Nobles i fautors a França i la Catalunya Nord

Leucata

Durban
Viver

Des del port de Llançà en Serrallonga embarcava fins a Leucata, el primer port rera la frontera de Catalunya amb França.

Un dels seus fautors francesos era el senyor de Durban, monsieur Oliveros de Gleu. Aquest és qui va trair la quadrilla del bandoler el novembre de 1631 , lliurant a les autoritats espanyoles alguns dels seus membres, un dels quals era en Jaume Melialta, més conegut com a "Fadrí de Sau", qui fou enviat a galeres.

Un altre noble català a l'altre costat dels Pirineus - junt amb el baró de Nyer- que acollia en Serrallonga en les seves fugides era el senyor de Viver.

ELS CAMINS DEL BANDOLER A LA CATALUNYA NORD

Quan la persecució s'intensificava en Serrallonga optava per fugir a la Catalunya Nord. Així ho va fer en diferents ocasions, l'any 1626 almenys tres vegades.

Tot estava preparat per a refugiar-se a l'altra banda dels Pirineus,("... ahont passava llargues temporades ab els senyors dels castells de Viver y d'Anyer") en terres de nobles que el protegien i ajudat per eclesiàstics i altres catalans.

Seguir aquesta ruta ens permet descobrir els llocs per on va passar el bandoler en les seves fugides, però també l'abast dels seus fautors o protectors.

En el sumari del seu procès judicial ell mateix ens explica el recorregut d'un dels seus viatges l'any 1626:

1 - Banyoles : "...anàrem a trobar ab dit Abat de Banyoles per demanarli alguna recomanació per poderme embarcar ..."
2- Sant Pere de Roda : "... me feu una carta per dos monjos del convent de S. Pere de Roda, a fi de que m'acompanyasen a Cadaqués y'm fessen embarcar ...
3- Leucata : " ... y quatre hòmens me conduhiren en dita barca fins a Leucata ..."
4- Elna : " ... un troç enllà saltí a terre y me'n aní sol y dissimuladament fins a Elna."
5- Viver (le Vivier) : " ...y arrivant al Viver entreguí al Senyor la dita carta y m'estiguí allí uns dos mesos ..."
6- Anyer (Nyer) : " ... qui'm doná una carta per Tomás de Banyuls, fill del Sr. de Anyer. Y quan passava pel poble de Vilafranca del Conflent trobí quatre hòmens armats de pedrenyals, quins robaren dos pedrenyals de tres palms que jo portava..."
7- El retorn a Catalunya el feia en ocasions per Sant Joan de les Abadesses. Consta que el 1629 hi passà i va fugir del sometent que el perseguia.

MODIFICANT PÀGINES

Les dues primeres pàgines que vaig dibuixar les vaig fer sense un dels meus estris indispensables: la pluma.

Vaig probar de dibuixar-les amb amb rotulador permanent. Com que no em va agradar el resultat al final vaig decidir fer-les de nou amb les eines i l'estil amb el que havia seguit a partir d'aquestes dues primeres.

Les eines amb les que he fet el còmic?. Una pluma de dibuix, tinta xinesa, acuarela líquida i acrílics.

Tot això guardat dins una caixa de sabates, doncs el meu estudi ha estat indistintament totes les taules que he trobat: he dibuixat a la cuina i al menjador de casa, a la terrassa de l'apartament durant les vacances, a la platja al migdia i totes les matinades d'agost en unes taules de pícnic de l'Estartit. Com enyoro la taula de dibuix i l'estudi que tenia quan dibuixava de jove!.

TORNANT DE NOU A EN SERRALLONGA

Més o menys al mes de juny d'aquest any, quan em va entrar el "cuquet" de tornar a dibuixar en Serrallonga, vaig fer una primera il·lustració amb el personatge i alguns possibles bandolers.

No vaig finalitzar tot el dibuix, però va servir per a començar a perfilar el rostre del bandoler i d'alguns companys (en Toca-Son i el Fadrí de Sau).

Feia setze anys que no agafava els colors i vint-i-set des que no dibuixava el bandoler.

N'hi va haver prou de fer aquest dibuix per tornar a tenir totes les ganes de continuar dibuixant-lo.

PERSONATGES : EL BARÓ DE NYER

Alguns esboços amb evolucions de Tomàs de Banyuls, el baró de Nyer.
Deu ser que en ser un noble de vida regalada que m'ha sortit com a un dels pocs personatges de cara riallera.
El full conté també un dibuix del diputat Pau Claris.

PERSONATGES : LA JOANA MASSISSA

Per a donar rostre a la Joana Massissa no vaig donar gaires voltes. Directament vaig anar a dibuixar a l'Anna, la meva companya. L'he dibuixat tantes vegades durant aquests vint anys que no veia motius per buscar altres inspiracions.
Sobre el que si que vaig donar voltes va ser en el vestuari. Havia de ser d'época, propi per a una dona , però específicament per a una dona aventurera.

PERSONATGES : EN SERRALLONGA

Per a dibuixar en Joan Serrallonga vaig buscar un rostre que fos atractiu però rude al mateix temps.

VOLANT SOBRE EL SETGE DE SALSES

Aquesta és una de les pàgines que més m'agraden del llibre.

