dimarts, 16 d’abril del 2013

PRESENTACIÓ DELS ANGELETS A VILANOVA DE SAU





Aquest proper diumenge dia 21 d'abril faig la presentació del còmic Serrallonga Els Angelets de al Terra a Vilanova de Sau, dins els actes de Sant Jordi.

L'acte és a les sis de la tarda a la Sala Polivalent i acompanyaré la presentació amb la projecció del videl Els Angelets de la Terra.

Vilanova de Sau és un dels llocs més bonics d'Osona, amb el paisatge espectacular de cincles vermellosos que contrasten poderosament amb el cel blau i la verdor de la primavera. 

No em vaig poder estar de posar aquest paisatge en el meu còmic. 

Un bon lloc per passar el dia en família, fent caminades, comprant herbes remeieres i passejant a la vora de la presa de Sau.

Hi esteu tots convidats.

diumenge, 14 d’abril del 2013

UNA COL·LECCIÓ DE DIBUIXOS PER A L'HOSTAL DEL COLL





A l'hostal del Coll, a cavall dels termes de Susqueda i Osor, hi tinc dos bons amics, l'Eva i en Joan, que porten aquest històric establiment amb molta iniciativa i molt d'amor per l'ofici. 

En aquest indret hi trobareu bon menjar, magnífiques habitacions de turisme rural, esplèndides vistes a la vall d'Osor i els cingles del Far, un paisatge i un entorn meravellosos.

També és un lloc amb molta història. Ho és pel magnífic exemplar del romànic que tenim en l'església del santuari, però també perquè aquests racons van ser transitats en el segle XVII pel mateix Serrallonga i la seva quadrilla.

L'Eva i en Joan es van interessar per disposar dels meus còmics i guies del bandoler a l'hostal i n'han venut molts els seus clients. I a mi em va semblar escaient fer-los-hi un petit regal d'agraïment de la millor manera que conec: dibuixant.

Així, els he regalat cinc dibuixos originals que he fet sobre fets històrics del bandoler que van tenir lloc prop del santuari del Coll: a Osor, a Susqueda, a Sant Martí de Cantallops (avui en dia Sant Martí Sacalm, nucli agregat a Susqueda) i al Coll de Nafré (just sota el santuari).

En les properes entrades us vull mostrar aquests dibuixos i les històriques que s'hi expliquen.

I si voleu conèixer l'hostal i fer "dentetes" sobre el que hi trobareu, mireu aquest enllaç.

dijous, 11 d’abril del 2013

CAN PUIGXORIGUER DE CENTELLES




Quan l'any 1628 Serrallonga i els seus homes es refugiaren a Can Farell de la muntanya de Caldes, després de quedar ferits en la brega de Querós, fou perquè Pere Sala, mig germà d'en Joan de Serrallonga ho proposà: "lo dit Pere Sala mon mig germa me digue quens ne anassem en casa dits Farells de la muntanya que alli tindriem bon recapte".

Pere Sala és un dels dos mig germans d'en Joan de Serrallonga, fills de la segona muller del seu pare, i que va ser mort un tal Noguer de Batet, a qui havien segretat però que se'ls escapà una nit que el vigilava Pere Sala. Serrallonga va fer enterrar el cost del seu mig germà al cementiri de Susqueda.

El pare de Joan de Serrallonga, Joan Sala, va enviudar el gener de 1598. El maig del mateix any, el pare i l'hereu de La Sala de Viladrau, contragueren matrimoni amb dues noies germanes del mas La Riera de Tona, anomenades Margarida i Elisabet. Joan Sala va tenir tres fills més del seu matrimoni amb Margarida Riera: Pere, Joan i Segimon. Tots tres mig germans d'en Serrallonga s'afegiren a la seva quadrilla i van fer vida de bandolers.

En el procés sumarial trobem les declaracions de Guillem Estrany, àlies "lo Clavell", que ens expliquen un possible vincle dels bandolers de les Guilleries ,mitjançant en Pere Sala, amb la gent del Vallès. 

Després d'una topada que tingueren alguns de la quadrilla amb els germans Boixedes, comissaris reials,"a la casa dita lo Regas de Arbussies" en resultà nafrat Pere Sala i "ell digue que el portassem ferit en casa de sa mare en la vila de Centelles". En Serrallonga també diu en una part del procés que en aquesta casa de Centelles hi vivia la mare dels seus mig germans Pere i Joan.

La seva mare s'estaria aleshores al mas Puigxoriguer de Centelles?.

"E mes dich señor que jo conech molt be a T. Puigxuriguer de Centelles que esta sa casa un poquet apartada del lloch lo qual es amich fautor y valedor nostre ço es de Serrallonga y demes lladres de la quadrilla  -explica el bandoler Guillem Estrany- ...y dit Puigxuriguer nos feu aparellar de sopar abundantment  y tot lo endema estiguerem devall dita casa en un  fondo quey ha que lo mateix Puigxuriguer nos hi vingue a veurer y sa sogre que ere mare de dits dos germans Salas nos parta lo menyar y a la nit nos despedirem de tots hins ne anarem a trobar la quadrilla del Valles".

