Tots
sabem que el cinema ha estat el gran espectacle de masses del segle XX. Des de
la sorpresa que va representar la seva aparició per a uns espectadors crèduls
davant l’enginy d’aquells pioners de finals del XIX i principis del XX, fins a
l’èxit de mitjans segle.
Abans
de al decadència actual del cinema va haver-hi dècades de glòria en que anar-hi
era una encantadora obligació.
Gaudir
de les pel·lícules d’aventures, emocionar-se amb els drames, riure amb les
comèdies...
D’aquelles
èpoques, a banda dels bons records i una extensa filmografia , ens ha quedat
també el material gràfic que servia per a publicar la pel·lícula que feien el
cap de setmana.
Aquest
material es componia dels grans i vistosos cartells que es penjaven a
l’exterior del cinema. Autèntiques obres d’art que van servir per a mantenir
una indústria de veritables artistes de la comunicació visual.
També
hi havia les fotografies d’escenes del film, que es posaven a l’exterior del
cinema i servien per a fer dentetes als clients de les sessions de la següent
setmana.
I
fins passat mitjans del segle passat també van existir els programes de mà, de
petit format, amb la programació de la següent setmana en una de les caresi
també il·lustrats per l’altra.
El
film “Don Juan de Serrallonga” estrenat l’any 1948 també va disposar d’aquests
elements publicitaris.
El
programa de mà va tenir almenys dues versions, una era una reproducció sense
color d’un dels cartells d’exterior; l’altre, més circulada, conté un dibuix a
color signat per Tulla, un dels habituals il·lustradors de programes de cinema.
El
film va tenir dos cartells de gran format (70x100).
En
tots dos apareix un primer pla del principal protagonista, l’actor Amedeo
Nazzari i una escena d’acció dels bandolers.
Desconec
el motiu pel qual es van editar dos cartells diferents. Una hipòtesi la
trobaria jo en que en un d’ells apareix una bandera de Barcelona amb la
senyera. La pel·lícula era genuïnament catalana -per producció, indústria i
espais de rodatge- i això va quedar explicitat també en el cartell. No
m’estranyaria que els distribuïdors haguessin optat per fer un segon cartell
sense aquesta bandera, per a la distribució fora de Catalunya.
