dimarts, 25 d’agost del 2015

RUTA PELS CASTELLS CÀTARS (I NO TAN CÀTARS)


El castell de Puigllorenç, veritable niu d'àligues.
 El recinte jussà de Puigllorenç.
 El castell d'Arcas.
 La senyorial i altiva torre d'homenatge d'Arcas.
 El castell de Vilarroja de Termenès.
Recreació pictòrica del camí de fugida de Belibasta.
 El castell de Durban, a les Corberes.
Interior del castell de Durban.



Després de creuar la Fenolleda vaig seguir una part dels castells càtars de l’Aude i vaig entrar també a la comarca de les Corberes, abans de retornar a Catalunya.



Els francesos han estat molt diligents en la promoció de tot el referent al catarisme occità , sabedors que la història és una eina molt útil per a desenvolupar turísticament el territori. La ruta dels castells càtars és un dels millors exemples.


Encara que es pugui discutir la denominació de “castell càtar” aquestes fortaleses de frontera van ser refugi de càtars perseguits per les croades i per això considero que se’ls hi escau el nom.

La història del catarisme i d’aquests castells (molts d’ells de vertigen, doncs es tracta de veritables nius d’àliga) s’acompanya  amb uns paisatges encantadors que fan que la descoberta d’aquest territori no deixi indiferent a ningú.

El primer castell per visitar és l’espectacular de Puigllorenç, antiga fortalesa de la frontera catalano-aragonesa i una de les que va acollir càtars, tot i que els croats de Simó de Montfort no la va poder prendre mai.

L’accés a l’Aude es fa creuant l’espectacular congost de Pierre-Lys i la carretera porta fins el castell d’Arcas i la seva espectacular i estilitzada torre de l’homenatge. En aquest municipi també hi trobem un museu sobre el catarisme a la casa que va ser de Déodat Roché, un dels primers investigadors dels càtars.

Si bé aquesta ruta ens pot portar als castell de Perapertusa i Querbús, jo vaig optar per seguir fins a Villaroja de Termenés, un dels castells que no havia visitat mai.

És en aquest municipi on va cremar a la foguera el darrer càtar, el perfecte Guillem de Belibasta, l’any 1322. El municipi va adquirir el castell i la dinamitzat com a centre d’interpretació de la història de Belibasta, a banda d’altres usos més turístics.

Una petita carretera em va portar finalment a la comarca de les Corberes on vaig retrobar el municipi de Durban i el seu castell baronial. El mateix castell on el novembre de 1631 van estar-hi empresonats el Fadrí de Sau i altres bandolers de la quadrilla que havien creuat la frontera; els quals foren atrapats pel senyor del lloc, Oliver de Gleon, i lliurats a la justícia. Un episodi històric que marca l’inici del declivi d’en Serrallonga.
 

dijous, 20 d’agost del 2015

RUTA PER LA FENOLLEDA

 L'ermita de la Força Reial.
 El poble de Bellestar.
 L'embassament de l'Aglí.
 Caramany.
 Pa interior de l'aqüeducte d'Ansinyà.
 El pont-aqüeducte d'Ansinyà.
 El castell de Viver.
Les restes del castell de Fenollet.

Aquestes vacances vaig fer una escapada d’un dia per a descobrir raons de la comarca de la Fenolleda, a l’altra banda de l’actual frontera.


Aquest territori va ser català fins el Tractat de Corbeil de 1258, posterior a la derrota catalano-occitana de Muret i encara avui és un espai que supura vincles històrics amb el nostre país.

L’itinerari que vaig fer va ser transversal, accedint a la Fenolleda pel costat del Conflent i deixant-la pel costat de l’Aude, pel poble que va donar nom a la comarca: Fenollet.

En aquest recorregut el primer a destacar-hi va ser l’ascenssió a la Força Reial, l’espai que havia ocupat una antica fortalesa de frontera catalana i que, a banda de la seva ermita, ofereix una visió de 360 graus de tota la Catalunya Nord. La millor visió panoràmica de la que hom pot gaudir en aquella comarca.

Després de visitar Besllestar i el seu museu dedicat a la Prehistòria, la carretera descendeix per Caramany, resseguint terrasses on es cultiva una vinya que produeix  vins de molt bona qualitat, i es deixa caure a la plana tot creuant l’embassament del riu Aglí.

La següent visita la vaig fer al pont-aqüeducte d’Ansinyà. D’origen romà, durant l’Edat Mitjana s’hi va afegir un pas interior per a vianants i carruatges. Realment una obra espectacular i totalment singular d’enginyeria civil.

Una estreta carretera em va portar fins el Viver, el poble presidit pels vestigis del castell dels barons, antic refugi d’en Serrallonga quan fugia de Catalunya i es refugiava en aquestes terres. Fins aquí , tan lluny de les Guilleries, arribaven els nostres bandolers!
 

dimarts, 18 d’agost del 2015

TORRE DE VETERA

 Torre Vetera
 Torre Vetera vista des de Corsaví



 La vessant del Conflent, des de dalt Torre Vetera.
 La vessant del Vallespir, des de Torre Vetera.


Feia temps que volia arribar-me fins a la Torre de Vetera (tour de Batère en francès) i ho vaig fer un dia d’aquestes darreres vacances.

És un dels llocs que evoquen la història d’en Serrallonga atès que ell va passar-hi en una de les seves fugides a França, és per això que vaig utilitzar-la també com un dels escenaris del meu darrer còmic “Serrallonga Els Angelets de la Terra”.

S’hi accedeix passat Arles de Tec i ascendint la carretera que porta fins el poble de Corsaví. Uns tretze quilòmetres d’ascenssió per carretera asfaltada ens permeten arribar fins el coll de Descàrrega, on deixem el vehicle i continuem amb una curta caminada de dos quilòmetres i mig per una pista forestal.

Es tracta d’una torre construïda vers el 1340 pels reis de Mallorca, senyors en aquell moment de les terres de la Catalunya Nord enfrontats al reialme de Catalunya i Aragó.

Complia una doble funció: vigilància del territori i transmissió de senyals mitjançant foc en la seva part superior, això li permetia connectar amb els castells de Montferrer i Serrallonga. Es una torre de planta circular , amb amples murs i diferents plantes, seguint l’exemple de les moltes torres de guaita que abunden en la regió.

Com a estructura de vigilància es troba situada en un lloc privilegiat, a 1.450 metres d’alçada, en una cresta que descendeix per la falta oriental del Canigó. Això fa que la panoràmica sigui espectacular, amb les planes del Conflent i del Vallespir a una i altra banda.
 
En Serrallonga va passar per aquests verals en les seves escapades fins a França:

"Y sense cercar ningu dels altres bandolers mos companys men torni a França que jo ja tenia una dobla de or que dit mossur del Viver me havia dexada pera gastar per lo cami y aleshores no men torni per Anyer que men torni per Torrebatera encaminantme deves Vinça y de alli men entri en França y torni al Viver ahont me estigui algun parell de mesos".

Així queda documentat que en Serrallonga va creuar per aquest lloc, descendint fins al poble de Vinçà i d'allí deixant el Conflent català per a entrar a les terres ja franceses del Viver, a la Fenolleda.
 

En l'actualitat un grup de veïns de la comarca han creat una associació amb la missió de restaurar el monument. En el seu web , disponible en aquest enllaç, hi podem trobar més informació.