A finals de 1631 Miquel Paracolls i altres
bandolers foren detinguts a Vilafranca i traslladats a les presons de
Barcelona.
El 16 de juny de 1632 feia mesos que Miquel Paracolls romania tancat a les presons de Barcelona i tot just li prenien declaració : “haurà set o vuyt mesos quem prengue T. Callar, veguer de Vilafranca de Conflent, en companyia de Esteve Tor, Miquel Madriguera, Rafel Roca, Francesc Soler y un valentia ques deya Hyacintoi Morales quens prengue en lo camí real mes enllà de Vilafranca que tots sinch veníem de Italia però jo no se perquens prengue ni perquè sem pren la depositio”.
En aquells declaració Paracolls es “feia el suec” i negava tot el que se li preguntava.
Li van demanar si ell coneixia a Joan Sala i Serrallonga de Querós, a Jaume Fadrí i a altres bandolers de la quadrilla de les Guilleries i ell va respondre “non he coneguts ni conech ningú ni se si eren cridats per enemichs de sa magestat”.
Li van preguntar si ella havia anat pel bosc i en diferents ocasions amb en Joan Sala i Serrallonga i demés lladres. I ell va dir que això no era veritat.
El van interrogar expressament per l’intent de segrest del notari Umbert de Sant
Feliu de Pallerols i el robatori de passatgers al camí ral d’Amer aquell mateix dia. I ell ho va negar.
Miquel Paracolls nega també que fos proveïdor de la quadrilla. Hauria rebut l’encàrrec d’en Serrallonga de fer pedrenyal de tres pams per a Antoni Sala, germà i hereu, i seria també proveïdor d’armes i xarpes per a altres membres de la quadrilla, qui també li portaven els pedrenyals per a que els portés a arreglar.
Paracolls va tenir una oportunitat de sortir de la presó amb un benefici concedit a un tal Miquel Graells de Manresa. Resulta que Miquel Graells havia capturat a Jeroni Alsina, un bandoler de la quadrilla d’en Tosa-sons, i amb això disposava d’una cèdula reial del 24 de maig de 1631 que atorgava una remissió de delictes.
Miquel Graells feu donació d’aquest dret a Pau Bellpuig de Taradell i a Miquel Paracolls de Malla i aquests van demanar “la remissio dels delictes per ells comesos en virtut de la cedula real que lo excellentissim duch de Feria feu a Miquel Graell”.
Paracolls no ho va aconseguir atès , com disposava el procurador del
tribunal, que “no es pot valer dit Miquel Paracolls perque de la contextura
de dita cedula real y de la jornada dels
delictes fets y perpetrats per dit Miquel Paracolls consta evidentment que dita
remissio no pot en ninguna manera tenir lloch”.
Com va acabar Miquel Paracolls?
Al procés d’en Serrallonga hi falten parts i entre elles la sentència de
Miquel Paracolls. Sí que hi ha la d’Esteve Tor, bandoler que coincideix en els
mateixos fets i delictes. Si fem cas a la sentència d’aquest darrer, és
plausible que Paracolls fos condemnat a remar a galeres a perpetuïtat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada