un magnífic guió que creua diferents històries de soldats en el desembarcament aeri i marí i aporta la perspectiva del drama de la guerra no sols d'aquests, sinó també la dels civils . És un còmic rodó que recomano, encara que no s'hagi publicat a Catalunya.

Jarbinet també és l'autor d'una altra sèrie molt recomanable: Mémoire de cendres. Un llarg còmic sobre l'epopeia dels càtars a Occitània , publicat en deu volums a França entre els anys 1999 al 2007 . A Gruissan vaig adquirir el darrer volum (vaig començar la casa per la teulada), el qual finalitza amb la caiguda de la fortalesa de Montsegur , amb una magnífica dedicatòria de l'autor.

UN REGAL DE REIS

Una mare de Santa Coloma han pensat en regalar per la diada de Reis a la seva filla els meus còmic i un dibuix dedicat.

Li he fet aquest dibuix, en Serrallonga i la Joana descansant en un paratge del Conflent, amb el castell d'Anyer al fons.

Espero que li agradi.