El manuscrit del Dr. Antoni Bartomeus.
El Dr. Antoni Bartomeus Casanovas va fer aquesta aportació , el 24 de novembre de 1905, al Centre Excursionista de Catalunya:
"Senyores i senyors:
Benvolguts consocis:
Tasca per a mi molt feixuga presentar-vos lo complicat estudi que suposaria allunyar-me de la població, gaire be centre de les tan renomenades Guillaries, tan lligades a les gestes del Serrallonga llegendari. De bon grat vos dic que en captiva i amb suggestiona la idea d’una excursió ben feta pels llocs que foren en el segle XVII teatre de les correries d’aquest home especial, de confusa història i tant discutit, amb la fi de recollir los més datos possibles de llocs i documents, de llegendes i tradicions, de cançons i corrandes, per a formar-me concepte de quan se relaciona amb l’esdentat personatge, que uns consideren com un lladre vulgar i altres com un héroe 3 o com un cabdill i a qui, potser l’historia no ha jutjat amb prou justesa .
Existeixen encara en los encontorns de Sant Hilari, si bé un xic lluny, lloc que memoren lo pas d’aital home, i entre ells cal esmentar lo gran esquei o passera natural de pedra que es troba a la riera davant del molí de Carós, roca colossal d’uns 40 metres t’alçaria, a on es diu estaven sopant una nit Serrallonga i sa companya,Na Joana i sent sorpresos per les tropes que anaven en busca, davallaren per l’altre part i escaparen de la persecució boguen amagar-se en una de les coves que els servien de refugi. D’aquí prengué, aquesta roca Puig del Mal Sopar.
En el poble de Sau nos ensenyaren la casa a on nasqué lo no menys cèlebre Fadrí deSau
Pot fer-se també esment de la casa d’en Serrallonga, a on ,segons es diu, tingué lloc son naixement , casa situada a cosa d’uns cinc quarts d’hora del coll de Querós, així com també les dues coves dites de Serrallonga, la una prop de Querós i l’altre en lo camí que va d’Anglès a Ossor. I al parlar d’aquest personatge històric, que aquí m’abstinc de classificar, assalten a la ment una llarga corrua de records d’aquells jorns. ¡i quins records més tristos remembra aquella època! Felip IV de Castella amb sa cort viciosa i corrompuda i el tristament cèlebre Duc d’Olivares, enemic declarat de nostra terra; innombrables atropells de la soldadesca castellana en molts pobles catalans que veuen arrasades ses llars,robats sos bens i ses vides honres en mans d’aquells desenfrenats botxins enviats per son rei; set pecuniària de la cort amb que avorreix al país, símptoma creixent d’antipatia de Catalunya vers lo poder central. Esclat terrible de la sublevació de tota la terra catalana que ha inspirat les emocionants i corprenedores de la tant patriòtica cançó : ¡ A les armes catalans, que us han declarat la guerra!"
Benvolguts consocis:
Tasca per a mi molt feixuga presentar-vos lo complicat estudi que suposaria allunyar-me de la població, gaire be centre de les tan renomenades Guillaries, tan lligades a les gestes del Serrallonga llegendari. De bon grat vos dic que en captiva i amb suggestiona la idea d’una excursió ben feta pels llocs que foren en el segle XVII teatre de les correries d’aquest home especial, de confusa història i tant discutit, amb la fi de recollir los més datos possibles de llocs i documents, de llegendes i tradicions, de cançons i corrandes, per a formar-me concepte de quan se relaciona amb l’esdentat personatge, que uns consideren com un lladre vulgar i altres com un héroe 3 o com un cabdill i a qui, potser l’historia no ha jutjat amb prou justesa .
Existeixen encara en los encontorns de Sant Hilari, si bé un xic lluny, lloc que memoren lo pas d’aital home, i entre ells cal esmentar lo gran esquei o passera natural de pedra que es troba a la riera davant del molí de Carós, roca colossal d’uns 40 metres t’alçaria, a on es diu estaven sopant una nit Serrallonga i sa companya,Na Joana i sent sorpresos per les tropes que anaven en busca, davallaren per l’altre part i escaparen de la persecució boguen amagar-se en una de les coves que els servien de refugi. D’aquí prengué, aquesta roca Puig del Mal Sopar.
En el poble de Sau nos ensenyaren la casa a on nasqué lo no menys cèlebre Fadrí deSau
Pot fer-se també esment de la casa d’en Serrallonga, a on ,segons es diu, tingué lloc son naixement , casa situada a cosa d’uns cinc quarts d’hora del coll de Querós, així com també les dues coves dites de Serrallonga, la una prop de Querós i l’altre en lo camí que va d’Anglès a Ossor. I al parlar d’aquest personatge històric, que aquí m’abstinc de classificar, assalten a la ment una llarga corrua de records d’aquells jorns. ¡i quins records més tristos remembra aquella època! Felip IV de Castella amb sa cort viciosa i corrompuda i el tristament cèlebre Duc d’Olivares, enemic declarat de nostra terra; innombrables atropells de la soldadesca castellana en molts pobles catalans que veuen arrasades ses llars,robats sos bens i ses vides honres en mans d’aquells desenfrenats botxins enviats per son rei; set pecuniària de la cort amb que avorreix al país, símptoma creixent d’antipatia de Catalunya vers lo poder central. Esclat terrible de la sublevació de tota la terra catalana que ha inspirat les emocionants i corprenedores de la tant patriòtica cançó : ¡ A les armes catalans, que us han declarat la guerra!"
Com es pot veure el Dr. Bartomeus veu , en el seu discórrer per les Guilleries, de la tradició dels romàntics, sense atrevir-se a jutjat la pàtina noble o de vulgar lladregot del bandoler, finalitzant la seva deposició amb un clam netament catalanista.
En el cos de la conferència relata amb precisió la llegenda de la roca del Mal Sopar i ens descriu el seu pas per Sant Romà de Sau, on hi havia la casa natal de Jaume Melianta i fins el mas Serrallonga de Querós (que erròniament creu bressol d'en Serrallonga) i les mítiques coves del bandoler.
Així, hi trobem un nou exemple de l'atracció secular que en Serrallonga ha tingut en les diferents generacions de catalans, atrets per la seva llegenda i la seva ambivalent figura. En aquest cas l'atracció que va tenir per aquells primers excursionistes catalans que van saber apreciar el nostre país i la seva història.
En el cos de la conferència relata amb precisió la llegenda de la roca del Mal Sopar i ens descriu el seu pas per Sant Romà de Sau, on hi havia la casa natal de Jaume Melianta i fins el mas Serrallonga de Querós (que erròniament creu bressol d'en Serrallonga) i les mítiques coves del bandoler.
Així, hi trobem un nou exemple de l'atracció secular que en Serrallonga ha tingut en les diferents generacions de catalans, atrets per la seva llegenda i la seva ambivalent figura. En aquest cas l'atracció que va tenir per aquells primers excursionistes catalans que van saber apreciar el nostre país i la seva història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada