SERRALLONGA AL "PATUFET" (1969)

La revista "Patufet" va ser la de més èxit entre el públic infantil i juvenil català durant el segle passat. Va viure dues èpoques, la primera de l'any 1904 al 1938, just abans de l'adveniment del franquisme.

La segona època va ser del 1968 al 1973, contribuint en aquesta a la recuperació del català a finals del règim feixista.

En aquest segon període la revista era editada a Barcelona  per l'editor "Baguñá Hermanos S.L" i en ella hi col·laboraven  dibuixants , humoristes i escriptors catalans de reconegut prestigi. La seva vocació era la d'entretenir  i educar.

En el número 28 d'aquesta segona edició, aparegut el 19 de desembre de 1969 hi apareix un article breu signat pel col·laborador Josep Font i Solsona que ens parla del bandoler Serrallonga.

En concret, l'article informa de l'existència al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú de l'original manuscrit del procés sumarial al bandoler, trobat per l'historiador  Joan Cortada i que serviria per a poder conèixer i estudiar la figura històrica del bandoler.

En aquesta entrada del bloc reprodueixo la portada i l'article.

LA TRAGÈDIA D’EN SERRALLONGA: PENÚLTIM ACTE

En el treball “Serrallonga i la seva època” el seu desconegut autor, a banda d’oferir-nos un excel·lent i documentat recull històric, també ens regala un dels paràgrafs més literaris i romàntics que he llegit sobre la penúltima tragèdia (la darrera seria la seva mort) del bandoler: el moment en que es queda sol per les Guilleries, amb la quadrilla ja desfeta, i acompanyat tan sols per la Joana Macissa i l’ajut d’alguns fautors.

En aquesta tragèdia també em sembla reminiscències del moment actual que viu el nostre país, de l’actitud de les autoritats espanyoles i de les sensacions que tenim els catalans.

L’inici d’aquesta quasi darrer acte tràgic de la vida del bandoler la situa a partir de l’estiu de 1631, moment en que el Fadrí de Sau ha estat capturat i confessat. La justícia tardaria encara dos anys en capturar-lo.
 

El text, a banda, crec que és una lúcida observació sobre els motius que van portar el poble , fins el coetani, a mitificar el bandoler. Un mite que encara dura i que potser tindrà molt a veure amb la idiosincràsia del nostre país i de la nostra gent. Un mite que també va inspirar , n’estic segur, a Víctor Balaguer quan va escriure el seu Don Joan de Serrallonga.

La qualitat i valor del text mereix ser reproduït i servir d’inspirador per a la il·lustració que he fet jo mateix per acompanyar-lo. Espero que el gaudiu com he fet jo.

“Tenim al Serrallonga vagant pel món, per les Guilleries potser, no ho sabem ben bé del cert. Probablement ara Cardona i Marimon (virrei i governador del Principat respectivament) ja han pres la mesura típica amb la que es combatie els bandolers: la casa Serrallonga de Querós ha estat enderrocada. Sí, no era d’ell, era la dot de la seva dona, la Margarida. No hi fa res. La família Serrallonga –cunyades, fills, sogre, la Margarida- han hagut de refugiar-se allà on bonament han pogut. Ningú, o molts pocs, saben què fa el Serrallonga la tardor del 1631.

Aquell home esdevé, de mica en mica, una silueta que era per les Guilleries, les cames enfonsades fins al genoll entre les falgueres del sotabosc, que , que s’esvaeix entre pibets i castanyers.

La boira i la pluja encara fan més imprecís el contorn de la figura. Aquest vagarejar misteriós adquireix certa grandesa tràgica. I també un to de fatalitat.

Si més no als ulls esbalaïts i somniadors del poble, que comença a fer-se tot tipus de cabòries sobre on para el Serrallonga i el què fa. L’únic que saben, que sabem, és que aquest Serrallonga, ara, ja no és el també protegit de l’aristocràcia.

