divendres, 5 d’abril del 2013

VIDEO: SERRALLONGA AL VALLÈS



He realitzat un nou video per a il·lustrar i explicar la història de la quadrilla d'en Serrallonga i dels bandolers de la colla dels Margartit a la terra baixa, al Vallès.

Sintetitza les actuacions documentades pels bandolers i el seu pas per Caldes de Montbuí, la muntanya del Farell, el coll de Montcada ... 

Crec que queda plenament demostrat el gran radi d'acció dels bandolers de les Guilleries i el protagonisme que prenen els pobles, els camins i els paisatges d'aquestes comarques en la història del nostre bandoler.

Podeu accedir-hi en aquest enllaç.

Espero que us agradi.

dimecres, 3 d’abril del 2013

SERRALLONGA AL VALLÈS (i 10): EL MOIANÈS

 Granera.
Can Roca, a Sant Llorenç Savall.

Vull acabar aquest seguit d'entrades sobre els bandolers al Vallès amb diferents episodis localitzats al nord de la comarca, relatats en el procés sumarial d'en Serrallonga i protagonitzats per diferents bandolers de la colla de les Guilleries i de la colla del Vallès.

Encara a baix a la plana del Vallès hi trobem documentat un robatori de la quadrilla  al terme municipal de La Garriga, en el qual hi va participar el mateix Serrallonga:

"En lo mes de janer del any 1629 poch apres de passades les festes de Nadal trobantme jo ab molta part de la quadrilla en un bosch de Collsernedra determinarem de anarnosne a posar a pas en lo cami real qui va de la present ciutat a la ciutat de Vich en lo lloch dit Fontmolsa y alli robar als passatgers com de fet desde dita collada hi anarem ... nos posarem en dit cami real y puesto quens hi posarem poch apres de mig dia y alli robarem als passetgers los diners robas y demes quens aparegue y en particular dos pedrenyals y algunes capas de pastor y algunes quarante lliures ab diners y per lo que una gent que collia olives nos descobri aguerem de fugir y dexar lo puesto perque lo somatent era axit contra nosaltres hins ne anarem fugint y ferem cap mes amunt de Sant Feliu de Cudines en un bosch y alli nos partirem  lo robo que cada hu prengue sa part y jo la mia".

Aquell mateix any, pocs dies abans de la festa de Santa Llúcia, dotze bandolers del Vallès i les Guilleries van assaltar el mas d'en Sala del municipi de Granera, "y fet dit robo nos ne anarem en un bosch sobre Galliffa y lo endema ferem encant de dita roba que los lladres vallesans y companys nostres la compraren casi tota y cobrat lo diner dells nol partirem ygualment que vingue a algu nes dotse lliures per home".

Un dels bandolers participants en l'assalt de Granera fou "lo Monget de Cardedeu". A aquest el trobem , el mes de juny de 1629 perpetrant un altre assalt amb els bandolers Pere Puig i Joan Vila de Gallifa: "trobantse junts prop lo castell de Monbuy tots armats ... anaren desde dit puesto a robar la casa de Fermí Roca de Sant Llorens Çavall".

Un altre dels bandolers participants en aquest mateix robatori fou l'anomenat "Garçó de Caldes". Aquest bandoler , natural de Caldes de Montbuí,  el trobem referenciat en el llibret de llegendes editat per la Comissió de Patrimoni de l'Ajuntament de Caldes i que podeu llegir en aquest enllaç.

dimarts, 2 d’abril del 2013

SERRALLONGA AL VALLÈS (9): CAN VALLS DE MONTEUGUES

 Fotografia: losfolloneros.blogspot.com




Ja a les faldes del Montseny trobem la gran masia de Can Valls, a uns cinc quilòmetres de la ciutat de La Garriga i aprop del Tagamanent. Aquest gran mas es va edificar en el segle XIV i la tradició explica que s'hi amagava en Serrallonga.

