divendres, 30 d’abril del 2010
VIDEO DE PRESENTACIÓ DE BANDERA NEGRA
Aquest és el video de presentació del còmic, espero que us agradi.
dimarts, 20 d’abril del 2010
dissabte, 10 d’abril del 2010
PRESENTACIÓ DE "SERRALLONGA BANDERA NEGRA"
El proper dilluns dia 19 d'abril fem la presentació del nou còmic a Santa Coloma de Farners, a les 8 del vespre, a la biblioteca Joan Vinyoli. Hi esteu tots convidats!.
SERRALLONGA 1987 (i 12)
Aquestes són les darreres pàgines de "La vida i la mort de lo bandoler Serrallonga", el còmic que vaig publicar l'any 1987 sobre la biografia del bandoler.
Espero que llegint totes les que he anat penjant des de l'octubre de l'any passat us podeu fer una idea de la història del nostre Serrallonga.
Més endavant ja comentaré en una entrada el treball de Joan Món i Pascual, autor del llibre que em va servir per a fer el guió.
Més endavant ja comentaré en una entrada el treball de Joan Món i Pascual, autor del llibre que em va servir per a fer el guió.
dijous, 25 de març del 2010
LA CAIGUDA DEL MAS SERRALLONGA
Les fotografies que acompanyen aquesta entrada demostren la trista evolució que ha patit el mas Serrallonga de Querós, avui terme municipal de Sant Hilari Sacalm.
La primera és dels anys cinquanta del segle XX i la darrera és l'estat que actualment presenta. El mas està totalment enrunat i guanyat per les bardisses i la vegetació, envoltat d'una plantació de pins.
En el moment de repressió més cruel contra el bandoler Serrallonga i els seus, aproximadament vers l'any 1628, les autoritats havien fet enderrocar el mas.
El batlle de Sant Julia de Vilatorta apuntava en el llibre de comptes municipals els ingressos "per haver anat dos vegades a Carós per ordre del Sr. Virrey a derrocar la casa y desfer los fruyters de la casa de Serrallonga".
Tot i així Margarida Serrallonga, ja vídua del bandoler, va aconseguir permís del virrei per a tornar a edificar el mas a partir de 1634 i tirar-lo endavant tota sola.
El que no van aconseguir les autoritats reials, en la seva lluita contra el bandoler, ho ha aconseguit el pas del temps i l'abandonament dels masos de muntanya. Seria una llàstima que d'aquí uns anys aquest històric lloc fos, solament, un trist record.
El batlle de Sant Julia de Vilatorta apuntava en el llibre de comptes municipals els ingressos "per haver anat dos vegades a Carós per ordre del Sr. Virrey a derrocar la casa y desfer los fruyters de la casa de Serrallonga".
Tot i així Margarida Serrallonga, ja vídua del bandoler, va aconseguir permís del virrei per a tornar a edificar el mas a partir de 1634 i tirar-lo endavant tota sola.
El que no van aconseguir les autoritats reials, en la seva lluita contra el bandoler, ho ha aconseguit el pas del temps i l'abandonament dels masos de muntanya. Seria una llàstima que d'aquí uns anys aquest històric lloc fos, solament, un trist record.
EXCURSIÓ AL MAS SERRALLONGA, ANY 1909
Rebuscant amb el cercador del servei de Memòria Digital de Catalunya, en concret en el fons digitalitzat ARCA de revistes catalanes antigues, he trobat una interessant revista que es publicava a Sant Hilari Sacalm a principis del segle XX.
Es tracta de la revista "L'ESTIUADA". En primera instància un "Periodich d'informació comarcal" , a partir de del mes de juliol de 1909 "Periodich nacionalista", segons es llegeix en la seva capçalera. Com també s'hi llegeix que es tractava d'una revista per a estiuejants de la vila, doncs "sortirà cada divendres durant l'istiu".
Aquell estiu de 1909 mossèn Ramón Corbella va publicar-hi els seus articles "Notícies d'en Serrallonga" (els mateixos que l'any 1902 havia publicat en la revista "La veu de Montserrat").
