divendres, 15 de maig del 2026

FOC ALS PALLERS DE CAN PRESSEGUER DE LA GARGA

 







La caminada als cingles de Bertí ens va portar fins l’altiplà del pla de la Garga, en el terme de Sant Martí de Centelles. En aquell espai, hi senyoreja una masia històrica que sembla lliscar sobre el mar verd dels camps de blat que al seu voltant es mouen al ritme del vent. És la masia de cal Presseguer de la Garga.

La casa forta del Presseguer apareix datada l’any 1553 a nom d’un tal Joan Presseguer. Una família que conservaria el mas almenys en els dos segles posteriors. La factura massissa de la casa queda agraciada per l’afegit, en  l’actual façana principal, d’un cos continuat amb dos arcs centrals que formen un porxo a cada nivell.

Aquesta històrica i principal masia forma part del “territori Serrallonga” atès que l’any 1630 va patir l’intent d’assalt dels bandolers de les Guilleries, en aquesta ocasió comandats per Cristòfol Madriguera, un dels lloctinents d’en Serrallonga.

Guillem Estrany, àlies “lo Clavell”, un dels bandolers que va participar-hi ho explica en el seu procés sumarial: “E mes dich señor que abans de las festes de Nadal del any 1630, trobantme jo aquadrillat amb los lladres de assi del Calles y alguns de montanya que eren Cristhphiol Madriguera que feye de cap de quadrilla perque lo Jaume Fadri era ab en Serrallonga deves Carós... y trobantnos tots deves Sentelles una nit anàrem a casa den Preseguer de la Garga y picant a la porta demanant que sopar per motl que fessem may nos ne volgueren donar y de colera posarem foch a dos pallers d epalla quey havia prop de casa hils cremarem”.

I la cosa no va acabar aquí, perquè en el seu camí la quadrilla, composada de tretze bandolers, van dirigir-se cap a Hostalets de Balenyà  i allà van demanar també sopar a la masia de Can Pla “y no volentnos ne tampoch donar los cremarem també dos pallers que tenian junt a dita casa”.













dimarts, 12 de maig del 2026

LA PARTITURA DE "DON JOAN DE SERRALLONGA"

 







D'entre les partitures que es poden arribar a localitzar de la banda sonora d'en Serrallonga he afegit a la meva col·lecció una editada per la Casa Editorial de Música Boileau (encara avui existent a la ciutat de Barcelona).

La històrica editorial Boileau va inaugurar-se l'any 1913 al carrer Provença, 287 de Barcelona per Alessio Boileau Bernasconi (Verona,1875-Barcelona, 1948). Des d'aleshores ha publicat milers de partitures i és un referent per als músics i aprenents de músic.

D'aquesta editorial va sortir la partitura "Don Joan de Serrallonga", ballet-glossa, en aquest cas transcripció per a piano de concert, de l'obra del mestre Enric Morera i Joan Baptista Lambert , autors de la sarsuela estrenada l'any 1922.

Desconec la data exacta de publicació. Però dedueixo que es tractaria d'una reproducció d'una edició anterior, datada de l'any 1933, que es titulava "De la nostra Catalunya: Suite" i que també contenia les partitures de "La nit de Sant Joan" i de "Les fulles seques".







divendres, 8 de maig del 2026

LA SARSUELA D'EN SERRALLONGA A "CATALUNYA GRÀFICA" (1922)

 


Catalunya Gràfica va ser una revista catalana d'informació nacional i estrangera publicada entre el 1922 i el 1923. El primer número va aparèixer a Barcelona el 10 de gener de 1922, sota el control de l'apoderat i el representat editorial Joan Guasch i Rius. Inicialment plantejada com una publicació desenal, va acabar sortint cada quinze dies en un intent de salvar l'existència de la revista que, després de 25 números, va tancar l'abril de 1923.

Va coincidir, en el temps amb l'estrena i l'èxit al Teatre Tívoli de la sarsuela "Don Joan de Serrallonga" de Morera i Pujols.

En el número 21 de la revista, datat del 15 de desembre de 1922, hi trobem un article sobre l'èxit de l'estrena, il·lustrat amb fotografies del mestre Enric Morera i els actors i cantants: Emili Vendrell, Josefina Bugatto i Emili Sagí Barba.





dimarts, 5 de maig del 2026

LA MALEDICCIÓ D'EN SERRALLONGA (2026)

 





Acaba de veure la llum un nou còmic en català titulat “La maledicció d’en Serrallonga” (Editorial Símbol, 2026) i del qual és autor Albert Campillo Lastra. Per mi, un còmic molt especial per tres coses.