Es tracta d'un vol en picat al llarg del camp de batalla del setge de Salses, fent una aproximació cap a la fortalesa i arribant fins a la trinxera on es troben els protagonistes del còmic.

Les imatges mostren el procés creatiu, des del primer esboç, passant per les tres vinyetes entintades i la pàgina definitivament acabada a color.

La fortalesa de Salses

El magnífic castell o fortalesa de Salses era un enclavament estratègic en la frontera catalana amb França. De sempre havia estat el bastió protector de l'entrada al Rosselló català.

L'any 1639 , durant la Guerra dels Trenta Anys que mantenien França i Espanya, els francesos havien ocupat la fortalesa fronterera. Dotze mil catalans van anar-hi per a recuperar-la en el conegut com a Setge de Salses que va durar tres mesos. La meitat d'aquests catalans hi van deixar la vida.

És un dels espectaculars casos de mobilització dels catalans en defensa de les seves terres.
El 1659, amb el Tractat dels Pirineus, Espanya va cedir tot el Rosselló català a la corona francesa i es va perdre tot allò que vint anys havia costat tant de defensar.

EL MEU PRIMER SERRALLONGA

L’any 1985 vaig publicar un dels meus primers còmics d’aficionat a la revista local de Santa Coloma de Farners RESSÒ: “La vida i la mort de lo bandoler Serrallonga”.

Les dues pàgines que publicava mensualment van ser editades en format de llibre per la mateixa revista l’any 1987.

El meu dibuix no era pas massa bo, però almenys va servir per a donar a conèixer la biografia del mític bandoler de les Guilleries.

Aleshores ja vaig veure que era un personatge molt atractiu per al públic del país.

Jo mateix feia la distribució del llibre i allà on el portava s’acabava esgotant (Arbúcies, Viladrau ...). També el vaig portar a l’estand que amb els companys de la revista El llibre de la Selva teníem en el Saló del Còmic de Barcelona el 1987 i , tot i que allò estava ple dels millors còmics dels millors autors mundials, vaig acabar venent els cinquanta exemplars que vaig poder carregar amb mi.

Jo vaig quedar atrapat pel personatge , com també per l’època històrica.

Quan vaig veure que TV3 produïa “La llegenda del bandoler Serrallonga” vaig entendre que hi hauria un revifament de la figura del bandoler.

I a mi , personalment, em va portar a pensar de tornar a dibuixar-lo.

Nota : la imatge està extreta del la web www.grupelsisards.cat/comic/.

ELS PERSONATGES

El que havia de ser una proposta de portada es converteix en una de les pàgines de les guardes del llibre i serveix per a presentar cinc dels personatges que es repeteixen al llarg del còmic:
- En Serrallonga
- La Joana Massissa, l'amor del bandoler i companya guerrillera
- Tomàs de Banyuls, baró de Nyer, noble rossellonés que deixa les terres del Conflent per ajudar el seu país
- El tinent Montpalau, dels regulars de la Generalitat, qui farà una transició personal cap el compromís
- La capitana Aina Ballester, integrant dels corsaris mallorquins que posar-se al servei de la Generalitat durant la Guerra dels Segadors.

LA PORTADA

Aquesta és la portada per la qual m'he decidit.
Simple, amb la única presència del bandoler, buscant que la imatge ajudi a visualitzar el còmic des de l'estanteria estant.

PRIMERA PÀGINA : SANT HILARI SACALM

El mes de setembre el còmic estava enllestit.
L'octubre, però, hi he afegit quatre noves primeres pàgines.
El motiu: considerava que quedava alguna cosa penjada en la història que havia explicat i, aquesta, era el motiu pel qual un bandoler podia deixar enrera la seva vida de de delinqüent i convertir-se en un defensor del seu país. O sigui, com en Serrallonga adquiria un nou compromís amb el seu país.
De fet, en el segle XVII alguns membres de la quadrilla d'en Serrallonga, com altres bandolers, varen lluitar a favor de Catalunya durant la Guerra dels Segadors.
Els nobles també ho van fer. Tomàs de Banyuls, el baró de Nyer, va lluitar contra els castellans i més tard contra els francesos una vegada s'havia consumat l'esquarterament de Catalunya amb el Tractat dels Pirineus.
De les quatre noves pàgines us en mostro la primera, una pàgina amb una sola gran vinyeta que ens situa al poble de Sant Hilari Sacalm, un dia de mercat al qual hi han vingut gent de tota la contrada ...

En Serrallonga i la Joana camí de Nyer

El 4 d'octubre vam resseguir les passes d'en Serrallonga a la Catalunya Nord. L'any 1628 el bandoler trobava refugi en les terres del Conflent, acollit per Tomàs de Banyuls, el baró de Nyer.

Hem fet una sortida de cap de setmana amb la família, que ens ha servit per a descobrir aprop de Prada de Conflent el petit poble de Nyer.

Hem pogut veure el castell dels Nyer, dominant el petit poble de cent habitants i situat en en un magífic entorn , al bell mig d'una reserva natural.

Hem trepitjat la terra que fa segles va trepitjar el nostre bandoler.

La visita és molt recomanable i a més, per als catalans, suposa retornar i descobrir llocs que abans havien format part de les nostres fronteres.