PIRATES DE LA RATAFIA

El programa que s'edita cada any per a la Festa de la Ratafia conté una història relacionada amb aquest licor. Fa tres anys que aquesta història de ficció , amb ingredients humorístics i molta inventiva, l'escric jo a petició dels organitzadors.

Enguany, rememorant el mot crioll "ratafia" que en el segle XVII indicava una beguda de rom i herbes que prenien els mariners del Carib, he escrit la història "Pirates de la ratafia".

Al mateix temps l'escrit s'acompanya de fotografies que serveixen per il·lustrar la història.

Enguany ens ho vam passar pipa disfressats de pirates, amb l'inigualable Lluís Bayés com a actor principal, en les localitzacions de l'Estartit i Castanyet. Durant dos caps de setmana vam tenir una baralla en una taverna de l'illa de Tortuga, vam navegar pels mars del Carib, vam atravessar la selva de Castanyet i finament vam trobar un tresor. Una passada.

Amb les magnífiques fotografies d'en Xavi Amat he preparat un video que explica la història i que he penjat a youtube.

Si us voleu divertir una estona mireu el video al següent enllaç: Quatredents i els Pirates de la Ratafia.

FESTA DE LA RATAFIA 2011

S'acosta una nova edició de la Festa de la Ratafia de Santa Coloma de Farners. Enguany la trentena edició es celebra del 10 al 13 de novembre.

No us la perdeu, la programació arriba enguany farcida de novetats per a festejar el millor licor català en la millor festa que s'hi dedica al nostre país.

Diumenge al matí , fins i tot, podreu gaudir d'una representació del Ball d'en Serrallonga de la colla de Sant Hilari Sacalm.

El cartell de la festa l'ha dissenyat enguany en Quim Batllori, dibuixant i autor de còmics colomenc que ha volgut recordar aquells primers cartells de la festa que els anys vuitanta vaig dibuixar per als organitzadors de la festa, Jovent del Poble, i que tenien com a protagonista un diable que rememora la part més diabòlica del preuat licor.

Podeu trobar tota la programació a : Festa de la ratafia 2011.

VIDEO: LA CAIGUDA DEL MAS SERRALLONGA

En el decurs de la festa Torna Serrallonga a Sant Hilari Sacalm vaig fer la presentació de la guia El tresor d'en Serrallonga i vaig preparar un video fotogràfic per dinamitzar la xerrada.

Per aquesta ocasió vaig elaborar el video La caiguda del mas Serrallonga .

En el video intento condensar-hi la història del mas on en Serrallonga va viure després de casar-se amb la pubilla.

El mas Serrallonga va ser testimoni privilegiat de la història del bandoler: les penúries familiars , el pas del Serrallonga pagès al Serrallonga bandoler. Va ser enderrocat per les autoritats com a càstig i tornat a aixecar per la Margarida.

Malauradament, però, el temp i l'oblit estan a punt de fer-lo desaparèixer. En el video intento sensibilitzar sobre el que representaria la pèrdua d'aquest testimoni tangible de la nostra història.

El podeu visionar al youtube, en el següent enllaç: La caiguda del mas Serrallonga.

SANTA BÀRBARA

L'ermita de Santa Bàrbara es troba al cim més alt del terme municipal d'Anglès.

Es tracta d'un edifici religiós ja citat l'any 1310, lloc de gran devoció pels vilatants en temps pretèrits i que va ser restaurat fa pocs anys, presentant a hores d'ara un immillorable aspecte.

Des d'aquest cim les vistes sobre les planes de la Selva son immillorables. Al peu del santuari hi trobem les masies de Sant Amanç, entre elles Can Camps.

Existeix un episodi , narrat pel Fadrí de Sau en el procés sumarial, que ens explica la relació entre els homes d'en Serrallonga i l'ermità de Santa Bàrbara d'aleshores.

Pel volts de l'any 1628 el Fadrí de Sau, junt amb alguns homes i la seva companya Margarida Severa, van anar a trobar un tal Cloperes de la vila d'Osor i el van amenaçar de matar-lo si no els donava seixanta lliures.

"li diguerem quens portas dites sexanta lliures a la Armita de Santa Barbara y que les donas al ermita que nosaltres les cobrariem dell y anant nosaltres a dit armita a sercar dit diner y cobrades que aguerem dites sexanta lliures nos les partirem igualment que cadahu prengue sa part y jo la mia".

Aquest episodi ens parla de les relacions d'ermitans i gent d'església amb en Serrallonga i la seva quadrilla, com també del mètode d'extorquir amb simples amenaces i obtenir aquesta mena d'impost revolucionari dels bandolers del Barroc.

EN SERRALLONGA ES FA PASSAR PER UN TAL JERONI CAMPS

Acabaré aquest cicle d'entrades dedicades als Camps de Sant Amanç amb una història curiosa.