El mateix Serrallonga ens parla d'aquest mas:

"E mes dich señor que es veritat que yo conech molt be a T. Puigxuriguer de Centelles que te casa en lo terme lo qual Puigxuriguer es molt amich fautor y valedor meu y dels demes llades de la quadrilla y en sa casa (devallant nosaltres per assi avall) feyem cap tots nosaltres y alli nos donave dit Puigxuriguer a menyar y a beurer ab molta amistat y de bona gana ... y en parcilar me recorda que una vegada a la que arribarem a la porta picarem en aquella perque ere de nits y en veurer lo dit Puigxuriguer que ere jo aqui matex baxa a obrir la porta y jo entri dins casa y aqui matex nos obri dit Puigxuriguer lo celler ahont entrarem y alli soparem ... y mentres que nosaltres sopavem lo dit Puigxuriguer se estigue sempre ab nosaltres en dit celler conversant y folgantse ab mi y ab los demes y de fet ere amich nostre perque dit Puigxuriguer ere cunyat de Pere y Joan Salas bandolers de la quadrilla mos mig germans".


Com es pot veure no coincideix el relat de Guillem Estrany i el del mateix Serrallonga amb les dades sobre el segon matrimoni del pare d'en Serrallonga. Si el seu pare es va casar amb Margarida Riera de Tona i van concebre tres nous fills - Pere, Joan i Segimon-, què hi faria una "mare" dels Sala a Centelles?. Aquesta tampoc podria ser sogre d'en Puigxoriguer, en no constar cap filla casadera del segon matrimoni del pare Sala.

I en Serrallonga encara ens explica un motiu més per a determinar la importància d'aquesta casa en la seva biografia: els seus mig germans li van vendre un matxo que havien robat de can Puigxoriguer (!).

Segons explica Serrallonga en el procés sumarial, ell començà a robar l'any 1622 per una traïció de Miquel Berfull, un veí de Querós que hauria denunciat a les autoritats que en Joan guardava unes capes robades , "y volguerem capturarme per tenir jo en mon poder dites capes y tambe perque Joan Sala y Pere Sala mos migs germans robaren un matxo a T. Puigxoriguera llur mare y mel venerem a mi".

No aconsegueixo trobar el desllorigador sobre el parentiu dels habitants de Can Puigxoriguer amb els mig germans del bandoler,  però el cert és que els bandolers de les Guilleries van estar en diferents ocasions en aquesta masia de Centelles, on hi tenien una bona acollida en el seu camí cap a la terra baixa, i que el mas és un dels elements vius del patrimoni català més relacionables amb la biografia de Joan de Serrallonga.

dimarts, 9 d’abril del 2013

FIRA I PRESENTACIÓ A ARBÚCIES



Aquest cap de setmana es celebra a Arbúcies la Fira de l'aigua, terra de bruixes i bandolers.

Dos dies d'activitats lúdiques i culturals per a gaudir de l'oferta relacionada amb la cultura de l'aigua, els productes de la terra i les llegendes i la història de les bruixes i els bandolers que van poblar aquesta terra.

Hi seré present a la fira, amb la parada de venda i signatura dels còmics i la guia d'en Serrallonga.

El diumenge també hi faré la presentació del darer còmic Serrallonga els Angelets de la Terra, a dos quarts d'una del migdia al Museu de la Gabella.

Espero que en pugueu gaudir.

divendres, 5 d’abril del 2013

VIDEO: SERRALLONGA AL VALLÈS



He realitzat un nou video per a il·lustrar i explicar la història de la quadrilla d'en Serrallonga i dels bandolers de la colla dels Margartit a la terra baixa, al Vallès.

Sintetitza les actuacions documentades pels bandolers i el seu pas per Caldes de Montbuí, la muntanya del Farell, el coll de Montcada ... 

Crec que queda plenament demostrat el gran radi d'acció dels bandolers de les Guilleries i el protagonisme que prenen els pobles, els camins i els paisatges d'aquestes comarques en la història del nostre bandoler.

Podeu accedir-hi en aquest enllaç.

Espero que us agradi.

dimecres, 3 d’abril del 2013

SERRALLONGA AL VALLÈS (i 10): EL MOIANÈS

 Granera.
Can Roca, a Sant Llorenç Savall.

Vull acabar aquest seguit d'entrades sobre els bandolers al Vallès amb diferents episodis localitzats al nord de la comarca, relatats en el procés sumarial d'en Serrallonga i protagonitzats per diferents bandolers de la colla de les Guilleries i de la colla del Vallès.