La veritat, però, és que el bandoler més que trobar-hi estada el que hi va cometre va ser un robatori l'any 1627. El que ha passat és que la tradició oral i la memòria popular han transformat l'actuació de la colla de bandolers i l'ha recordat d'una altra manera. Així ho explica en Joan de Serrallonga en el procés sumarial:

"E mes dich señor que es veritat que en lo mes de agost de dit any 1627 trobantnos nosaltres molts de la quadrilla en un bosch mes amunt de la Garriga que haviem convingut ab lo hereu Puig de la Vall, Jaume Fadri y altres de anar a la tardeta a robar la casa de Miquel Valls de Montengues y essentse dividits de nosaltres dits hereu Puig de la Vall, Jaume Fadri, Xarriol y altres y haventme avisat que ells volien anar a robar dita casa sense mi jom resolgui anarhi en mig del dia com de fet hi anarem dits Gornes, Campeny y jo tots armats dels nostres pedrenyals curts y llarchs y envestint la casa de dit Valls nos apoderarem de la gent quey havie fentlos entrar en la cuyna aixi los que eran dins casa com los que ventaven blat fora y restant dos de nosaltres baix los altres quatre pujarem dalt y espallant caxes y cofres robarem de aquelles los diners quey trobarem si be foren pochs y la millor roba quens aparegue y de tota ne ferem farcells yls ferem portar un tros amunt als fadrins de casa...".

ELs homes de la quadrilla van tenir raons entre ells . En Serrallonga temia que els seus lloctinents Fadrí de Sau i Pere Puig de la Vall pretenien robar el mas sense ell i així optà per avantçar-se amb alguns dels seus homes i perpetrar el robatori pel seu compte.

"...y al cap de una estona encontrarem ab dit hereu Puig y sos companys y vehent que nosaltres ja veniem de robar dita casa se picaren molt ab mi y jols digui que jo me era cuytat a fer lo que ells volen fer sense mi..."

El dia va acabar, però, a escopetades:

"...y per causa de dit robo se alsa lo sometent contra nosaltes correntnos darrera tirantnos escopetades y nosaltres nos tornavem lo millor sabiem tambe a escopetades de manera que tin guerem brega una gran astona y ab les escopetades que nosaltres los tirarem ne matarem dos dels del sometent que apres entengui se deyen lo hu en Cuch de Canoves y laltre T. Angles que tots dos los mata lo dit Gavaig den Sala y de alli fugirem a la montanya de Montseny ahont nos partirem lo dit robo igualment que cada hu prengue sa part y jo la mia y de la roba jo apenes ne prengui sino algun mocador y alguna tovallola que tota la demes prengueren los altres".

diumenge, 31 de març del 2013

SANT FELIU DE PALLEROLS





Aquest dissate hem fet una passejada per Sant Feliu de Pallerols ., a les portes de la Garrotxa.

Sant Feliu és un poble carregat d'història, banyat per la llera del riu Brugent i als peus de les darreres estibacions del Collsacabra que es deixen caure sobre la plana garrotxina. És un lloc on sembla que no cal fer-hi parada. Però si la feu descobrireu un petit paradís.

La magnífica església i els carrerons adjacents de traça medieval, les cases penjades a banda i banda del riu, cases pairals de magnífica obra, i llindes dels segles XVI i XVII ,el riu Brugent amb les rescloses i els seus molins fariners, el raval de Sant Sebastià ... Tot de detalls que omplen la curiositat del viatger i permeten descobrir que en les petites coses, d'aquest nostre petit país, hi ha petits tresors per descobrir.

En la història del poble també hi trobem en Serrallonga i els bandolers de les Guilleries.

En una ocasió els bandolers van intentar capturar el notari de Sant Feliu de Pallerols. En el procés sumarial trobem un interrogatori a un tal Jeroni Terrats que declara :

"Haura dos mesos poch mes o manco quem prengue lo batlle de Sant Feliu de Pallarols ques diu Coromina quem prengue en ma casa pero jo no se perque ni perque sem pren la presen depositio".