Ara els seus fautors son només pagesos normals –“poble”- i aquest poble comença a veure en ell tota la rauxa i l’energia catalanes, en lluita contra tot i contra tothom, però al costat dels qui pateixen la situació social i econòmic que empitjora a passes de gegant.

Si l’any passat el blat es pagava a 70 sous la quartera, ara va a més de 110! Els catalans tornen a saber el què és la fam. I el bandoler amb ells.

Aquest reconèixer-se en el Serrallonga, en una mena de projecció primària i un xic infantil, serà el camp adobat on florirà tot un procés de mitificació, al que la poesia popular donarà forma.

No costa gens d’imaginar –i ho han insinuat altres estudiosos- que la cançoneta que després saltarà a les pàgines de la literatura i que perdura a Catalunya durant segles, fos ja d’aquesta època. Una mena de premonició.

Va arribar a sentir-la el propi Serrallonga?

Les ninetes ploren,
Ploren de tristor,
Perquè en Serrallonga
N’és a la presó"

EL BANDOLER A “SERRALLONGA I LA SEVA ÈPOCA” (i 2)

La part que l’anònim autor va dedicar a en Joan de Serrallonga és molt interessant atès que aporta dades no publicades fins el 1984, referents a actuacions de la quadrilla i a la vida del bandoler. Això em fa pensar que deuria  accedir a la copia mecanografiada que es guarda en l’Ateneu Barcelonès i que en faria un buidatge per a extreure dades.

Així, per posar alguns exemples, es fa una referència a membres de la quadrilla i dones amistançades del bandoler; s’explica l’assassinat d’en Maneja de Sau a mans del Fadrí de Sau; la mort del comissari reial Honorato Pacoll prop del mas Serrallonga; diferents robatoris comesos; les fugides a França molt ben explicades: la detenció de Jaume Melianta a Durban  i així fins la traïció a Santa Coloma, l’empresonament i l’ajusticiament a Barcelona de Joan de Serrallonga.

Es ressegueixen alguns dels episodis de la vida bandolera del cap de quadrilla cronològicament, apuntant cada any al costat del número de pàgina. Això fa de molt bon seguir els documentats fets protagonitzats pel bandoler i el rerefons històric  que es desenvolupava simultàniament.

Més enllà d’aquest relat històric l’autor hi afegeix algunes opinions historiogràfiques que responen a alguns dubtes i controvèrsies ja plantejats pels historiadors al llarg dels anys.

Per exemple, sobre la possibilitat que els bandolers catalans fossin “espies finançats per la corona francesa” apunta dos possibles proves: les sovintejades fugides d’en Serrallonga a França i que amb l’arribada al poder del cardenal Richelieu coincideixi amb el moment que les quadrilles de les Guilleries i del Vallès, la d’en Serrallonga i la dels Margarit, comencen a actuar juntes fins la mort dels capitans de quadrilla de la plana.

També opina  sobre la veracitat que cal donar a les dades aportades pel procés sumarial del bandoler (el mateix Joan Cortada s’havia preguntat com era possible tanta fidelitat i exactitud en dates, noms i altres dades que s’hi contenen) i si podia tractar-se d’una conxorxa per encolomar-li tots els delictes d’altri que estaven tan ben detallats . El posicionament de l’autor és que sí, que cal donar veracitat al document perquè tothom al Principal sabia què feia en Serrallonga, que això s’hauria documentat per les autoritats al llarg de la seva vida de lladre i per tant era fàcil, una vegada empresonat, fer el “buidatge” d’aquestes dades per a fer-ne l’acusació. 

El fet que en el procés s’esmenti personatges de relleu polític com Francesc d’Erill, canceller del Virrei, també donaria credibilitat al document. L’autor del treball no deixa de fer notar, però, que la justícia va deixar sense càrrec persones importants incloses en les confessions i que només els fautors humits van ser incordiats.