Del procés sumarial es dedueix que els Camps devien ser almenys dos germans: un es deia Salvi com el pare i l'altre Jeroni. Aquest darrer devia ser coix, segons es dedueix del seu àlies, com explica la Joana Massissa:

"Y en altra ocasio lo dit Serrallonga y Hyeronym (Jeroni) Camps dit lo Coxo fill de Salvi un vespre trobanse dit Coxo ab nosaltres anaren los dos a robar altre molto del corral de T. Fabregas y aquell nos menyarem a bosch lo Serrallonga dit Coxo Camps Pere Valenti bosso de Hyeronym Planella y jo testimoni".

L'única vegada que en Serrallonga va amagar la seva identitat va ser en la seva primera fugida a França, l'any 1626. En aquella ocasió va obtenir una carta del rector de Castanyadell i una de recomanació de l'abat de Banyoles per a refugiar-se al castell del Viver.

La carta per a monsieur de Viver era a nom de Jeroni Camps, per tant podem deduir que en Serrallonga va fer servir el nom del seu parent de Can Camps de Sant Amanç:

"si be les hores encara ningu sabia que jo fos Serrallonga que yom feye dir Hieronym Camps".

Més endavant va identificar-se al noble francès que l'acollia:

"y es la veritat que aleshores ja sabia dit mossur del Viver que jo ere Serrallonga perque lo senyor de Anyer ley havia escrit segons dit del Viver me digue y jo loy confessi".

ELS CAMPS TAMBÉ EREN LLADRES

Els Camps de Sant Amanç també havien participat en els robatoris d'en Serrallonga. La Joana ho explica en el procés sumarial:

"Lo vespre que dits Serrallonga Salvi Camps y Miquel Puig Llulell robaren en ma presentia la casa de Puig de Brunyola en la qual robaren les faldilles un llansol y tela blanca aquella mateixa nit anarem en casa de dit Bonmati (un fautor del barri de Constantins, avui terme municipal de Sant Gregori) que devia ser mitja nit y lo Salvi Camps pega una pedrada en la finestra y fentse en ella lo dit Bomati y vehent que erem nosaltres baixa a obrir y nosaltres entrarem en casa y soparem dins de aquella".

"Y estant sopant present lo dit Bonmati dit Serrallonga li conta com veniem de robar la casa den Puig de Brunyola y amostrantli les faldilles y llansol li digue que noy havien trobades quatre centes lliures que ells cercaven y dit Serrallonga dona lo llansol a dit Bonmati y en haver sopat que ja ere casi de dia nos ne anarem a bosch que es prop de llur casa en lo qual bosch estiguerem dos o tres dies que lo matex Bonmati nos partave a menyar".

Es veu com -segons explica també la Joana- aquells homes no tenien gaires manies a robar-se a ells mateixos. Així, un dia, robaren al propi Jeroni Planella, cosí germà d'en Serrallonga i oncle de Salvi Camps:

"nos vingueren a trobar a bosch lo dit Salvi Camps en companyia del sobredit Taverner de Castanyet quens trobarem en lo bosch que es junt la casa de Yeronym Planella de Santamans en lo qual bosch nosaltres dit Serrallonga y jo reveniem molt amenut y per no tenir res que sopar anarem al corral de dit Hyeronym Planella y de aquell robaren dits Serrallonga Taverner y Salvi Camps un molto yns ne anarem tots quatre a bosch y alli lo coguerem yl menyarem".

Es veu, però, que a Jerno Planella no li devia saber molt greu atès que "a les hores dit Planella nou sabe pero apres parlant ab ell y dientli del robo de dit molto dit Planella sen reye".

EL COMTE DESPERTAFERRO

Una recomanació: el còmic El comte Despertaferro. El primer capità dels almogàvers.

El bon amic Josep Ramírez Burgada (en Jou) ha editat el seu primer còmic basat en la història de Guillem Galceran, comte d'Hostoles i primer capità dels almogàvers.

Es tracta d'un episodi amb base històrica narrat amb rigor i pedagogia per tal que els joves lectors de còmics gaudeixin d'un relat ple d'aventures mentre aprenen i coneixen les arrels de la nostra història.

Guillem Galceran va ser un noble català de la Vall d'Hostoles, senyor del castell de Falgons i les serres de Rocacorba, que va acudir a la crida del Rei en la conquesta de Sicília de l'any 1282.

La història que s'hi relata és entretinguda i , dirigida a un públic de totes les edats, serveix per a donar a conèixer una part important de la història del nostre país. S'acompanya d'una guia històrica per a completar el valor d'aquest còmic que, més enllà de l'entreteniment, esdevé una immillorable eina per aprendre i conèixer un personatge històric català força desconegut.