Perquè l’Albert és un autor que va residir a Santa Coloma de Farners molts anys, on vam compartir afició pel dibuix i participació en entitats juvenils. Després d’anys de no veure’ns ens vam retrobar fa dos a la presentació del meu llibre a la llibreria Ona i des d’aleshores hem continuat mantenint el contacte.

Perquè aquest contacte,  tot i que mantingut bàsicament en missatges escrits a les xarxes, va ser suficient i prou productiu per a deixar anar al imaginació i donar idees sobre històries de bandolers, bruixes i monstres.

Perquè d’aquestes dues  fites anteriors n’ha sortit un còmic en paper i en català que , si bé no protagonitza el meu apreciat Serrallonga, sí que hi apareix d’una manera molt especial, com no havia fet mai.

El còmic de l’Albert Campillo ens trasllada al segle XVII, a les Guilleries, i el protagonitza un bandoler, Tonet Nomdedeu, àlies Mal-Llamp. En Tonet és  capturat juntament amb Perot Rocaguinarda i condemnat a mort. La nit abans de l’execució, el fantasma de Joan de Serrallonga se li apareix i li ofereix la llibertat a canvi de complir una antiga promesa pendent: assassinar la bruixa Margarida Sui. 

Fugit i perseguit, en Mal-Llamp torna a les Guilleries on l’esperen enemics antics, traïcions i una venjança implacable encapçalada pel Batlle Bosch. Entre bruixeria, bandolerisme i forces obscures, el protagonista haurà d’afrontar les conseqüències dels seus actes en una terra tan salvatge com el seu propi destí.

Com es pot veure en aquesta regesta del còmic, l’Albert ha portat els bandolers del XVII a viure les aventures més fosques i sobrenaturals  en el marc d’aquestes Guilleries que, com dic, poden esdevenir un lloc tenebrós quan hi cau la nit. Per tant, és una aproximació amb novetats i fresca a les històries dels nostres bandolers. On  hi  evolucionen immersos en un món de fantasmes i fantasia.

El paisatge de l’acció són les muntanyes de les Guilleries ben properes, doncs hi reconeixem espais tan colomencs com el castell de Farners o l’església del monestir de Sant Pere Cercada.

Tot això creat amb l’estil gràfic propi de l’Albert, amb figures dinàmiques d’estètica “anime” i colors intensos. Per tant, també una novetat en el món del còmic dedicat al bandolerisme.

Com dic en el prefaci que vaig escriure per a l’edició: “Aquest llibre és una invitació a entrar en un  món desconegut però proper, a conèixer la vessant més terrorífica de la nostra història i a entrar en les obscures fondalades de la nostra fantasia. El nostre paisatge, el nostre terror, els nostres bandoleres, les nostres bruixes, els nostres dimonis... 

Ho trobareu fantàstic.”


dimarts, 21 d’abril del 2026

SERRALLONGA AL "CANÇONER CATALÀ: CAVALLERESCA" (1983)

 









L'any 1983 la Llibreria Sobrerroca de Manresa va editar un nou compendi de la cançó popular del nostre país.

Era un cançoner composat de quatre volums, de bona qualitat d'impressió,  dedicats cadascú a una temàtica: amor, Nadal, cavalleresca i religió.

La principal qualitat de l'obra, a banda de l'amplitud i pulcritud, van ser les il·lustracions de l'artista manresenc Joan Vilanova.  

Joan Vilanova i Roset (Manresa, 1908 - 1990) fou un dibuixant i il·lustrador català. La intensa i prolongada passió pel dibuix de Joan Vilanova, el va dur a convertir-se en un dels artistes més importants que ha tingut la ciutat de Manresa. Joan Vilanova va ser un dibuixant de vocació, un treballador infatigable que va compaginar, des dels 13 anys fins a la jubilació, la seva feina com a cap de magatzem a la C.A.M.E. (Companyia Anònima Manresana d'Electricitat), amb una segona jornada de treball com a dibuixant i il·lustrador d'encàrrec.