Encara a baix a la plana del Vallès hi trobem documentat un robatori de la quadrilla  al terme municipal de La Garriga, en el qual hi va participar el mateix Serrallonga:

"En lo mes de janer del any 1629 poch apres de passades les festes de Nadal trobantme jo ab molta part de la quadrilla en un bosch de Collsernedra determinarem de anarnosne a posar a pas en lo cami real qui va de la present ciutat a la ciutat de Vich en lo lloch dit Fontmolsa y alli robar als passatgers com de fet desde dita collada hi anarem ... nos posarem en dit cami real y puesto quens hi posarem poch apres de mig dia y alli robarem als passetgers los diners robas y demes quens aparegue y en particular dos pedrenyals y algunes capas de pastor y algunes quarante lliures ab diners y per lo que una gent que collia olives nos descobri aguerem de fugir y dexar lo puesto perque lo somatent era axit contra nosaltres hins ne anarem fugint y ferem cap mes amunt de Sant Feliu de Cudines en un bosch y alli nos partirem  lo robo que cada hu prengue sa part y jo la mia".

Aquell mateix any, pocs dies abans de la festa de Santa Llúcia, dotze bandolers del Vallès i les Guilleries van assaltar el mas d'en Sala del municipi de Granera, "y fet dit robo nos ne anarem en un bosch sobre Galliffa y lo endema ferem encant de dita roba que los lladres vallesans y companys nostres la compraren casi tota y cobrat lo diner dells nol partirem ygualment que vingue a algu nes dotse lliures per home".

Un dels bandolers participants en l'assalt de Granera fou "lo Monget de Cardedeu". A aquest el trobem , el mes de juny de 1629 perpetrant un altre assalt amb els bandolers Pere Puig i Joan Vila de Gallifa: "trobantse junts prop lo castell de Monbuy tots armats ... anaren desde dit puesto a robar la casa de Fermí Roca de Sant Llorens Çavall".

Un altre dels bandolers participants en aquest mateix robatori fou l'anomenat "Garçó de Caldes". Aquest bandoler , natural de Caldes de Montbuí,  el trobem referenciat en el llibret de llegendes editat per la Comissió de Patrimoni de l'Ajuntament de Caldes i que podeu llegir en aquest enllaç.

dimarts, 2 d’abril del 2013

SERRALLONGA AL VALLÈS (9): CAN VALLS DE MONTEUGUES

 Fotografia: losfolloneros.blogspot.com




Ja a les faldes del Montseny trobem la gran masia de Can Valls, a uns cinc quilòmetres de la ciutat de La Garriga i aprop del Tagamanent. Aquest gran mas es va edificar en el segle XIV i la tradició explica que s'hi amagava en Serrallonga.

La veritat, però, és que el bandoler més que trobar-hi estada el que hi va cometre va ser un robatori l'any 1627. El que ha passat és que la tradició oral i la memòria popular han transformat l'actuació de la colla de bandolers i l'ha recordat d'una altra manera. Així ho explica en Joan de Serrallonga en el procés sumarial:

"E mes dich señor que es veritat que en lo mes de agost de dit any 1627 trobantnos nosaltres molts de la quadrilla en un bosch mes amunt de la Garriga que haviem convingut ab lo hereu Puig de la Vall, Jaume Fadri y altres de anar a la tardeta a robar la casa de Miquel Valls de Montengues y essentse dividits de nosaltres dits hereu Puig de la Vall, Jaume Fadri, Xarriol y altres y haventme avisat que ells volien anar a robar dita casa sense mi jom resolgui anarhi en mig del dia com de fet hi anarem dits Gornes, Campeny y jo tots armats dels nostres pedrenyals curts y llarchs y envestint la casa de dit Valls nos apoderarem de la gent quey havie fentlos entrar en la cuyna aixi los que eran dins casa com los que ventaven blat fora y restant dos de nosaltres baix los altres quatre pujarem dalt y espallant caxes y cofres robarem de aquelles los diners quey trobarem si be foren pochs y la millor roba quens aparegue y de tota ne ferem farcells yls ferem portar un tros amunt als fadrins de casa...".

ELs homes de la quadrilla van tenir raons entre ells . En Serrallonga temia que els seus lloctinents Fadrí de Sau i Pere Puig de la Vall pretenien robar el mas sense ell i així optà per avantçar-se amb alguns dels seus homes i perpetrar el robatori pel seu compte.

"...y al cap de una estona encontrarem ab dit hereu Puig y sos companys y vehent que nosaltres ja veniem de robar dita casa se picaren molt ab mi y jols digui que jo me era cuytat a fer lo que ells volen fer sense mi..."

El dia va acabar, però, a escopetades:

"...y per causa de dit robo se alsa lo sometent contra nosaltes correntnos darrera tirantnos escopetades y nosaltres nos tornavem lo millor sabiem tambe a escopetades de manera que tin guerem brega una gran astona y ab les escopetades que nosaltres los tirarem ne matarem dos dels del sometent que apres entengui se deyen lo hu en Cuch de Canoves y laltre T. Angles que tots dos los mata lo dit Gavaig den Sala y de alli fugirem a la montanya de Montseny ahont nos partirem lo dit robo igualment que cada hu prengue sa part y jo la mia y de la roba jo apenes ne prengui sino algun mocador y alguna tovallola que tota la demes prengueren los altres".