L'assalt al carrugatge de la comtessa d'Erill en un gravat antic.
En la segona desena del segle XVII es diu popularment que dues colles regnaven: la d'en Serrallonga a la muntanya i la dels Margarit a la plana, al Vallès. Els historiadors també convenen que el període en que les autoritats perseguien als de la plana en Serrallonga disposava de més via lliure per als seus actes i, per tant, aquest període coincidiria amb el de màxim apogeu de la quadrilla de les Guilleries.
El que està clar és que uns i altres van coincidir en més d'una ocasió, agrupant-se quan els convenia per a perpetrar robatoris.
Un dels més coneguts és l'assalt al camí ral , al coll de Montcada, del carruage que transportava a la comtessa d'Erill. En el procés sumarial ho relata el mateix Serrallonga:
"La vigilia de Nostra Senyora de agost de dit any 1625 anant jo aquadrillat ab dits Margarits y tronantnos dalt en lo coll de Moncada resolguerem baxar baix en lo cami dral de dit coll y posarnos a pas pera robar... y estant nosaltres en dit pas arriba un cotxe en lo qual anaven la comtessa de Erill y lo abat de Erill als quals isquerem y parlarem ab dita comtessa a la portalera del cotxe y per ferlos cortesia quatre o sinch de nosaltres los acompanyarem un tros amunt ....
Y en haverlos dexats tornarem en dit puesto ahont continuarem robant als passatgers perque dita comtessa y abbat nos prometeren de no descobrirnos".
L'aplegament de bandolers era indistint a l'alçada del Vallès, com també a l'alçada del camí ral gironí. En una ocasió robaren en el mateix camí ral a l'alçada de la riera de l'Esparra (actualment comarca de la Selva):
"E mes dich señor que es veritat que en lo juliol de dit any 1625 un dia de dit mes que nom recorda quin dia era anant jo aquadrillat ab Miquel i Francesc Margarits , Jaume Ginescar alias la Guineu, Joan T. dit lot Gavaig Roig, Joan T. dit lo Gavaig den Mir, Barthomeu Alsina de Polinya, Miquel Campeny dit lo Hereu de Arbussies y altres que nom recorda y trobantnos assi baix en lo Valles quem erem vinguts a cercar a montanya los germans Margarits y altres de sa quadrilla tractarem de anar a robar al cami real de Gerona .. nos posarem a pas en dit cami real en lo lloch dit la riera de la Sparra".
Les dues colles es juntaven indistintament a plana o a muntanya, el Fadrí de Sau ho explica en el procés judicial:
"Quan los Margarits regnaven que baxaren dits Margarits ab altres de llur quadrilla a trobarnos a nosaltres a la volta de Caros y devallantnosne tots junts que erem la quadrilla de montanya i la de assi del Valles passarem a Seva y dits Margarits digueren que encara que ells no fossen de montanya tambe tenien amichs per alli y que aixi picassem en casa dit Garau de Seva que ell nos donaria a sopar de bona gana".
Un dels caps de quadrilla del Vallès fou Francesc Margarit i del Pont (nascut l'any 1600), fou mort en una batuda organitzada pel lloctinent de Catalunya Miguel de los Santos de San Pedro el 1627.