El fruit de tota una vida dedicada al dibuix és l'extensa, variada i complexa obra realitzada per Joan Vilanova, aquest dibuixant, humorista, dramaturg i activista cultural, que va des de col·laboracions en diaris i revistes, fins a cartells, portades de programes, ex-libris, nadales, llibres il·lustrats, etc.

Malgrat tot Joan Vilanova és, encara avui, un dibuixant força desconegut dins la gran tradició de la il·lustració catalana. 

En el volum tercer del cançoner hi trobem la cançó tradicional  de Joan de Serrallonga. En aquesta ocasió il·lustrada per magnífics dibuixos de Joan Vilanova on hi apareix la Sala de Viladrau, la baralla amb Miquel Berfull, la quadrilla de bandolers i l'hostal de la cançó.

Els dibuixos a llapis de Joan Vilanova són exquisits. 

Semblen un esbós definitiu que clama que ningú gosi entintar, pintar o esborrar aquelles línies de grafit. A mi personalment em semblen de les millors il·lustracions que s'han fet sobre en Serrallonga. Són realment admirables.



divendres, 17 d’abril del 2026

LA CANÇÓ D'EN SERRALLONGA A "CANÇONS POPULARS DE CATALUNYA" (1920)





L'editor Salvador Bonavia va publicar el segle passat diferents reculls de cançons populars del país. L'any 1935 encara en publicava una tercera edició.

En el volum dotzè de la segona sèrie hi trobem la lletra i la cançó de "les ninetes ploren", la primera que es va recollir en el segle XVII.

Salvador Bonavia i Panyella (Barcelona, 1907 - Barcelona, octubre de 1959) va ser un prolífic autor dramàtic, llibretista de revistes, impressor i editor català, fill i continuador de l'editorial de Salvador Bonavia i Flores. La literatura infantil i juvenil la signà sovint amb el pseudònim de "Jordi Canigó".

La seva impremta va editar una ingent obra del folklore, el teatre i la música del nostre país.
 

divendres, 10 d’abril del 2026

LA CANÇÓ D'EN SERRALLONGA A CATALUNYA RÀDIO (1934)

 





Els anys trenta del segle passat la ràdio estava de moda, era l'aparell d'informació únic i imprescindibles a moltes llars.

Era tanta aquesta importància que fins i tot s'editava una revista pròpia, amb el nom de Catalunya Ràdio,

No hi faltava la publictat d'aparells de ràdio de l'època.

I, sobretot, la programació setmanal de les diferents estacions de la Ràdio Associació del país i també aluna programació de ràdios extrangeres.

La revista es completava amb articles molt diversos sobre cultura, història, esports, actualitat gràfica. 

En el número 105 de la revista, aparegut el 5 de maig de 1934, hi apareix una pàgina dedicada a les cançons populars catalanes  i en aquesta ocasió s'hi reprodueix la partitura i la lletra de la cançó "Serrallonga", harmonitzada pel mestre Josep Ma. Torrens.

Es tracta de la versió del segle XVII, extesa amb una estrofa que segueix l'argument inventat per Víctor Balaguer i recollida per diversos fokloristes catalans entre els segles XIX i XX.

divendres, 27 de març del 2026

LA CANÇÓ DE SERRALLONGA A "COSTUMS I TRADICIONS D'HOSTALS I TAVERNES"

 






La popular cançó de Don Joan de Serrallonga la va recollir Joan Amades en el seu llibre "Costum i tradicions d'hostals i tavernes ", editat pel Departament de Publicacions i Propaganda de la Generalitat de Catalunya l'any 1936.

L'insigne folklorista català tenia prou coneixements i material per a dedicar tot un llibre als hostals i tavernes del país i les històries i tradicions culturals on aquests eren protagonistes. 

L'hospitalitat, el menjar i el beure, el joc, els comptes, els traginers... els bandolers.

Un recull de costums, tradicions, vivències, històries.... que s'explicaven arreu i també les particulars d'alguns hostals molt coneguts, com l'hostal de la barata, l'hostal de l'Infern o l'hostal de la Peira.

El llibre conté un capítol dedicat  als bandolers, aquells homes que eren perseguits i que quan entraven en un hostal menjaven tan ràpid que van donar peu a la frase "Atipar-se com un lladre".

El capítol conté  la cançó de Serrallonga que explica la facècia que va tenir de robar una hostalera.

