LA TORRE BATERA

Si continuem la carretera des de Motnferrer en vuit quilòmetres ens plantarem a Corsaví, un bonic poble e muntanya escalat en una de la faldes del massís del Canigó i dominat per la seva torre medieval. Aquesta mateixa carretera continua ascendint uns tretze quilòmetres fins arribar al refugi de Batère.

En aquest punt s'acaba l'asfalt i hem de dirigir-nos a peu, fent una petita excursió d'uns tres quilòmetres, fins a trobar el punt més alt de la carena, just en la cresta que separa el Vallespir del Baix Conflent.

El paisatge és d'alta muntanya, amb panoràmiques a tots costats i amb el gran Canigó com a teló de fons. Però el protagonisme del lloc és per a la torre Batère, una torre medieval de vigilància fronterera.

En Serrallonga va passar per aquests verals en les seves escapades fins a França:

"Y sense cercar ningu dels altres bandolers mos companys men torni a França que jo ja tenia una doba de or que dit mossur del Viver me havia dexada pera gastar per lo cami y aleshores no men torni per Anyer que men torni per Torrebatera encaminantme deves Vinça y de alli men entri en França y torni al Viver ahont me estigui algun parell de mesos".

En aquella ocasió queda documentat que en Serrallonga va creuar per aquest lloc, descendint fins al poble de Vinçà i d'allí deixant el Conflent català per a entrar a terres franceses.

MONTFERRER

Des del poble de Serrallonga descendim fins a trobar la carretera D-115 i prenem una carretera D-44 que ens portarà fins el poblet de Montferrer.  

La carretera és sinuosa i cal anar amb paciència, però el paisatge que ens envolta és magnífic en tots els moments de l'any i cal gaudir-lo.

Montferrer és un poble de 200 habitants situat a l'Alt Vallespir, dalt d'un turó proper encara podem veure-hi les ruïnes del castell de Mollet, o de Montferrer.

La relació d'en Serrallonga amb aquest indret és molt colateral. Tomàs de Banyuls, el baró d'Anyer (Nyer en francès) que havia acollit el bandoler quan aquest fugia a França, també era marquès de Montferrer.

El marquesat de Montferrer es va afegir als Banyuls l'any 1488, quan Lionor de Pontós aporta com a dot en el matrimoni amb Joan III de Banyuls el castell i la senyoria de Montferrer. A partir d'aleshores i fins avui en dia els Banyuls han afegit el títol de Montferrer al seu cognom. 

En l'església del poble encara es poden veure dues plaques que recorden alguns dels darrers il·lustres Banyuls i Montferrer: Jacques i Raymond. Tots dos havien continuat amb la tradició militar de la família i van morir en acte de servei en la cruenta primera Gran Guerra.

Existeix una web on es pot resseguir el llinatge dels Banyuls-Montferrer, a la que podeu accedir en aquest enllaç: Familles de Banyuls de Montferrer.

EL POBLE DE SERRALLONGA (i 3)

Barallat i Falguera creu encara que el cognom Serrallonga s'enllaça amb el nom de Bernat Sala, de Prats de Molló, i fa reviure la figura del pare de Serrallonga, un noble que apareix en el drama amb el nom de Bernat de Serrallonga. També cita que la casa de Sau va estar en relació amb la de Rocabertí-Serrallonga en el segle XV i ciuta un tal Joan de Sau, cavaller de Castelló d'Empúries.

En quan a la casa de Torrelles, d'on provindria l'heroina del drama Joana de Torrelles,diu que era una de les més importants del bàndol dels "cadells" i opina que la casa senyorial correspondria a Torroelles d'Agly , Rosselló.

Tota aquesta  relació històrica va ser recollida també per Víctor Balaguer en la seva Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón (1863), de tal manera que, almenys fins el llibre desmitificador de Joan Cortada, el bandoler Serrallonga va tenir unes arrels nobles i senyorials que tenien com a origen aquesta baronia del Vallespir.

Avui en dia ja sabem, quan passegem pels carrers de Serrallonga, que aquest poblet no té relació amb el nostre bandoler. Això no deixa que continuem gaudint del lloc i de la seva història.

El poble de Serrallonga va tenir la seva història. Durant la Revolta dels Angelets, per exemple, les muralles que protegien el poble foren enderrocades com a represàlia del suport que havia donat el poble als revoltats.

Dels temps pretèrits queda dempeus la bonica església romànica amb la seva portalada i el conjurador als quatre vents, des d'on obtenir una magnífica panoràmica de totes les muntanyes del Vallespir i l'altiu Canigó.

EL POBLE DE SERRALLONGA (2)

Joan Givanel i Mas (Barcelona 1868-1946) fou filòleg, erudit, crític literari i especialista en literatura de Cervantes. Va escriure un extens article sobre l'obra de teatre de Coello, Rojas i Guevara "El catalan Serrallonga" i és en aquest article on hi trobem la informació sobre la presumpta relació entre el bandoler i el poble de Serrallonga.