En l'interrogatori el batlle de Sant Feliu pregunta a Jeroni Terrats si:


"En lo entorn de les festes de Nadal del any 1630 trobantse sobre la casa dita lo Sabater de Susqueda ahont eren anats tots a trobar a dit Serrallonga y demes lladres de la quadrilla y si anantsen dits Serrallonga y sos companys a posarse a pas en lo cami real qui va de la vila de Sant Feliu de Pallarols a la vila de Amer a effecte de aguaytar alli a T. Umbert notari de dita vila de Sant Feliu de Pallarols y composarlo ab deu milia lliures".

El notari de Sant Feliu devia ser persona rica si pretenien treure'n tantes lliures del seu segrest. Amb tot, però, no ho van poder dur a terme. La quadrilla havia posat una dona a espiar el notari i avisar-los quan aquest passava pel camí ral, però no va poder ser:
"Tenint per aquest efecte una espia quel espiava y si per ferse descuydada la espia o que dit Umbert no passas a la postra vehent que ja no podien pendrer y captivar a dit Umbert robaren en dit cami real als passatgers los diners los pedrenyals y algunes capes de pastor".

En una altra ocasió també van robar un traginer de la vila, però com relatà el mateix Serrallonga:

"Tractarem de posarnos a pas en lo cami real qui va de la ciutat de Gerona a al vila de Olot prop los Bullidors y alli robarem als passatgers los diners robas y demes que aparegue y en particular passant per alli T. Masdeu mercader de Sant Feliu de Pallarols y haventli presos nos companys los pedrenyals jols fiu tornar perque dit Masdeu ere amich meu"

Com podem veure, doncs, Sant Feliu de Pallerols també era terra de bandolers.

dimarts, 26 de març del 2013

SERRALLONGA AL VALLÈS (8) : EL COLL DE MONTCADA



El coll de Montcada era una de les portes d'entrada a Barcelona i de sortida d'aquesta pel camí ral cap a Manresa, per això era un lloc  molt freqüentat per les colles de bandolers del moment, les quals podien trobar-hi gran quantitat de carruatges, traginers i viatgers.

L'any 1630 trobem documentat un altre robatori dels homes d'en Serrallonga en aquest lloc. En aquesta ocasió cal anotar que la quadrilla de les Guilleries es continuava retrobant amb els bandolers del Valles, tot i que aquests havien perdut els caps de quadrilla, els germans Margarit, l'any 1627. Entre els bandolers del Vallès trobem, en aquest robatori, un anomet "lo Garçó de Caldes·. Així ho relata el Fadrí de Sau:

"Quinse dies abans de les festas de Nadal que era en lo desembre del any 1630 essent baxat jo de la montanya ab sinch companys meus dels de Serrallonga y essentnos juntats ab la quadrilla de assi del Valles que eran los dos germans Puigs y trobantnos tots en la montanya del Farell sobre Caldes tots armats ... y en dit cami real y lloch del coll de Moncada robarem als passatgers los diners robas y demes quens aparegue y tambe estant robant forem descuberts y haguerem de fugir y ferem cap en un bosch mes amunt de la Roca y alli nos partirem lo dit robo que cada hu prengue sa part y jo la mia".

I encara trobarem, en el procés sumarial un altre robatori al coll de Montcada, perpetrat en aquesta ocasió pels bandolers Joan Vila de Gallifa, Joan Puig de Castellterçol i Valenti Oliveres de Sant Llorenç Savall, els quals es posaren a finals del mes d'agost de 1629 a robar en aquest lloc. La notícia la trobem en l'interrogatori al qual fou sot es Damià Font, pastor de llana de Sabadell:

