Aquelles boscúries i aquelles cingleres guardaran per
sempre aquell secret. Amb els anys es parlarà de les bruixes, però mai
d’aquella bèstia que va desaparèixer sota la cinglera, a Sant Martí de Cantallops.
Ara que us ha estat revelat aquell secret ancestral, aneu en compte quan camineu per la vall de Fornils, aquella fondalada perduda de boscos i cingleres.
Vigileu sobretot si el camí se us fa llarg i cau la nit, i
apareix la lluna plena, i sentiu remor de passes al bosc tenebrós, i escolteu
l’udol del llop que ha tornat ... la bèstia potser us empaita.
Correu, però no us servirà de res.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada