divendres, 10 de novembre del 2017

LA LITOGRAFIA DEL MAS SERRALLONGA (i 2)



La recognoscible façana del mas amb la llegendària cadira
del bandoler davant la façana.
La imaginació de l'artista va convertir el porxo o paller 
situat davant la masia en una capella.

La litografia editada pel "Diario de Gerona" s'anunciava com a mereixedora "d'estar en tots els salons de les cases, ja fossin acomodades o modestes” i demostra la popularitat que el nostre bandoler gaudia a finals del segle XIX, impulsada sens dubte per l’obra romàntica de Balaguer. És per aquest motiu que la masia es transforma, com s’explica en al peu del mateix dibuix, en la “casa senyorial de Don Joan de Serrallonga”.

La façana de la masia que es reprodueix en la litografia és exactament la real i que coneixem per les fotografies posteriors. En aquell moment encara no tenia la petita balconada que se li afegiria en el segle XX.

L’autor de la litografia, però, deixa anar la seva imaginació i converteix el paller situat al costat de la masia en la teòrica capella on va contraure matrimoni el Don Juan de Serrallonga amb la cèlebre Joana Macissa.

Un altre detall sorprenent apareix identificat en el dibuix: la cadira d’en Serrallonga.

No es tracta de cap llicència del dibuixant, sinó de la representació d’una llegenda coneguda en les Guilleries, segons al qual en el mas es guardava la cadira on seia el noble Don Joan. 

Aquest element llegendari el va recollir l’historiador Xavier Roviró Sans  en el llibre “Serrallonga, el bandoler llegendari català” . El llibre conté un recull de llegendes sobre el bandoler aplegades en un treball de camp. En una d’aquestes Isidre Molas de Roda de Ter, explicava l’any 1981 que havia vist la  cadira i que es trobava dins al cova del bandoler i que era molt maca i que havia estat adornada.

La llegenda de la cadira l’he sentit explicar a en Joan de Rocasalvas d’Amer, segons el qual els propietaris del mas Serrallonga d’aquells temps cobraven alguns rals per deixar-s’hi seure als viatgers curiosos que s’arribaven al mas atrets per la llegenda. Seria, així, el primer “profit turístic” del lloc.

Aquesta litografia és un dels veritables tresors del bandoler.

dimarts, 7 de novembre del 2017

LITOGRAFIA DEL MAS SERRALLONGA (1892)



Fa un temps vaig aconseguir un nou tresor per a la meva col·lecció bibliogràfica i artística sobre el bandoler: una litografia del mas Serrallonga de Querós de l’any 1892!.

Coneixia de l’existència d’aquest document, però dubtava poder trobar-ne una havent transcorregut 125 anys de la seva edició. Afortunadament en Francesc Prats, de la llibreria Central de Tremp, em va informar que en guardava una.

Es tracta d’una litografia de gran format (0,90 x 0,64 cms) i impresa a tres tintes i va ser editada i regalada pel diari gironí “Diaro de Gerona”  el mes d’octubre de l’any 1892.

Els lectors del diari havien de retallar un cupó que apareixia aquell mes en el diari i enviar-lo amb les seves dades, per tal de poder rebre, pagant un import de 3,50 pessetes, el magnífic gravat que amb “grans sacrificis” oferia l’editor als seus lectors i subscriptors.

La litografia era una imatge de la casa “senyorívola” de Don Joan de Serrallonga, el noble bandoler de les Guilleries imaginat per Víctor Balaguer, reproduïda a partir d’una fotografia al natural que s’havia aconseguit “vencent grans obstacles” a causa de l’escabrosa muntanya que guarda la masia.

La masia no devia presentar el seu millor aspecte, doncs en l’anunci publicat es diu que “està en estat ruïnós i propera a desaparèixer”. Com sabem no va ser així, doncs la casa no fou deshabitada fins la segona meitat del segle passat, moment en que va iniciar la fatal decadència que, ara sí, la farà desaparèixer.

Un valor  afegit d’aquesta litografia és que és la segona imatge de la que tenim constància del mas on va viure el bandoler. La primera imatge correspondria al gravat aparegut en el llibre “Las Guillerias” de Juli Serra , publicat just un any abans.

Al gravat del llibre de Juli Serra, reproduït també a partir d’una fotografia al natural feta per D. Rodrigo Carrillo de Albornoz, seguiria aquesta litografia editada l’any següent. Estem, doncs,  davant un document històric.

divendres, 3 de novembre del 2017

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS CATALANS


Aquesta imatge correspon a les detencions dels homes i dones que l'octubre de 1934 van fer costat al President Companys.

Quan la història es repeteix així vol dir que algú no ha aprés de la història.

L'espanyol mai dialoga, perd o guanya humiliant.

