50 ANYS DE LA PRESA DE SUSQUEDA

El municipi de Susqueda commemora enguany el cinquantè aniversari de la construcció i entrada en funcionament de la gran presa.

Una fita que no ens hauria de deixar indiferents. A voltes veiem la presa de Susqueda com aquella paret de formigó que està allí, un lloc per anar-hi quan hi ha sequera o quan hi ha excés d’aigua, però Susqueda és molt més que això.

La presa de Susqueda va canviar moltes coses: va fer desaparèixer sota les aigües un poble, els habitants del qual van deixar per sempre el seu espai en benefici de la gent de la resta del país; va canviar per sempre  la fisonomia  del paisatge i del territori de les Guilleries ; va ser una obra d’enginyeria civil majúscula, avançada i única al país ; i va esdevenir d’alguna manera el “cor” de Catalunya si ens la imaginem com l’òrgan que bombeja el líquid vital, l’aigua, a la capital del país i la seva conurbació.

Per tots aquests motius crec que és més que lògic que tornem la nostra mirada cap a Susqueda i més que merescut que l’Ajuntament, l’empresa ENEL i altres administracions hagin tingut la pensada de commemorar els cinquanta anys amb tot un seguit d’actes i propostes que s’estan realitzant enguany.

Aquest divendres passat va tocar la inauguració de l’exposició dedicada a la història de l’embassament, instal·lada a la reconeguda “sala de les columnes” de la mateixa presa, un dels espais singulars que va dissenyar Arturo Rebollo, el reconegut enginyer que va combinar funcionalitat i disseny en aquest gran projecte.

L’exposició es pot visitar en diferents caps de setmana, en visites guiades d’aforament limitat per a les quals cal fer una inscripció prèvia en la web de l’Ajuntament de Susqueda.

Divendres passat vam poder assistir a l’acte institucional d’inauguració. Gràcies a això vam poder comptar amb les explicacions sintètiques del contingut de l’exposició que va fer Albert Roura, comissari de l’exposició.

I també vam poder realitzar una visita a la central hidroelèctrica, situada quatre quilòmetres més avall de al presa, on vam poder admirar un espai també únic on Arturo Rebollo va unificar disseny i enginyeria.

CAMINS DE LA VALL DE COGOLLS

La vall de Cogolls, en el terme municipal de les Planes d'Hostoles, és un dels racons imprescindibles de les nostres comarques.

Està limitada a l'est la serra de les Medes i dominada pel castell d'Hostoles i també l'ermita de Sant Salvador de  Puig Alder, dos fites principals i inel·ludibles dels seus cims.

Al mig de la vall hi trobem l'església de Sant Cristòfol de Cogolls.

Un dels elements paisatgístics i naturals més rellevants de la vall és la riera de Cogolls, un afluent del riu Brugent.

Aquesta riera té nombrosos salts d'aigua, amb unes característiques plantes petrificades, la fisonomia dels quals es deu a nombroses falles que enfonsem o aixequen els blocs de roca que controlen l'existència de nombroses fonts d'aigües subterrànies, que porten una gran abundància d'hidrogencarbonat de calci dissol que va va petrificant lentament les plantes i formant els travertins. El salt del Gorg del Molí dels Murris n'és el més conegut i popular.

Aquest entorn és ideal per a fer caminades fresques tot seguint l'espectacular llera de la riera de Cogolls, gaudint de la recollida vall o ascendint fins un dels punts més alts de l'entorn per a guanyar les millors panoràmiques de la vall.

Una possible ruta circular, que també us portarà fins els gorgs del riu Brugent,  la podeu trobar en aquest enllaç. 

La vall de Cogolls i el seu en torn van ser escenaris de les actuacions d'en Serrallonga i la quadrilla de les Guilleries. En les següents entrades del bloc repassaré les diferents notícies que tenim d'ells per aquests verals.

CRÒNIQUES DEL FESTIVAL DE CÒMIC A VIC

Encara que sigui tard, em permeto adjuntar els enllaços a dues pàgines web que van fer la crònica del passat Vicòmic, el festival del còmic a Vic, i que van fer esment de l'exposició "Serrallonga, dibuixant la llegenda".

Es tracta de Comicat , la web dedicada al còmic a Catalunya , i L'escribra, un bloc sobre cultura en general. 

Podeu  llegir les cròniques en aquest i aquest enllaç.

La gent de Comicat  ha tingut també el detall de fer una ressenya sobre el meu còmic "Serrallonga, bandera negra" , que podeu llegir en aquest enllaç, cosa que els haig d'agrair.

SERRALLONGA A “CATALUÑA ILUSTRADA” (i 2)

 

 

 

Després de la descripció del medi físic i econòmic de la comarca , el fascicle ens parla de la seva història d’aquestes abruptes muntanyes que sempre van ser terreny d’emboscats, i no pot deixar de fer referència a en Serrallonga i els bandolers de les Guilleries.