Givanel ens explica que fou Barallat i Falguera qui va creure trobar en aquest lloc del Vallespir els origens nobles del bandoler:

"Barallat i Falguera abraça més camp d'acció, atès que cita llocs corresponents a la Cerdanya, el Conflent i el Vallespir, situant en aquests respectius punts: el castell de Nyer, la torre dels cadells i la baronia de Serrallonga. Al tractar aquesta darrera ens diu que "el castell de Serrallonga és el castell de Cabrenys, prop de la Menera, del qual en queden imponents restes". Analitza i estudia la citada casa feudal des del segle XI, citant com a baró de Serrallonga a Raymond, de cognom el Bracat. Assenyala després a Bernard Hug de Serrallonga, qui va ajudar als comptes de Beziers i de Tolosa; Guillem Hug de Serrallonga; Bernat Hug, "company del rei Pere en el combat singular de Burdeus, i Guillem Galcerán, darrer dels Bracats. Segueix després una nova branca, producte de la unió de Beatriu de Serrallonga amb el vescompte de Rocaberti, fent menció de Guillem Rocabertí Cabrenys , o Serrallonga, i alguns més, fins que l'any 1589 acaba la segona branca, o sigui la dels Rocabertí-Serrallonga.

Si interessants resulten le pàgines consagrades a historiar la baronia de Serrallonga, no ho són menys les dedicades a Joan Serrallonga i a la casa de Torrelles; però hem d'assenyalar que, per més bona voluntat que hi hagi per a unir els descendents de la baronia de Serrallonga amb la Sala de Viladrau i la casa de Serrallonga de Queròs, no resulta molt clar i explícit aquest parentiu".

EL POBLE DE SERRALLONGA (1)

Serrallonga (Serrallongue en francès)  és un petit poble d'uns 250 habitants que trobem en agafar una bonica carretera des de Sant Llorenç de Cerdans. Podem visitar-hi la seva església romànica del segle XI i el seu "conjurador", una capella als quatre vents que servia antigament per predicar contra les tempestes. També és el punt de sortida per a l'itinerari a peu que mena fins al castell roquer de Cabrenç.

La relació entre el poble i el bandoler de les Guilleries, a banda de la coincidència amb el nom , es troba en el mite iniciat a partir del drama "El catalán Serrallonga" escrit l'any 1636 per Antonio Coello, Francisco de Rojas i Luis Vélez de Guevara. 

Aquest drama és el primer document escrit que recull la imatgeria del bandoler (sols dos anys després de la seva mort!) i el podeu trobar en el següent enllaç: El catalán Serrallonga.

En aquest drama teatrealitzat (com reprendria el 1858 Víctor Balaguer en les seves obres de  teatre i novel·la ,que no eren més que  un plagi  de la trama i personatges d'aquesta primera) es descriu Serrallonga com un personatge de noble linatge, nyerro i en lluita contra els cadells. Per la seva banda Joana Macissa es transforma en la famosa Joana Torrelles. Aquesta és la génesi del mite del bandoler cavaller, d'orígens nobles i no pas humils, que tindria continuïtat fins que Joan Cortada va escriure la veritable història del bandoler.

Celestí Barallat i Falguera (mort a Barcelona l'any 1905) , advocat i escriptor , va escriure la ponència "Nyerros i Cadells" l'any 1891. Coetani amb Víctor Balaguer, va creure trobar els orígens nobles del bandoler de les Guilleries , precisament, en la baronia de Serrallonga, al Vallespir.

TERRA DE CONTRABANDISTES

No tenim notícies del pas d'en Serrallonga per Costoja, però aquest poble ha tingut sempre molta història com a lloc de pas. El nostre bandoler podria haver-hi passat en una de les seves rutes de fugida, quan venint des d'Olot, passant per Sant Llorenç de la Muga, ascendia per a creuar els Pirineus i baixar fins a Ceret.

El poble de Costoja ha estat un lloc de pas com demostra la via romana que el creua i que des de l'antigor va ser utilitzada com a camí ramader. La seva situació fronterera ha permès que fos escenari privilegiat per a contrabandistes i també una de les rutes de l'exili després de la nostra guerra civil.

En el segle XVII va ser un dels llocs per on circulava la sal de contraban que els catalans portaven fins al Vallespir. Després del Tractat dels Pirineus els francesos van imposar la gabella, un nou  impost sobre la sal que va alterar l'economia dels antics Comtats catalans i que va motivar la revolta dels veïns del Vallespir i el Conflent. Va ser l'anomenada revolta dels Angelets de la Terra, el darrer intent de retornar aquelles terres a Catalunya.

Una placa deixa constància d'aquesta activitat en el camí romà que creua el nucli urbà.

En el segle XX també va viure a Costoja el darrer maquis català, en Quico Sabaté. A principis de 1947 va traslladar-se amb la seva famíla, tenia dona i dues filles, a Casanove Loubette, a dos quilòmetres de Costoja. Des d'aquí accedia al Principar per a realitzar les seves accions de sabotatge.

COSTOJA

El primer municipi que trobem passada la ratlla de França i ja entrats en la comarca del Vallespir és Costoja.

És un poblet preciós, envoltat de natura i amb traces de carrers medievals. 

Hi destaca la seva impresionant església , amb una magnífica portalada romànica, un esbelt campanar i el seu absis. És veritablement una joia arquitectònica del romànic que mereix, per si sola, la visita al poble.

Costoja, a més, ofereix dues propostes singulars.

Una és l'antic i romàntic cementiri a cel obert, davant mateix l'església i dins el nucli urbà.

L'altra és el nom dels carrers. Cada carreró i plaça està distingit amb una placa bilingüe- en català i francès- i l'han batejat amb imaginatius noms i descripcions. El passeig pels carrers ens permet gaudir d'aquests noms.

Sense cap dubte va ser una bona iniciativa batejar aquests llocs : "via crucis dels somnis inconfessables", "lloc del pou inoblidable", "escapatòria de tenaços xiuxiuejadors" ... Una singular proposta que convida el visitant a passejar i anar descobrint amb sorpresa cadascún d'aquests racons.