El treball acaba amb la mort d’en Serrallonga el dilluns 9 de gener de 1634. La part dedicada  al rerefons històric s’allarga fins la Revolta dels Segadors iniciada a Santa Coloma de Farners, el Corpus de Sang a la capital del Principat i la declaració d’independència de Pau Claris.

El darrer paràgraf:

“També van  tenir lloc els següents intents d’independència, dels quals uns van acabar bé i altre no: Andalusia l’estiu de 1641, Sicília i Nàpols l’estiu de 1647, Aragó l’estiu de 1648 i Flandes l’octubre de 1648”. 

Les terres més allunyades van tenir més sort.

“SERRALLONGA I LA SEVA ÈPOCA”, UN MECANOSCRIT INÈDIT (1)

El bon amic Josep Ramírez (Jou), dissenyador i dibuixant  autor del còmic “Despertaferro”, coneixedor del meu interès i coneixement sobre en Serrallonga,  em va fer a mans uns documents fotocopiats   per tal de veure si en podia donar referències o alguna informació.

No n’hi vaig poder donar d’informació, atès que em sembla que el material és inèdit.

Es tracta d’un treball de cinquanta-dues pàgines mecanografiades , titulat  “Serrallonga i la seva època. Resum històric.”. 

No està signat, desconec l’autor i em sembla que seria  molt interessant saber qui va escriure aquest treball d’història que mereixeria publicar-se. Qui sap si podré saber-ho mai.

Jo el dato de l’any 1984. Conté una referència de temps quan diu “Quan un poble canta durant tres-cents cinquanta anys a un aparent lladre de pas i no a un altre – tants com n’hi van haver!- deu ser per alguna raó”. Per tant entenc que compta els 350 anys passats des de la mort del bandoler el 1634.

Desconec la pretensió del document. Podria tractar-se un treball universitari atès que en el primer full hi ha manuscrita la frase “Esquema no redactat”?

Desconec també les anotacions o referències que hi ha manuscrites als marges (p.ex. FX 22-23S, A 260, CA 260 ...)

Sí que reconec, però, que es tracta d’un molt bon assaig històric en quan a redacció i contingut. Amb un objectiu que em sembla encomiable i que encara no havia vist fins ara: elaborar una sinopsi periodificada de la  història de país (Catalunya i la corona castellana) amb la història del bandoler Serrallonga. 

D’aquí el títol “Serrallonga i la seva època”. S’ha de reconèixer la traça  de l’autor per teixir un bon treball que , des del primer al darrer full i seguint els anys successius, entrelliga efemèrides polítiques i socials del moment amb notes biogràfiques precises i ben documentades de la història del bandoler de les Guilleries.

No és un treball biogràfic extens i estricte, atès que es cenyeix als anys més “públics” del bandoler (de 1622 , quan se li coneix el primer robatori, i  fins a la seva  mort). I durant aquest cicle de dotze anys desgrana diferents episodis de la història dels països de la zona , incloent Catalunya, i hi intercala episodis molt ben documentats del, bandoler.

El rerefons històric comença amb la crisi social i econòmica existent en les terres de la corona castellana , segueix pels conflictes amb altres potències europees i finalitza amb el Corpus de Sang i la declaració d’independència de Pau Claris el gener de 1641.

El teló de fons històric és el període convuls del regnat de Felip IV i el seu Conde Duque de Olivares, el període convuls en el qual el bandolerisme català també en va ser protagonista i on en Joan de Serrallonga hi va destacar d’una manera principal.

LES COVES DEL BANDOLER (i 2)

 

El còmic "Les coves del bandoler" es va començar a publicar en el número 168 de la revista "Cavall Fort" a raó de dues pàgines mensuals.

Amb el primer lliurament, com solia fer la revista amb les seves sèries, es publicava un article de presentació de l'obra.

