LA CAIGUDA DEL MAS SERRALLONGA

Les fotografies que acompanyen aquesta entrada demostren la trista evolució que ha patit el mas Serrallonga de Querós, avui terme municipal de Sant Hilari Sacalm.

La primera és dels anys cinquanta del segle XX i la darrera és l'estat que actualment presenta. El mas està totalment enrunat i guanyat per les bardisses i la vegetació, envoltat d'una plantació de pins.

En el moment de repressió més cruel contra el bandoler Serrallonga i els seus, aproximadament vers l'any 1628, les autoritats havien fet enderrocar el mas.

El batlle de Sant Julia de Vilatorta apuntava en el llibre de comptes municipals els ingressos "per haver anat dos vegades a Carós per ordre del Sr. Virrey a derrocar la casa y desfer los fruyters de la casa de Serrallonga".

Tot i així Margarida Serrallonga, ja vídua del bandoler, va aconseguir permís del virrei per a tornar a edificar el mas a partir de 1634 i tirar-lo endavant tota sola.

El que no van aconseguir les autoritats reials, en la seva lluita contra el bandoler, ho ha aconseguit el pas del temps i l'abandonament dels masos de muntanya. Seria una llàstima que d'aquí uns anys aquest històric lloc fos, solament, un trist record.

EXCURSIÓ AL MAS SERRALLONGA, ANY 1909

Rebuscant amb el cercador del servei de Memòria Digital de Catalunya, en concret en el fons digitalitzat ARCA de revistes catalanes antigues, he trobat una interessant revista que es publicava a Sant Hilari Sacalm a principis del segle XX.

Es tracta de la revista "L'ESTIUADA". En primera instància un "Periodich d'informació comarcal" , a partir de del mes de juliol de 1909 "Periodich nacionalista", segons es llegeix en la seva capçalera. Com també s'hi llegeix que es tractava d'una revista per a estiuejants de la vila, doncs "sortirà cada divendres durant l'istiu".

Aquell estiu de 1909 mossèn Ramón Corbella va publicar-hi els seus articles "Notícies d'en Serrallonga" (els mateixos que l'any 1902 havia publicat en la revista "La veu de Montserrat").

En el número 18 de l'Estiuada, de data 6 d'agost de 1909, també hi trobem un article signat per Arthur Osona que descriu una excursió des de Sant Hilari fins a la cova d'en Serrallonga i Querós.
En la sortida descriu:

"se baixa a la antigua y probre casa de Serrallonga que fou propietat d'en Joan Sala y Serrallonga, llegendari bandoler del sigle XVI...

Dita casa, habitada un temps per lo esmentt facinerós, que la tradició a transformat en héroe de mil hassanyes, es avuy molt miserable; sols s'hi conservan algunes escriptures llatines sobre pergamí, totes bastant ben conservades y algunes del sigle XV".

I la ruta descrita segueix fins a la cova d'en Serrallonga, aleshores ja enderrocada, i baixa fins a Querós i el popular Puig del Mal sopar.

EL RETORN DE LA MALAVELLA

L'any 1992 vaig dibuixar un còmic per encàrrec de l'Ajuntament de Caldes de Malavella: " LA LLEGENDA DE LA MALAVELLA".

Era una recreació d'un personatge legendari del poble, la senyora del castell de Malavella que, segons explica la tradició, raptava nens i se'ls menjava el cor. Fins que un espavilat noi de la vila , en Maurici, l'enganyava i l'enviava a l'infern.

Aquell còmic, que es va repartir a totes les cases per la Festa Major d'aquell any, també em va servir per a recrear espais, edificis i la vila medieval de Caldes.

La Malavella retorna a l'actualitat doncs els geganters de Caldes de Malavella estan fabricant una gegantona del personatge a partir de la meva interpretació en aquell còmic. Enguany en faran la presentació.

L'any 2007 ja van fer un gegantó d'en Maurici.

Així, doncs, resulta que tinc dos dels meus personatges d'aquell còmic reproduïts en gegant i molt aviat passejant pels carrers en les nostres festes.

LA DECLARACIÓ SUMARIAL D'EN SERRALLONGA

El procés sumarial conté les declaracions i confessions del bandoler narrades en primera persona.

La relació i el detall dels fets que s'hi recullen és tan extensa que alguns historiadors pensen que hi ha part de narracions induïdes pels jutges i relators del procés (els reus es limitarien a assentir , sota la pressió de la tortura, als delictes que els anirien relacionant les autoritats). El que queda clar, no obstant, és que el procés és una indiscutible i privilegiada font d'informació per a conèixer la història del bandoler i dels homes de la seva quadrilla.

El text que podem llegir (utilitzant el català en les confessions dels reus o declaracions dels testimonis i el llatí per les aportacions dels jurats) és indèntic en tots els casos: hi ha una aportació dels jurats en llatí i acte seguit van desfilant les declaracions dels reus, qui van explicant els robatoris comesos i la relació de fautors o col·laboradors que tenien.

Un mateix fet pot estar relatat per diferents protagonistes. Així, per exemple, en el volum tercer podem trobar un mateix succés relatat en les confessions del Fadrí de Sau, de la Joana Macissa i del mateix Joan de Serrallonga.

La narració dels fets és en primera persona , aportant la sensació al lector de ser un testimoni privilegiat de la història.