En el número 18 de l'Estiuada, de data 6 d'agost de 1909, també hi trobem un article signat per Arthur Osona que descriu una excursió des de Sant Hilari fins a la cova d'en Serrallonga i Querós.
En la sortida descriu:
"se baixa a la antigua y probre casa de Serrallonga que fou propietat d'en Joan Sala y Serrallonga, llegendari bandoler del sigle XVI...
Dita casa, habitada un temps per lo esmentt facinerós, que la tradició a transformat en héroe de mil hassanyes, es avuy molt miserable; sols s'hi conservan algunes escriptures llatines sobre pergamí, totes bastant ben conservades y algunes del sigle XV".
I la ruta descrita segueix fins a la cova d'en Serrallonga, aleshores ja enderrocada, i baixa fins a Querós i el popular Puig del Mal sopar.
Es tracta de la revista "L'ESTIUADA". En primera instància un "Periodich d'informació comarcal" , a partir de del mes de juliol de 1909 "Periodich nacionalista", segons es llegeix en la seva capçalera. Com també s'hi llegeix que es tractava d'una revista per a estiuejants de la vila, doncs "sortirà cada divendres durant l'istiu".
Aquell estiu de 1909 mossèn Ramón Corbella va publicar-hi els seus articles "Notícies d'en Serrallonga" (els mateixos que l'any 1902 havia publicat en la revista "La veu de Montserrat").
En el número 18 de l'Estiuada, de data 6 d'agost de 1909, també hi trobem un article signat per Arthur Osona que descriu una excursió des de Sant Hilari fins a la cova d'en Serrallonga i Querós.
En la sortida descriu:
"se baixa a la antigua y probre casa de Serrallonga que fou propietat d'en Joan Sala y Serrallonga, llegendari bandoler del sigle XVI...
Dita casa, habitada un temps per lo esmentt facinerós, que la tradició a transformat en héroe de mil hassanyes, es avuy molt miserable; sols s'hi conservan algunes escriptures llatines sobre pergamí, totes bastant ben conservades y algunes del sigle XV".
I la ruta descrita segueix fins a la cova d'en Serrallonga, aleshores ja enderrocada, i baixa fins a Querós i el popular Puig del Mal sopar.
dimecres, 24 de març del 2010
EL RETORN DE LA MALAVELLA
L'any 1992 vaig dibuixar un còmic per encàrrec de l'Ajuntament de Caldes de Malavella: " LA LLEGENDA DE LA MALAVELLA".
Era una recreació d'un personatge legendari del poble, la senyora del castell de Malavella que, segons explica la tradició, raptava nens i se'ls menjava el cor. Fins que un espavilat noi de la vila , en Maurici, l'enganyava i l'enviava a l'infern.
Aquell còmic, que es va repartir a totes les cases per la Festa Major d'aquell any, també em va servir per a recrear espais, edificis i la vila medieval de Caldes.
La Malavella retorna a l'actualitat doncs els geganters de Caldes de Malavella estan fabricant una gegantona del personatge a partir de la meva interpretació en aquell còmic. Enguany en faran la presentació.
L'any 2007 ja van fer un gegantó d'en Maurici.
Així, doncs, resulta que tinc dos dels meus personatges d'aquell còmic reproduïts en gegant i molt aviat passejant pels carrers en les nostres festes.
Era una recreació d'un personatge legendari del poble, la senyora del castell de Malavella que, segons explica la tradició, raptava nens i se'ls menjava el cor. Fins que un espavilat noi de la vila , en Maurici, l'enganyava i l'enviava a l'infern.
Aquell còmic, que es va repartir a totes les cases per la Festa Major d'aquell any, també em va servir per a recrear espais, edificis i la vila medieval de Caldes.
La Malavella retorna a l'actualitat doncs els geganters de Caldes de Malavella estan fabricant una gegantona del personatge a partir de la meva interpretació en aquell còmic. Enguany en faran la presentació.
L'any 2007 ja van fer un gegantó d'en Maurici.
Així, doncs, resulta que tinc dos dels meus personatges d'aquell còmic reproduïts en gegant i molt aviat passejant pels carrers en les nostres festes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)