Hi apareix la partitura i una il·lustració en la capçalera de Manel Bas. Aquest mateix dibuix, junt amb la lletra i la partitura de la cançó, havien aparegut en la revista "Catalunya Gràfica" l'any 1922.






dimarts, 17 de març del 2026

HOSTALS EN LA LLEGENDA D'EN SERRALLONGA

 







En el llibre "Costums i tradicions d'hostals i tavernes" Joan Amades hi va incloure pàgines dedicades a hostal de fama d'arreu de Catalunya que han  protagonitzat  llegendes i cançons al llarg de la història.

Així, apareix l'hostal de l'Infern de Barcelona, que estava situat en el carrer de l'Infern, desaparegut quan es va obrir la Via Laietana. La tradició explica que en aquest hostal s'hi reunien malfactors i gent de mala vida i que hi feia estada en Serrallonga quan d'amagat anava a Barcelona. També diuen que quan els seus homes van atacar el palau dels Torrelles, els  seus enemics, ell va esperar amagat  a l'hostal per a conèixer el resultat de l'empresa.

Un altre hostal que apareix és l'hostal de la Peira. Aquest va donar nom a una cançó tradicional molt popular que explica que uns lladres van assaltar l'hostal disfressats de dones, però que una criada ho va veure i que va salvar l'hostal de ser robat.

També hi apareix l'hostal de la Barata. Un edifici encara avui existent en l'antic camí ral de Barcelona a Manresa. Serrallonga i els seus hi van passar a prop quan baixaren a robar a aquest concorregut camí amb els bandolers de la colla dels Margarit. L'hostal era molt concorregut i tenia una certa mala fama de ser còmplices dels bandolers, atès que quan hi feia estada una persona adinerada a qui robar els de l'hostal ho comunicaven als lladres penjant peces de roba a la façana.

I també hi ha una referència a l'hostal del Malcuinat del barri del Born de Barcelona. Es deia així perquè feien un menjar molt ordinari. El nom ens recorda l'hostal del Malcuinat de les Guilleries, l'actual hostal de l'Espinau, que va originar una llegenda molt més truculenta escrita per Anton Busquets i Punset.

Històries i cançons entranyables d'antics hostals. Un deliciós record d'aquells establiments de fama.


divendres, 13 de març del 2026

SERRALLONGA A "LOS TRABUCAIRES" (1976)

 







L'any 1976 el Circulo de Amigos de la Historia de Madrid publicava el llibre "El bandolerismo catalan: los trabucaires" dins la col·lecció "Los grandes procesos de la historia".

El títol de la col·lecció ens remet directament a una col·lecció que es va publicar l'any 1931 a França amb aquest mateix nom, del qual era autor Maurice Soulié  i que contenia un capítol dedicat al procés sumarial d'en Serrallonga.

Doncs aquesta edició espanyola va fer el mateix i en aquest volum dedicat als bandolers i trabucaires (el célebre procés contra els trabucaires de les Illes, el poble del Vallespir) de Catalunya hi va dedicar dos capítols a la figura del bandoler de les Guilleries.

El llibre no volia ser un assaig històric. La prova és que l'autor, Jerónimo Montes, comet fins l'error d'assignar el mas Verntallat que apareix fotografiat en una de les pàgines com a casa natal d'en Serrallonga.

I de fet el primer capítol ja s'anomena "La leyenda de Juan Sala y Serrallonga", repassa la mitologia i la literatura creada al llarg dels segles sobre el bandoler.

Finalitza el llibre amb el capítol "La ejecución de Serrallonga", on manlleva paràfrags sensers del llibre de Celestino Hernandez Girbal "Bandidos Célebres Españoles".

En definitiva, un llibre que no fa cap nova aportació a la història del bandoler, més enllà de mantenir viva la seva mitologia en els anys setanta i per a aquells que van accedir a aquesta edició.









divendres, 6 de març del 2026

INTERROGATORI I INTENT DE REMISSIÓ

 





A finals de 1631 Miquel Paracolls i altres bandolers foren detinguts a Vilafranca i traslladats a les presons de Barcelona.

El 16 de juny de 1632 feia mesos que Miquel Paracolls romania tancat a les presons de Barcelona i tot just li prenien declaració : “haurà set o vuyt mesos quem prengue T. Callar, veguer de Vilafranca de Conflent, en companyia de Esteve Tor, Miquel Madriguera, Rafel Roca, Francesc Soler y un valentia ques deya Hyacintoi Morales quens prengue en lo camí real mes enllà de Vilafranca que tots sinch veníem de Italia però jo no se perquens prengue ni perquè sem pren la depositio”.