"Interrogatus si lo dit dia que dits lladres feren  dit robo en  lo Coll de Moncada ell deposant y Francesch Mas de Sabadell compraren en casa de Antoni Selva marxant de Sabadell tres lliures de pilotas y dos lliures de polvora y si en lo punt ho hagueren comprat sen anaren ell deposant y dit Mas de la dita vila per lo portal de Caldes dret a la serra y ermita de Sant Iscle ques en lo terme de Sabadell".





dissabte, 23 de març del 2013

SERRALLONGA AL VALLÈS (7) : ELS GERMANS MARGARIT

L'assalt al carrugatge de la comtessa d'Erill en un gravat antic.
En la segona desena del segle XVII es diu popularment que dues colles regnaven: la d'en Serrallonga a la muntanya i la dels Margarit a la plana, al Vallès. Els historiadors també convenen que el període en que les autoritats perseguien als de la plana en Serrallonga disposava de més via lliure per als seus actes i, per tant, aquest període coincidiria amb el de màxim apogeu de la quadrilla de les Guilleries.

El que està clar és que uns i altres van coincidir en més d'una ocasió, agrupant-se quan els convenia per a perpetrar robatoris.

Un dels més coneguts és l'assalt al camí ral , al coll de Montcada, del carruage que transportava a la comtessa d'Erill. En el procés sumarial ho relata el mateix Serrallonga:

"La vigilia de Nostra Senyora de agost de dit any 1625 anant jo aquadrillat ab dits Margarits y tronantnos dalt en lo coll de Moncada resolguerem baxar baix en lo cami dral de dit coll y posarnos a pas pera robar... y estant nosaltres en dit pas arriba un cotxe en lo qual anaven la comtessa de Erill y lo abat de Erill als quals isquerem y parlarem ab dita comtessa a la portalera del cotxe y per ferlos cortesia quatre o sinch de nosaltres los acompanyarem un tros amunt ....

Y en haverlos dexats tornarem en dit puesto ahont continuarem robant als passatgers perque dita comtessa y abbat nos prometeren de no descobrirnos".

L'aplegament de bandolers era indistint a l'alçada del Vallès, com també a l'alçada del camí ral gironí. En una ocasió robaren en el mateix camí ral a l'alçada de la riera de l'Esparra (actualment comarca de la Selva):

"E mes dich señor que es veritat que en lo juliol de dit any 1625 un dia de dit mes que nom recorda quin dia era anant jo aquadrillat ab Miquel i Francesc Margarits , Jaume Ginescar alias la Guineu, Joan T. dit lot Gavaig Roig, Joan T. dit lo Gavaig den Mir, Barthomeu Alsina de Polinya, Miquel Campeny dit lo Hereu de Arbussies y altres que nom recorda y trobantnos assi baix en lo Valles quem erem vinguts a cercar a montanya los germans Margarits y altres de sa quadrilla tractarem de anar a robar al cami real de Gerona .. nos posarem a pas en dit cami real en lo lloch dit la riera de la Sparra".

Les dues colles es juntaven indistintament a plana o a muntanya, el Fadrí de Sau  ho explica en el procés judicial:

"Quan los Margarits regnaven que baxaren dits Margarits ab altres de llur quadrilla a trobarnos a nosaltres a la volta  de Caros y devallantnosne tots junts que erem la quadrilla de montanya i la de assi del Valles passarem a Seva y dits Margarits digueren que encara que ells no fossen de montanya tambe tenien amichs per alli y que aixi picassem en casa dit Garau de Seva que ell nos donaria a sopar de bona gana".

