La carrera de perseguidor i víctima ha acabat a la cinglera, no hi ha camí ni escapatòria. La mort baix l’abisme o la mort sota les urpes i els ullals del dimoni.
Una sola bala ha pogut disparar-li, totalment inútil. Ha pogut veure com entrava en la carn de la bèstia, però aquesta ni se n’ha sentit. I aleshores el monstre se li ha tirat a sobre. Era la fi.
Serrallonga, però, mai ha estat home de rendicions. I del
cinturó ha tret la daga de plata que va robar del mas Boada de Salitja, decidit a
sucumbir lluitant.
La bèstia cau sobre seu i Serrallonga sent el baf de l’infern d’aquella boca monstruosa. Sense saber com, aconsegueix que la daga penetri en la carn de l’animal.
I succeeix l’imprevisible...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada