El 7 d’octubre de 1922
s’estrena al teatre Tívoli de Barcelona una nova adaptació de l’obra de teatre
de Víctor Balaguer, ara en català i adaptada com a drama líric. L’editor “Salvador
Bonavia llibreter” publicaria l’obra el
mateix any.
L’encarregat d’escriure
el text i fer l’adaptació a l’escena lírica
(sarsuela) va ser el poeta, crític d’art i filòsof Francesc
Pujols i Morgades (Barcelona 1882 – Martorell 1962).
L’encarregat de la part
musical va ser el popular compositor Enric Morera (Barcelona, 1865-1942). De Morera tots
recordem la composició d’algunes de les més populars sardanes, però va ser el músic amb més talent dramàtic i el que millor
va servir els ideals del teatre líric modernista. Va ser, també, el més decidit
defensor dels plantejaments del teatre líric en català, per al qual va comptar
amb la cooperació dels més eminents llibretistes del moment, prova de la seva
capacitat de convocatòria.
En l’estrena de “Don
Joan de Serrallonga” també va destacar-hi un dels actors: el tenor Emili
Vendrell (Barcelona 1893-1962). Enric Morera el va escollir per al paper de
Fadrí de Sau, acompanyant així a la joves soprano Josefina Bugatto, en el paper
de Joana Torrelles, i el ja famós baríton
Emilio Sagi-Barba, en el paper de Don Joan de Serrallonga.
Aquesta actualització
del personatge del bandoler, adaptant el text de l’obra de teatre de Víctor
Balaguer al gènere de la sarsuela va tenir molt d’èxit en el seu moment,
aportant una nova popularització del personatge en els anys vint del segle
passat. La sarsuela s’ha representat encara no fa molt anys, com és el cas de
les representacions a l’Orfeó Martinenc de Barcelona el juny de 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada