CANÇÓ DE LLADRE (1901)

Aureli Capmany  (Barcelona ,1868-1954) va ser un destacat folklorista de formació autodidacta que s’interessà vivament per l’estudi dels costums catalans, especialment les rondalles, les cançons i les danses populars.

Dedicà la seva vida a fer recerca, recopilar i difondre tota aquesta riquesa cultural del país.

L’any 1901 va començar a publicar les cançons que integren el seu “Cançoner popular” i el va tancar, amb la cançó número 100, el 1913.

Les cançons s’editaven en diferents imprentes barcelonines de forma separada, en fullets de quatre pàgines i al preu popular de deu cèntims. Apareixien cada tres o quatre setmanes.

Cada cançó s’editava acompanyada d’un gravat inèdit fet expressament per a l’edició original pels artistes més importats de l’época: Adrià Gual, Apel·les Mestres, Albert Pahissa, ...  Una d’elles fou il·lustrada per Josep Lapeyra, un artista del qual parlaré en una entrada posterior del bloc.

Amb posterioritat se n’han fet altres reedicions aplegant tot el recull.

Podríem dir que bona part del corpus estàndard modern de cançons tradicionals catalanes es fonamente en aquells fràgils fulls de principis del segle XX.

Una de les cançons que va recollir Aureli Campany fou la molt tradicional i popular “Cançó de lladre”.

Es tracta de la cançó tradiconal més coneguda i cantada de tots els temps, l’origen de la qual es perd en el temps . Artistes com Paolo Conte, Joan Manel Serrat, Tralla o  La Troba Kung-fu l’han versionat.

Aureli Capmany la va publicar en el número 80 del seu cançoner i en aquesta ocasió la il·lustració era de Bonaventura Conill i Montobbio (Barcelona, 1876-1946), arquitecte deixeble de Gaudí i il·lustrador col·laborador de la revista Cu-Cut.

Bonaventura Conill, a banda de ser el dibuixant del galant lladre del cançoner, fou l’arquitecte que va dissenyar alguns panteons modernistes del cementiri i la molt coneguda i fotografiada capella modernista del Santíssim de l’església  de Lloret de Mar.

SERRALLONGA A LA GUIA DE LES GUILLERIAS DE 1945

L’any 1945 es publica dins la “Colección de la Montaña y el Mar” , editada per Velloso Editor de Barcelona, una nova guia de les nostres Guilleries.
 

Els autors són J. Castells i J. Terès .

El contingut de la guia, de 214 pàgines i edició senzilla, abasta la presentació geogràfica, històrica i llegendària de les muntanyes i els pobles continguts en aquest territori; així com també una presentació resumida dels municipis que el componen, un recull d’alguns “goigs” que es canten en ermites i santuaris i quatre itineraris per a descobrir el territori.
 

En l’apartat de les llegendes de les Guilleries els autors dediquen un ampli espai a parlar de la llegenda i la història del bandoler.

El text participa de la controvèrsia o sorpresa entre la visió del noble nyerro rebel que van imaginar els literats, dramaturgs i les diferents mostres de cultura popular i la del simple lladre de camins que van descobrir els historiadors a partir del procés sumarial.

Els autors reconeixen no admetre la visió historicista del bandoler , enfront de la romàntica que més els plauria; i es determinen finalment per posar en valor la tradició i popularitat indiscutible del bandoler en aquestes terres.

Aquest és el text, que conté també un breu resum de la producció literària que es va crear al voltant de la figura d’en Serrallonga:

“DON JUAN DE SERRALLONGA

Para finalitzar diremos que una de las figuras legendarias más importantes de Cataluña, ha nacido en las Guillerías; se trata del gran Don Juan de Serrallonga, comparable en importancia al mal caçador , o al comte Arnau. Hemos leído una copia íntegra que ocupa más de mil folios del manuscrito relativo al proceso de Juan Sala y Serrallonga, existente en la Biblioteca-Museu Balaguer de Vilanova y Geltrú y a pesar de la autenticidad del documento nos resistimos a creer que nuestro héroe legendario sea el vulgar salteador de caminos, ladrón, criminal, analfabeto y cobarde que allí se nos describre. Nuestra manera de interpretar la historia coincide , a veces, con la del polemista inglés Chesterton quien da más beligerancia a la voz popular (leyenda) que a la letra escrita. Es tanta la diferencia que existe entre una y otra que desearíamos dedicar parte de nuestros trabajos a la investigación completa de la vida y hechos de ese singular personaje. Dios y el tiempo pueden ayudarnos en tal tarea y no quisiéramos rendir nuestra pluma sin haber intentado escribir una biografia documentada y objectiva sobre el bandolero que tantos entusiasmos despertó en nuestro corazón de adolescentes.

Por ahora nos limitaremos a dar cuenta de algunos aspectos de la vasta personalidad de Serrallonga. Fue hijo –según la leyenda- del noble de Carós, Bernardo de Serrallonga, adicto al bando de los nyerros, enemigos de los cadells. Enamórose de la dama Juana de Torrelles, hija del noble de Torrelles, cadell. No pudiendo casarse con ella por oposición del padre, la raptó. La justicia se lanzó contra él, pero como Juana la amaba se casaron en secreto y ambos, al frente de una numerosa cuadrilla de nyerros, se lanzaron al despoblado iniciando una vida, ya de bandidaje, ya de lucha civil, atacando a las fuerzas del Virrey. El segundo de su partida era Jaime Malianta, conocido por el Fadrí de Sau. Juntos entraron triunfantes en varias poblaciones de Cataluña y siempre derrotaron a las tropas que les perseguían. Como bandoleros siguieron la tradicional costumbre de robar al rico para socorrer al pobre. Supone la leyenda que se le apareció a Don Juan la sombra de su difunto padre, induciéndole a que se entregase a las autoridades para evitar más sangre y desolación. Fue encarcelado en Barcelona , después de entregarse y allí, procesado por sus crímenes, murió ajusticiado a finales del sigle XVII. Doña Juana y el Fadrí, fieles a la memoria del esposo y amigo, vengaron su muerte y prosiguieron la vida de bandidaje por las Guillerias y Vic.

Desde el siglo XVII las aventuras de Serrallonga se han perpetuado por toda Cataluña y su persona figura en el romancero popular y en la literatura, llegando, viva, hasta nuestros días. Víctor Balaguer escribió un drama trágico (representado durante 50 años consecutivos) y una novela con el título de Don Juan de Serrallonga. En 1921 el maestro Morera estrenó su ópera Don Juan de Serrallonga con letra catalana del filósofo-poeta Francisco Pujols. El titulado Ball d’en Serrallonga es un cuadro dramático de autor anónimo, escrito en catalán. Con el mismo nombre existe una pieza literaria, musical y folklórica y ambas son representadas por toda Cataluña con tantas versiones y variantes como son los pueblos o comarcas que las ejecutan (Urgell, Segarra, Vallés, Ampurdán, Guillerias, Panadés, etcétera).

Sobre el mismo asunto existe también la comedia castellana El catalán Serrallonga escrita por Coello, Rojas y Guevara (un acto cada uno).

El cancionero popular se ha enriquecido también con estos versos, probablemente del siglo XVII:

Cuatre bandolers – van de camarada
Un era en Serrallonga – l’altre s’amiga Joana
(Fararà).
L’altre Fadrí de Sau
(Fararà).
Les ninetes ploren – ploren de tristor
Perqué el Serrallonga – n’és a la presó.
(Fararà)
Joana la sua amiga – son germà deshonrà.
I donar-li la mort – al ell va jurar.
(Fararà)
Bernat de Serrallonga – per son fill va plorar
I per a que el prenguin – ell mateix lo entregà.
(Fararà)

Como puede verse en la canción se supone a Doña Juana hermana y no hija, de Carlos de Torrelles.

En el romancero catalán y castellano figura más de una poesía alusiva a la personalidad de Serrallonga.

Por el proceso, en cambio, se desprende que Juan Sala era de vulgar condición, igual que el Fadrí y sus concubinas Anastasia Carles y Juana Macissa, que en nada se asemeja a la doña Juana de la leyenda. Abandonó Sala su casa de agricultor (antes araba la tierra) dejando en la miseria a su esposa y a cinco hijos para lanzarse al bandidaje. Se procura una amante con Anastasia, pero cansada de ella rapta a Juana, mujer de un molinero, con la que lleva una extensa vida de crímenes.

Preso al fin, los Tribunales ordinarios de Barcelona le condenan en 1633 a la última pena por ladrón, asesino, rebelde y contumaz.

Con estas noticias sobre Serrallonga, cerramos el capítulo de leyendas. Por tratarse de tales que el lector perdone nuestro entusiasmo ante la figura de este - ¿bandido o héroe? – gran personaje tradicional.”