Nosaltres hem de fer ara que la història pugui canviar. Esta a les nostres mans intentar-ho.

dimarts, 31 d’octubre del 2017

MASIES I LLITS DEL DON JOAN DE SERRALLONGA




El suposat escut nobiliari de la casa de Don Joan de Serrallonga, localitzable
en la masia senyorial que aquest tindria a Querós. L'escut apareix en el llibre
"Bandidos célebres de España" d'Antonio Suarez Guillen (1945) i també en
l'edició del "Don Joan de Serrallonga" de 1895.

La mitologia d’en Serrallonga esdevenia quasi història en la mesura que la tradició oral  construïa al seu voltant cases senyorials i altres elements físics relacionats amb el noble bandoler que havien imaginat literats com Víctor Balaguer.

El cèlebre Don Joan de Serrallonga esdevenia real gràcies a fer-se tangible en palaus barcelonins i també en masies senyorials localitzables a les Guilleries.

Tant buscada era aquesta realitat que fins  i tot el “Diario de Gerona, de Avisos y Notícias” regalava als seus subscriptors, l’any 1892, un gravat de la casa senyorial d’en Serrallonga que podien aconseguir lliurant un cupó i pagant 3,50 pessetes.

Així, els subscriptors poden aconseguir una làmina “Gràcies als grans sacrificis del diari” amb un “magnífic gravat a tres tintes de la pròpia casa senyorial de Don Joan de Serrallonga, que, situada en el lloc més feréstec de les Guilleries, s’han tingut que guanyar grans obstacles per a poder fer una copia del natural, per mitjà de la fotografia, del tan històric habitatge”. 

Aquesta tangibilitat del bandoler , construïda a partir de la seva llegenda, també es va materialitzar en el seu llit.

En la “Revista de Gerona” de l’any 1913 es feia ressò i reproduïa un article aparegut en el diari “La Veu de Catalunya” segons el qual:

“Acaba d’esser adquirit per un propietari d’Amer en el poble de Querós (Guilleries), el llit on dormia el cèlebre i temut guerriller D. Joan de Serrallonga. 

El moble es un exemplar del sigle XVII, cap a les darreries, amb la seva capsalera d’arcuacións , i el seu remat esculpturat composament, presidint el qual hi ha l’anagrama de Jesús.

Completen el moble quatre columnes que semblen sobreposades a l’aire elegant del capsal, s’is te en compte al seva gruixària desproporcionada al reste”. 

Ben curiós. El personatge del bandoler havia adquirit tanta notorietat a finals del segle XIX i principis del XX que fins i tot se li suposaven grans  i senyorials palaus, masies,  i llits.


divendres, 20 d’octubre del 2017

LA CASA D'EN SERRALLONGA A LA REVISTA JORBA


En la "Revista Ilustrada JORBA" de desembre de 1931 hi trobem un article que parla del carrer Basea de Barcelona i del patrimoni malauradament perdut a causa de les obres d'obertura de la Via Laietana.

L'autor de l'article  hi lamenta que a causa del "cosmopolitisme i la modernitat" es perdi el ric patrimoni arquitectònic compost de nobles cases i palaus gòtics, entre les quals cita la popular "Casa Serrallonga" situada al número 31 del carrer Basea. 

Una fotografia d'aquest palau gòtic il·lustra l'article.

L'autor també fa referència també a la fortuna que suposa que diferents fotògrafs i dibuixants guardessin la memòria del carrer amb la seva obra.

La "Revista Ilustrada JORBA" fou una publicació de periodicitat mensual editada per Industrias y Almacenes Jorba S.A. de Manresa. Es publicà des del juliol de 1909 fins al desembre de 1937. Tenia un tiratge de quinze mil exemplars mensuals. Tot i ser d'origen manresà era escrita en castellà, perquè la Casa Jorba tenia molts d'aquests clients i proveïdors arreu de l'Estat. Això no obstant, amb el temps incorporà alguns treballs en català, tots ells de caràcter literari i se'n publicà un número, el 52 (corresponent a l'octubre de 1913) tot en català. Acabà sent una publicació bilingüe. Era una revista gratuïta per als clients i proveïdors de la Casa Jorba.

Entre l'abril de 1926 i el setembre de 1934 en fou director el nostre conegut  Anton Busquets i Punset, mestre i literat de les Guilleries.





dijous, 5 d’octubre del 2017

FIRA KM 0 A SUSQUEDA



Aquest proper diumenge dia 8 d'octubre es celebra al municipi de Susqueda, concidint amb la seva Festa Major,  la Fira Km.0 d'artistes i artesans. 
Serà durant el matí de diumenge i a l'esplanada de davant l'església de Sant Martí Sacalm, als peus de la cinglera del Far.
Hi haurà diferents activitats lúdiques, pedagògiques i festives. 
Per la meva part hi seré present amb la meva parada de venda i signatura de còmics d'en Serrallonga.
Una bona oportunitat per passar el dia en el marc incomparable del pla de Sant Martí Sacalm, l'antic "Sant Martí de Cantallops per on havia transitat en Serrallonga".