En aquells declaració Paracolls es “feia el suec” i negava tot el que se li preguntava.

Li van demanar si ell coneixia a Joan Sala i Serrallonga de Querós, a Jaume Fadrí i a altres bandolers de la quadrilla de les Guilleries i ell va respondre “non he coneguts ni conech ningú ni se si eren cridats per enemichs de sa magestat”. 

Li van preguntar si ella havia anat pel bosc i en diferents ocasions amb en Joan Sala i Serrallonga i demés lladres. I ell va dir que això no era veritat. 

El van interrogar expressament per  l’intent de segrest del notari Umbert de Sant

Feliu de Pallerols i el robatori de passatgers al camí ral d’Amer aquell mateix dia.  I ell ho va negar. 

Miquel Paracolls nega també que fos proveïdor de la quadrilla. Hauria rebut l’encàrrec d’en Serrallonga de fer pedrenyal de tres pams per a Antoni Sala, germà i hereu, i seria també proveïdor d’armes i xarpes per a altres membres de la quadrilla, qui també li portaven els pedrenyals per a que els portés a arreglar. 

Paracolls va tenir una oportunitat de sortir de la presó amb un benefici concedit a un tal Miquel Graells de Manresa. Resulta que Miquel Graells havia capturat a Jeroni Alsina, un bandoler de la quadrilla d’en Tosa-sons, i amb això disposava d’una cèdula reial del 24 de maig de 1631 que atorgava una remissió de delictes. 

Miquel Graells feu donació d’aquest dret a Pau Bellpuig de Taradell i a Miquel Paracolls de Malla i aquests van demanar “la remissio dels delictes per ells comesos en virtut de la cedula real que lo excellentissim duch de Feria feu a Miquel Graell”. 

Paracolls no ho va aconseguir atès , com disposava el procurador del tribunal, que “no es pot valer dit Miquel Paracolls perque de la contextura de dita cedula real  y de la jornada dels delictes fets y perpetrats per dit Miquel Paracolls consta evidentment que dita remissio no pot en ninguna manera tenir lloch”. 

Com va acabar Miquel Paracolls? 

Al procés d’en Serrallonga hi falten parts i entre elles la sentència de Miquel Paracolls. Sí que hi ha la d’Esteve Tor, bandoler que coincideix en els mateixos fets i delictes. Si fem cas a la sentència d’aquest darrer, és plausible que Paracolls fos condemnat a remar a galeres a perpetuïtat.

 


divendres, 27 de febrer del 2026

MIQUEL PARACOLLS I L'AMIGA D'EN SERRALLONGA




 Joan de Serrallonga va tenir, al llarg de la seva vida com a cap de quadrilla, diferents amants. Una d’elles Estàsia Carles i Colobrans, que l’acompanyava fins el 1629.

El desembre de 1628 l’Estàsia i la Marianna Padrines eren les companyes del bandoler i del Fadrí de Sau.  Serrallonga explica en el procés sumarial que en aquelles dates va haver de deixar l’Estàsia a en Miquel Paracolls i el cavaller nyerro Vicenç Valls per a que li guardessin i aquests de l’emportaren a una casa de Vic que ell no coneixia.

“Em prometeren que ells la tindrien en una casa tot lo temps que jo voldria que no li faltaria lo que haurie de menester” i al cap d’uns dies Serrallonga la va anar a buscar.  Va anar a les portes de Vic, acompanyat del seu mig germà Pere Sala, i d’en Miquel Paracolls. Aquest darrer va entrar dins la ciutat i li va portar la noia.

Va succeir, però, que un altre bandoler, anomenat Lo Negre de Tona, li va robar la noia amb la connivència d’en Cristòfol Madriguera de Taradell. 

Serrallonga havia ordenat a en Madriguera que busqués la noia, però al final va descobrir que Madriguera ja sabia i havia consentit que Lo Negre robés l’Estàsia al cap de al quadrilla. I en Miquel Paracolls també ho sabia.