Un dels caps de quadrilla del Vallès fou Francesc Margarit i del Pont (nascut l'any 1600), fou mort en una batuda organitzada pel lloctinent de Catalunya Miguel de los Santos de San Pedro el 1627.

dimecres, 20 de març del 2013

SERRALLONGA AL VALLÈS (6) : ELS FARELL DE CALDES (2)


En Serrallonga i els seus companys ferits foren ben rebuts al Farell:

"Y aixi dits Farell digueren quens restassem alli lo temps que volguessem que nons faltaria lo que hauriem menester y si voliam estar dins casa quey estiguessem  y jo digui que nons voliam enclourer dins casa que si tenia un bon puesto en lo bosch quens ne acomodas y aixi dits Farells nos atrassaren un bon puesto en lo bosch que es junt a llur casa ahont nosaltres esgiguerem alguns quinse dies menyant y bevent del que dits Farells nos portaven que ara nos portave recapte lo Farell vell ara lo jove ara la Farell vella y altres vegades una filla gran que tenen que ja es casadora".

"Jans portaven medicines pera curarnos quens les dona un barber de Centelles que jo no se com se diu que lo dit Joan Sala mon mig germa l feu venir perque tenia sa mare en Centelles y quant ja forem curats nos ne anarem de dit bosch yns ne tornarem a muntanya y pochs dies apres se composa lo fill den Buada de Salitja - el segon cop que feu en Serrallonga a aquesta família principal de la comarca de la Selva- y dels diners de la com positio de dit Salvi Buada ans de fer les parts ne traguerem quatre trentins pera donar a dits Farells per lo que havien gastat per nosltres los quals doni jo a Pere Puig cap de la quadrilla de assi baix del Valles ques trobave a hores a montanya pera quels donasa dit Farell o a sa muller y dit Puig prengue dits quatre trentins y digue que al tornarsen assi al Valles passaria en casa dits Farells yls donaria y mai pus me curi sils havia donat o no".

D'aquest relat ens pot sorprendre la distància que recorrien els bandolers d'aquells temps - pensem que la baralla amb amb el batlle d'Osor va tenir lloc a Querós i la quadrilla, amb ferits, es van refugiar a Caldes de Montbuí. També cal destacar-hi el pagament pels serveis prestats, - en aquest cas quatre trentits obtinguts del segrest del fill del mas Boada i que havien de lliurar-se als Farell- cosa que servia per a mantenir els vincles i suport amb els diferents fautors dels bandolers.

Finalment, destacar que aquests homes de muntanya van preferir estar-se amagats en el bosc en comptes de dins d'un mas, hem d'entendre que per raons de seguretat, per a evitar ser atrapats i facilitar la fugida si els calia. 

Segons la declaració d'en Serrallonga ell va estar una sola vegada al Farrell. Segons altres bandolers hi va sovintejar en més ocasions. En el procés trobem unes declaracions del 6 de juny de 1632 d'un altre bandoler de la quadrilla, Guillem Estrany dit "lo Clavell", qui diu:

"Aquestes festes de Nadal prop passades trobantme jo anar aquadrillat ab la  quadrilla dels Puigs i Vilas de assi del Valles que tot sovint hi baxave una nit ferem cap en casa de T. Farell de la muntanya y picant a la porta aqui matex obriren y aixi lo amo co  la mestressa y fill que ja es gran feren grans festes a dit Puig que clarament conegui que no ere aquella la primera vegada quey ere estat y alli nos donaren a sopar abundantment que tots menyarem ab una taula ço es marit y muller filla y filles...

... digue lo dit Puig que en aquella casa ne tenien ells una retirada molt segura perquels feyen molta amistat y en moltes ocasions he hoit dir al Guirigay y al Negre de Tona que ells anant ab la quadrilla de Serrallonga eren estats moltes vegades en casa dits Farells y quels havien recullits y donat a menyar y beurer de molt bona gana y que dells ne tenien molt gran confiança".

De les diferents declaracions del sumari es dedueix que el Farell de la muntanya devia ser un veritable santurari pels bandolers del Vallès i els de les Guilleries quan baixaven a la plana. Una cosa curiosa és que Joan de Serrallonga digui que sols va estar-hi en una ocasió, mentre que altres membres de la colla diuen que foren més. Podria ser que el cap de quadrilla volgués alleugerir el possible càstig de les autoritats als Farell per haver acollit bandolers?.