divendres, 2 de març del 2018

FARNERS I SANTA COLOMA





Joan Pons i els seus acompanyats arribaren al lloc de Farners, on  no es va poder estar de descriure el castell d’una manera ben èpica:

"El castell de Farnés aparegué de sopte la nostra vista. Penjat demunt feresteg penyal, de quadrada planta, emmurallat solidament, ab profusió de marlets i segeteres, i tot de pedra de grant, aixís s'ovira. Cadavre empedrit d'algun colós, d'algun atlant, retut en lluita, que mostra encare per sa jaient les sotragades de la terrible brega; venada momia, portant en les inscripcions dels seus plegs tota la vida de sa turbulenta epoca, o diabolic trampolí aixecat en tempestuosa nit de bruixes per a saltar d'un bot des de la terra a la gloria: a despit del temps, malgrat ta decrepitud, ert i tot , encara inspires basarda!"

Una vegada conegut el característic recinte medieval de Farners, davallaren cap el pla :

Atravessàrem per una espessa boscúria, trencàrem per un camí encinglat que té a la dreta una frondosa clotada, seguírem per davant la Roca Guillera, penyal alterós, aixecant-se en agulla, com un monòlit, arran d'una extenssíssima pineda; i prenent pel Sòt de Bellors, preciosa enclotadura, rublerta de variada i exuberant vegetació, que en res desdiuen dels paisatges dels Alps, devallàrem fins a Can Oliveres".

Arribant al tradicional espai , avui perdut, de les Alzines Balladores (“ un recolze frescal, poètic, esbarjós, planer, quina escaient situació és ja de si prou poderosa per a engrescar la fadrinalla”), on sempre s’havien ballat les sardanes en acabat l’aplec de Farners.

Seguiren fins la Creu, salvant la riera per una palanca i arribant a la vila de Santa Coloma, “Cap de partit ... reunint una població d’uns 600 veïns... i amb una plaça de Farners, plena, com a  die festiu, d’ortelans i firetaires, amb sa roja barretina al cap”. Un a vila que, segons l’autor, “Si l’atzar o l’influencia política agués afavorit am sa corresponent estació en la via ferrea, segons reclama sa topografia i el moviment de sos negocis, am menos de dèu anys auria cambiat l’aspecte”.

L’excursió  encara es va allargar fins a l’Esparra, per a visitar la torre medieval, i deixaren la comarca agafant el tren a Sils per a tornar a Barcelona. En total tres dies de ruta a cavall de matxos .   Joan Pons prengué notes en la seva llibreta, que li serviren per guardar les impressions i escriure aquest detallat i interessant article que podeu trobar en aquest enllaç.