“Trobantme jo ab molts de la quadrilla en un bosch prop de Taradell sobre la casa de Sobrevia de Viladrau arribaren allí lo dit Miquel Paracolls y un altre fadrí ... y dit Paracolls me digue que ells no pensaven que jo fos per allí y que la causa de trobarse allí ere que cercaven per orde de Madriguera a la dita Estasia Carles y Colobrans y jo de allò me cregui lo que dave gust perquè jo havia sabut que dit Madriguera havia cabut en lo robarme dit Negre de Tona a dita Estasia Colobrans”.

Miquel Paracolls també havia amagat a en Serrallonga el robatori de l’Estàsia. Però allò nova tenir més conseqüències. Madriguera continuaria en la quadrilla fins la seva mort en la Brega amb el batlle d’Osor, quatre mesos més tard.


divendres, 20 de febrer del 2026

REPARTINT EL BOTÍ

 


Pels vols de Nadal de 1630 Serrallonga  i la quadrilla es trobaven al mas Sabater de Susqueda i partiren del bosc on es trobaven per anar al camí ral de Sant Feliu de Pallerols a Amer, amb la voluntat de segrestar i demanar rescat per un tal Umbert, notari de Sant Feliu, perquè era home ric.

El Fadrí de Sau no hi participà perquè Serrallonga li ordenà que es quedés vigilant a un home que portaven pres que es deia Noguer de Batet (el mateix que va fugir i matar a Pere Sala, germà del cap de quadrilla, quan aquest el vigilava al bosc del Quer de Susqueda).

Sí que hi participà en Miquel Paracolls.

Jeroni Terrats, l’hereu Terrats de Sant Genís d’Amer, havia d’espiar el notari però es va descuidar i quan tota al quadrilla arribà al camí ral resulta que el notari ja havia passat i no el van poder segrestar.

Amb tot, es posaren al pas i robaren traginers que passaven. Es van repartir en nou parts els diners i dels pedrenyals que havien robant en feren “encant”. Com que en aquella ocasió el botí va ser escàs els homes van resoldre no donar la part a Miquel Paracolls, Esteve Tor i Bernardí Vilar, amb el compromís de compensar-los en la següent malifeta.

I van complir, atès que al cap de pocs dies van segrestar a en Bancells de Sant Bartomeu del Grau i n’obtingueren un restat de tres-centes lliures i d’aquest diner Serrallonga va agafar la part que devien a Paracolls, Tor i Vilar i va pagar el deute. Un fet que demostra la pulcritud en el repartiment del botí, com a fórmula per a mantenir cohesionada la fraternitat de lladres.



dimarts, 17 de febrer del 2026

OVELLES I COMISSARIS

 


El Vilar de Bancells (Foto: Mapes del Patrimoni Cultural)

Castanyers a la carretera de Sant Andreu de Bancells.



Miquel Paracolls formava part de la quadrilla que va tenir una topada amb el batlle de Vilanova i el comissari Montserrat Boxeda. Ho explica el Fadrí de Sau en les declaracions del 15 de març de 1632:

 “Conech molt be a Esteve Tor y a Miquel Paracolls de malla vuy presos en los carcers reals de la present ciutat (de Barcelona) los quals Miquel Paracolls y Esteve Tor son vinguts aquadrillats ab nosaltres moltes vegades y en particular lo Esteve Tor se es trobat en nostra companyia en la resistentia que ferem al batlle de Vilanova de Sau y Montserrat Boxeda comissari y tambe si troba lo dit Miquel Paracolls y fou desta manera...”

I Jaume Melianta, el Fadrí de Sau, explica com trobant-se tota la quadrilla prop de la casa del Vilar de Sant Andreu de Bancells, el mes de novembre de 1630, havien portat quatre ovelles que havien agafat d’un ramat i tres d’un corral i les volien coure i menjar.

Joan Caminades dit lo Borrau i un altre que li deien Bomia anaren a una baga de castanyers a buscar unes perxes per a fer-ne pals per enforcar i coure la carn, però allà es van topar amb el batlle de Vilanova de Sau que es deia Font i amb Montserrat Boxeda, que amb gent del sometent rondava per allà a la recerca dels bandolers.

Les autoritats arremeteren contra la quadrilla al crit de “no moure el rey”, però els homes de les Guilleries van optar per oferir gran resistència i els tiraren escopetades, fugint tots sense que s’hagués de lamentar cap ferit, d’una o altra banda, en aquella topada.