En aquesta ocasió també van fer-ho, amb una doble pàgina impresa que es  llegia en vertical i il·lustrada amb dibuixos de Toni Vinyes.

L'article era de Martí Olaya i servia per a introduir l'aventura i aproximar els lectors a la figura  d'en Joan de Serrallonga.

De manera sintètica i àgil, l'autor de l'article repassava dades del bandoler i del bandolerisme de la seva època.

També recollia les dues concepcions del bandoler: la llegendària que va escriure Víctor Balaguer i la històrica que va destapar Joan Cortada.

En aquesta entrada del bloc reprodueixo les dues pàgines publicades a Cavall Fort.

LES COVES DEL BANDOLER (1970)

L'any 1970 la revista Cavall Fort va publicar per capítols (en dobles pàgines i en els números del 168 al 184) el còmic titulat "Les coves del bandoler" que tenia com a protagonista secundari la llegenda del tresor d'en Serrallonga.

El còmic va  ser dibuixat els anys 1968 i 1969 per Antoni M Vinyes-Miralpeix i Gassó (Toni Vinyes), nascut a Anglès el 1947. 

El relat explica com els dos protagonistes, en Segimon i en Grau, es perden per Susqueda quan buscaven les terres del bandoler Serrallonga. i, en arribar-lis a les orelles la llegenda del tresor amagat del bandoler, preparen una expedició per trobar-lo en les coves d'aquelles muntanyes.

Això els porta als voltants de la presa de Susqueda, recentment construïda per aquelles dates, i allí es troben un personatge vestit de Serrallonga que ronda pels boscos de nit i  es dedica a sabotejar les instal·lacions de la presa. 

L'autor del còmic, es defineix com un enamorat de les Guilleries. Això, sumat a un encadenat de fets reals viscuts per ell en aquest entorn, el va portar a empescar-se l'aventura que va acabar publicada a Cavall Fort. No  és d'estranyar, doncs, que la popular llegenda del tresor amagat d'en Serrallonga li servís d'inspiració per al còmic.

Els paisatges de les nostres Guilleries i la presa de Susqueda , junt amb la ciutat de Barcelona, són l'escenari identificable en el còmic.

Com a anècdota, en un malentès amb l'impressor va fer que utilitzessin les seves notes de color (fetes amb poca cura només com a referència per al gravador) com a coloració definitiva. Això, efectivament, distingeix l'acabat del còmic dels altres que es publicaven en la revista.

L'any 2016 es va tenir la bona pensada de fer una edició facsímic del còmic, recollint totes les pàgines en un sol àlbum i editada amb la col·laboració de l'Ajuntament de Susqueda.

RUTA PER VALLFOGONA DEL RIPOLLÈS

 

Una proposta de caminada molt interessant la tenim al bonic poble de Vallfogona del Ripollès.

Es tracta del camí que fa una ascensió a les Serres de Milany pel sender que paral·lel al torrent de la Masica. Ideal per a trobar-hi frescor, gorgs i verdor en els dies més calurosos.

Despres de carenar el cim arribem a l'ermita de Santa Magdalena de Cambrils, el punt més alt, i acte seguit devallem amb força pendent fins trobar de nou l'aigua, al torrent de la Balma.

El paisatge és preciós i les zones d'ombra i amb aigua permeten guanyar la calor de l'agost.
Tot el recorregut és d'uns divuit quilòmetres. Tot està molt ben senyalitzat, exceptuant l'enllaç entre el darrer salt del torrent de la Masica i el PR que enllaça amb Santa Magdalena. Per a fer a fer-lo vam seguir aquesta ruta de wikiloc.

Aquesta caminada, a banda de l'excepcional paisatge, ens permet evocar al figura del bandoler Joan de Serrallonga, atès que tenim notícia del seu pas per aquests entorns del Ripollès en el segle XVII. En les darrere tres entrades del bloc he repassat aquells fets, acompanyant les entrades amb dibuixos on els he recreat.