Aquest és el text que va dedicar al bandoler, reunint sintèticament la història desmitificada que havien recollit els historiadors:

 “Triste renombre de las Guillerias fué haber sido teatro de las fechorias de los bandoleros del siglo XVII, singularment del legendario Juan Sala (a) Serrallonga, hijo de la Sala de Viladrau y casado en la masia Serrallonga de Querós. Resultó de tal modo árbitro de la comarca, que casi todas masies le prestaron favor. Era labriego, y la circunstancia de haberse aprovechado, en 1622, de un robo cometido por otros, púsole en el caso de tenir que huir de la justícia y convertirse en bandolero. Se aprovecharon de el los políticos ñerros. De la adhesión suya a este bando se citan hechos tan significatives como le que acompañara con algunos camarades, para hacerles cortesia, al Abad de Erill y a la Condesa de Erill, al pasar en coche por la carretera de Montcada; y el de que dos monges de Sant Pedro de Roda, por recomendación del Abad de Bañolas, le embarcasen en Cadaquers apra Francia. Murió en la horca a finales de 1633, quedando de su memòria y hechos idea sobrado equivocada, pues se le ha llegado a suponer de alta alcurnia y de nobles ideales. Aparece en verdad espléndido con sus amigos, caballeroso en algunos latrocinios y cruel en otros”.

El fascicle dedicat a les Guilleries conté, a banda de les vuit pàgines de text , dotze pàgines de fotografies de diferents llocs que reconeixerem perfectament i que ens permetran fer un  viatge visual al nostre passat.

LES GUILLERIES I SERRALLONGA A “CATALUÑA ILUSTRADA” (1)

 

 

 

La casa editorial Alberto Martin de Barcelona va editar els anys vint del segle passat una obra de gran valor visual i històric, la “Cataluña Ilustrada” de Francesc Carreras i Candi.

Francesc Carrers (Barcelona,1862-1937) fou historiador, geògraf i polític català, Va ser professor d’història, membre i president de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i també excursionista. Com a polític va ser regidor de la Lliga Regionalista a l’ajuntament de Barcelona.

Una de les seves obres va ser la col·lecció de cinc volums il·lustrats sobre el nostre país, editada en fascicles d’aparició periòdica que es podien enquadernar en cinc volums , quatre per a les províncies i un per a la ciutat de Barcelona.

Els fascicles, de tamany A5 apaïsat,  contenien unes primeres pàgines amb un resum històric i geogràfic seguit (aquesta és la gràcia de la col·lecció) de làmines amb fotografies del territori que es descrivia. Per tant, fent honor al nom de l’edició, es va tractar d’una enciclopèdia gràfica i visual que ens permet ara disposar d’un ric fons fotogràfic del moment.

Per a la meva col·lecció particular he aconseguit el fascicle dedicat a les nostres estimades  Guilleries.

FARNERS I SANTA COLOMA

Joan Pons i els seus acompanyats arribaren al lloc de Farners, on  no es va poder estar de descriure el castell d’una manera ben èpica:

"El castell de Farnés aparegué de sopte la nostra vista. Penjat demunt feresteg penyal, de quadrada planta, emmurallat solidament, ab profusió de marlets i segeteres, i tot de pedra de grant, aixís s'ovira. Cadavre empedrit d'algun colós, d'algun atlant, retut en lluita, que mostra encare per sa jaient les sotragades de la terrible brega; venada momia, portant en les inscripcions dels seus plegs tota la vida de sa turbulenta epoca, o diabolic trampolí aixecat en tempestuosa nit de bruixes per a saltar d'un bot des de la terra a la gloria: a despit del temps, malgrat ta decrepitud, ert i tot , encara inspires basarda!"

Una vegada conegut el característic recinte medieval de Farners, davallaren cap el pla :

“Atravessàrem per una espessa boscúria, trencàrem per un camí encinglat que té a la dreta una frondosa clotada, seguírem per davant la Roca Guillera, penyal alterós, aixecant-se en agulla, com un monòlit, arran d'una extenssíssima pineda; i prenent pel Sòt de Bellors, preciosa enclotadura, rublerta de variada i exuberant vegetació, que en res desdiuen dels paisatges dels Alps, devallàrem fins a Can Oliveres".

Arribant al tradicional espai , avui perdut, de les Alzines Balladores (“ un recolze frescal, poètic, esbarjós, planer, quina escaient situació és ja de si prou poderosa per a engrescar la fadrinalla”), on sempre s’havien ballat les sardanes en acabat l’aplec de Farners.

Seguiren fins la Creu, salvant la riera per una palanca i arribant a la vila de Santa Coloma, “Cap de partit ... reunint una població d’uns 600 veïns... i amb una plaça de Farners, plena, com a  die festiu, d’ortelans i firetaires, amb sa roja barretina al cap”. Un a vila que, segons l’autor, “Si l’atzar o l’influencia política agués afavorit am sa corresponent estació en la via ferrea, segons reclama sa topografia i el moviment de sos negocis, am menos de dèu anys auria cambiat l’aspecte”.

L’excursió  encara es va allargar fins a l’Esparra, per a visitar la torre medieval, i deixaren la comarca agafant el tren a Sils per a tornar a Barcelona. En total tres dies de ruta a cavall de matxos .   Joan Pons prengué notes en la seva llibreta, que li serviren per guardar les impressions i escriure aquest detallat i interessant article que podeu trobar en aquest enllaç.