UNA EXCURSIÓ A LES GUILLERIES L'ANY 1905

 Sant Hilari i la Roca d'en Pla.

 

 El carrer de França d'Osor. Les fotografies estan extretes del fons

fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya i les va realitzar el Dr. Antoni Bartomeus

abans de 1920.

A finals del segle XIX i principis del XX els socis de l’històric Centre Excursionista de Catalunya feien una incessant tasca de recórrer, conèixer i explicar el país i també , gradualment més, llocs llunyans.

La narració d’excursions al Montseny i les Guilleries, llocs pintorescos per aquells primers viatgers de ciutat, ens porten a pensar en la visió que devien tenir aquella gent de ciutat quan descobrien i observaven aquesta part més rústega i salvatge del país.

A la seva manera eren , a banda de disposar de recursos econòmics , gent moderna a qui li encantava retrobar la part del país més ancorada en el passat i els pagesos i paisatges feréstecs que formaven part indestriable d’aquesta descoberta.

La modernitat incipient anava a la recerca d’allò envellit i anacrònic. 

Gràcies a aquella inquietud dels primers excursionistes , però, ha quedat molt material fotogràfic i descriptiu, plànols, material etnogràfic... i fins i tot s’ha salvat molt d’aquell patrimoni rural per a la posterioritat.

En un dels butlletins  del Centre Excursionista de Catalunya he localitzat aquesta crònica d’una excursió realitzada per socis de l’entitat el 20 de maig de l’any 1905:

“A LES GUILLERIES- El dia 20 sortiren cap a l’estació de Sils y vila de Santa Coloma de Farnés nostres consocis senyors Aràjol, Bordas. Danés, Pascual, Valls (Lluís) y Vidal y Riba, ab l’objecte de visitar la serralada oriental de les Guilleries.

El primer dia’l dedicaren a visitar tot lo que de més notable guarda la vila de Santa Coloma y sos pintorescos encontorns, pujant al cim de son parroquial campanar pera admirar una vegada més la riallera vall y abrupta serralada de Farnés.

L’endemà, de bon matí, y junts ab el corresponent guia, sortiren nostres companys de Santa Coloma tot remontant lo deliciós rieral de Massaneda cap a l’arrabal de Vallors y collet de Les Fosses, pera baixar després cap al torrent de la Cendrosa y can Mataró, prop mateix de la romànica iglesieta de Sant Miquel de Cladells. Desde allí, deixant al dfarrera aquell hermós rieral reblert d’exuberant vegetació en ple esclat primaveral, pujaren cap a can Llop (a l’esquerra) y , passant per sota mateix l’enlairada y atractiva Roca d’en Pla, arribaren a Sant Hilari a un quart de nou del matí.

A les dèu, y després d’haver visitat tota la població, sortiren cap a la serralada de Sant Miquel Solterra, seguint per la carretera de can Subirà cap a can Joan d’Uix, l’hermosa finca del senyor Villavecchia , y el collet de Puigsacadira, baixant cap a la vall d’Osor, una de les més hermoses de totes aquelles encontrades.

A la una tocada arribàvem al poble d’Osor , tant atractívol per sa situació, son típich aspecte y el gran nombre de detalls que encara serva de son antich passat.

Aprop de les quatre de la tarda deixaven nostres companys aquell deliciós lloch y, deixant enrere l’encastellat santuari de la mare de Déu del Coll, seguiren riera avall, y, atravessant joliu engorjat, cap a la Colonia Clerch y mines de plom allí explotades, pera entrar en l’extensa vall d’Anglés, a qual vila arribaven al punt de les sis.

Després de visitar aquesta important vila,, en quals cases poden veure-s’hi encara gran nombre de finestrals gòtics y altres detalls arqueològichs de gran estima, sortiren en un carruatge cap a l’històrica ciutat de Gerona, desde ont alt sent-demà tornaren a nostra capital”.

XXV FIRA D'HERBES REMEIERES A VILANOVA DE SAU

Aquest diumenge dia 5 de juny arriba la XXV FIRA D'HERBES REMEIERES DE VILANOVA DE SAU.

Xerrades, activitats, concurs de truites, visites guiades per a conèixer les herbes... i una fira on jo hi seré com cada any amb la meva parada de venda i signatura de llibres.

Una molt bona proposta per a convidar-vos a conèixer aquest magnífic racó d'Osona, amb un paisatge i un entorn inigualables.

En aquest enllaç hi trobareu el programa.

No us ho perdeu.