El volum tercer, mecanografiat i disponible en el servei del fons digitalitzat Almirall, conté la declaració d'en Joan Serrallonga (precedida de la de Joana Macissa) a partir de la seva pàgina 637.

"Et dixit a mi entench quem han capturat y pres per lo que jo ha alguns anys que vaig per lo present principat de Cathalunya robant axi per algunes cases de aquell com per haver robat en molts y diversos camins reals y perpetrades moltes morts..."

Així comença la declaració d'en Joan de Serrallonga, així s'obre la porta al coneixement de la seva vida real, més enllà de la llegenda.

EL PROCÉS D'EN SERRALLONGA A LA XARXA

A mitjans del segle XIX l'historiador Joan Cortada passejava pels carrers de Barcelona quan va veure que cremaven una pila de lligalls i papers vells procedent dels jutjats de la ciutat. Es va acostar i va veure un lligall de pergamins on hi figurava la paraula "Serrallonga". Els va treure de la pila que anava a cremar i va salvar de les flames el procés sumarial del nostre bandoler. L'any 1868 publicava el llibre "Proceso instruido contra Juan Sala y Serrallonga. Lladre de pas", on resumia el contingut del procés sumarial i aportava la primera visió historicista , no romàntica, del bandoler. Víctor Balaguer es va fer amb el lligall original del procés sumarial i ara aquest s'exposa en el museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. El procés sumarial és el document principal que han utilitzat els historiadors per a conèixer les dades biogràfiques del bandoler. En ell s'hi recullen les declaracions que davant els jutges feien els fautors i col·laboradors, les víctimes dels robatoris, els bandolers de la quadrilla empresonats i, finalment, les declaracions del Fadrí de Sau, de la Joana Massissa i del propi Joan Serrallonga. És, per tant, la font bàsica per a conèixer i treballar la història del bandoler. L'any 1932 l'Ateneu Barcelonès va tenir la fantàstica idea de mecanografiar tot el manuscrit original i posteriorment el document mecanografiat es va digitalitzar i està disponible a la xarxa, en el "Fons Almirall de Manuscrits de l'Ateneu Barcelonès" del servei Memòria Digital de Catalunya. Tenim la gran sort, doncs, de tenir al nostre abast, des de casa mateix, l'accès al procés sumarial d'en Serrallonga, contingut en tres volums, el tercer dels quals conté en la seva part final les declaracions del mateix bandoler. Es pot accedir en el següent enllaç: Procés sumarial del bandoler Serrallonga. És un plaer perdre's per les seves pàgines i descobrir detalls de la història del bandoler, reconèixer llocs... sentir-se, en definitiva, espectador de la història en primera persona.

BOSCOS DE BRUIXES I BANDOLERS

Turisme de Catalunya, organisme responsable de la promoció turística a la Generalitat, i els ajuntaments d'Arbúcies, Sant Hilari Sacalm, Viladrau Olost de Lluçanès i Sant Feliu Saserra, tiraran endavant el Pla de Competitivitat Turística "Boscos de Bruixes i Bandolers".

Amb un pressupost de 2,6 milions d'euros, en el spropers tres anys es crearan centres d'interpretació i noves rutes que han de servir per dinamitzar turísticament aquesta zona de l'interior de les comarques de la Selva i Osona.

L'aposta és la utilització d'elements tan característics de la nostra història i de la tradició, com són els relats de bruixes o els bandolers que van senyorejar en aquests boscos de les Guilleries , el Montseny i el Lluçanès, per a crear oferta turística que tingui atractiu especial per als usuaris.

A ningú se li escapa que bruixes i bandolers formen part de l'iconografia i la història popular, i segur que el producte resultant serà atractiu.

La Generalitat està impulsant d'un temps cap aquí propostes interessants al voltant de turisme de qualitat relacionat amb la història del nostre país (la Ruta del Pirineu Comtal és un exemple) i aquest nou projecte relacionat amb bruixes i bandolers és una demostració més de com la difusió de la nostra història pot representar un actiu per als nostres pobles.

Joan de Serrallonga i Perot Rocaguinarda seran els dos bandolers protagonistes de les rutes que es volen dissenyar i que discorreran pels boscos i llocs on van viure. Pel que fa a en Serrallonga hi tindrà paper destacat Viladrau, amb el mas de la Sala on va nèixer, i també Sant Hilari Sacalm, municipi on va viure.

Em consta que pel que fa a aquest darrer municipi l'Ajuntament estaria interessat en aprofitar aquest projecte per a recuperar el mas Serrallonga, actualment en runes, i això seria una molt bona notícia.

EL MAPA MÉS VISUAL D'EN SERRALLONGA

En l'"Atles d'història de Catalunya" publicat per Edicions 62 l'any 1995 apareix, en el capítol dedicat al segle XVII i el bandolerisme, un mapa visual que resumeix i visualitza amb facilitat tot el recorregut vital del bandoler Serrallonga.
Aquest mapa permet identificar sobre el territori de Catalunya els llocs on solia cometre els seus robatoris, les rutes de les seves fugides a França i els llocs on obtenia protecció, així com alguns dels fets més destacables de la seva biografia i les dates d'aquests fets.
És l'eina més visual que hom pot trobar per a fer-se una fàcil i ràpida idea de la història del bandoler.