EL GUIÓ DELS COMTATS (1) : LA REDACCIÓ

El primer pas per a elaborar el còmic Serrallonga els comtats és la redacció del guió.

Parteixo d'un esquema o esquelet de la història que tenia al cap de fa temps i començo a redactar el contingut de les pàgines i els seus textos.

No es tracta d'un guió molt elaborat atès que vaig imaginant mentalment la història i els continguts de les vinyetes, per tant no elaboro un guió descriptiu de cadascuna de les vinyetes, sinó que em limito a plantejar el text dels diàlegs que, fins i tot, aniré modificant a mesura que dibuixi la història.

Tampoc disposo de tot el guió abans de començar a dibuixar, vaig fent a mesura que tinc temps d'escriure alguna cosa. De fet, a hores d'ara sols he arribat a escriure el guió de les primeres vint-i-vuit pàgines.

Això fa que els diferents passatges de la història puguin anar variant a mesura que els vaig imaginant diferents, o fins i tot que el final de la història acabi essent diferent al que havia previst inicialment.

Ja sé que tot plegat no és massa ortodox, però és una manera d'estalviar temps, partint de que ja tinc l'esquelet de la història dins el meu cap i sé que vull explicar.

EL MEU ESTUDI "PORTÀTIL" DE DIBUIX

En les properes entrades us aniré explicant el procés d'elaboració del còmic Serrallonga els comtats.

Començo pel més bàsic: les eines de dibuix.

En la fotografia podeu veure totes les eines que utilitzo:

- Paper de dibuix per aquarel·la (treballo amb fulls de tamany reduit i per tant fàcilment transportables).

- Un regle i una plantilla per a fer els globus de text.

- Un llapís de mines recarregable i una goma per borrar.

- Una plomilla i tinta xinesa per a entitar les pàgines.

- Dos pinzells

- Dos retoladors de tinta permanent i dos per als requadres i els globus de text.

- Dos tubs de color acrílic: un color carn i un de color blanc per a tapar i corregir errors.

- 10 tubs d'aquarel·la líquida de diferents colors

- Un vas per l'aitua i plat de plàstic (d'aquells de pícnic) per a fer barreja de colors

- Un drap per a netejar i que vaig trobar de quan dibuixava fa vint anys.

Això és tot el material. Com podeu veure és un "estudi" de dibuix portàtil . El poso dins una caixa de sabates i el puc portar on vulgui, avui a la cuina, demà al menjador de casa o fins i tot de viatge ... Mínim, però funcional.

EL TRACTAT DELS PIRINEUS D'ACTUALITAT

 Trobada dels monarques francès i castellà, 

a l'illa atlàntica dels Faisans, on van signar el Tractat dels Pirineus de 1659.

Una coincidència curiosa: ara que estic fent aquestes entrades relatives a les revoltes dels Angelets de la Terra, apareix en la premsa que el municipi de Font-romeu acorda denunciar el Tractat dels Pirineus de 1959, com podeu llegir en aquesta notícia del Punt. 

Sembla que l'Ajuntament d'aquesta localitat de l'Alta Cerdanya, un dels territoris catalans annexionats a França amb el tractat, protesta pel mal tracte que reben del Ministeri d'Educació francès i han optat per l'original via d'aprovar un acord mitjançant el qual el municipi demana la revisió simbòlica del Tractat dels Pirineus per tal que el poble pugui tornar a Catalunya.

Jurídicament l'acord adoptat no tindrà cap força, com també deu ser ben cert que  l'acord municipal no deu ser gairé més que una mesura per apretar el govern francès,  però no deixa de ser una iniciativa  que pot servir per a recordar-nos a tots plegats la història del nostre país.

Contrariant aquesta notícia, convé recordar que fa pocs dies el President del Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló va manifestar amb contundència que "cal ser realista, i fer creure que el nostre futur està girant-se cap a Girona és enganyar la gent" i que les comarques nord-catalanes estan dins unes fronteres que tenen Montpellier com a capital regional i París com a capital nacional. 

Dit d'una altra manera: dubto molt que cap autoritat o poble nord-català li interessi mirar gaire cap a la nostre simple i feble autonomia catalana.

I és que la guerra ja la vam perdre fa molt temps; precisament un any  1674 , amb la derrota de la segona revolta dels Angelets.

PER A CONÈIXER MÉS SOBRE LA REVOLTA DELS ANGELETS

Soldats de la Gabella en un dibuix francès antic.

 Existeix diferent bibliografia i webgrafia per aproximar-nos a la història de la revolta dels Angelets de la Terra.

Una lectura ràpida i accessible des de la xarxa ens la dóna l'article proposat pel CAJEI, la Coordinadora d'Assemblees de Joves Independentistes, en el següent enllaç : Els Angelets de la Terra 

Un treball molt més aprofundit i també localitzable a la xarxa és l'article "Una lectura alternativa de la Revolta dels Angelets" , del qual és autor Òscar Jané i Checa, Doctor en història per la Universitat de Tolosa i per la UAB. L'article és una aproximació molt més crítica i analítica dels fets històrics, de la seva interpretació i les seves conseqüències. Podeu trobar-lo en el següent enllaç: Una lectura alternativa de la Revolta dels Angelets.

Ramon Jordi Faura publica una relació exhaustiva de bibliografia sobre la revolta dels Angelets en la pàgina web del Fòrum dels Pobles en Lluita. Podeu accedir-hi en el següent enllaç: FPL 

.

EL COMPLOT DE VILAFRANCA DE CONFLENT

Les hostilitats dels nord-catalans amb les autoritats franceses s'allargaren encara durant uns anys tot i la desfeta del gros dels Angelets de la Terra en el Coll de Regina.

La lluita va agafar un caràcter d'aixecament antifrancès i els guerrillers col·laboraren amb les autoritats hispàniques i catalanes en un intent d'aconseguir la reunificiació dels Comtats a Catalunya. Josep Trinxeria, Carles de Banyuls, Manel Descatllar i els altres caps de la revolta van preparar la conspiració de Vilafranca de Conflent.

La intenció era ocupar aquesta plaça forta amb un exèrcit de soldats espanyols  i miquelets catalans  que entrarien des de Catalunya per la Cerdanya. Els Angelets de la Terra desplegarien una operació de distracció a l'alta conca del Tec i Vilafranca, amb el seu batlle al davant, s'aixecaria en armes. La conspiració, prevista pel dissabte de glòria de 1674, fou descoberta per l'intendent francès responsable de la plaça de Vilafranca, Cardin Le Bret.

Molts dels conspiradors foren detinguts i alguns , com Trinxeria o Carles de Banyuls, es refugiaren a Catalunya. Manel Descatllar fou detingut i traslladat a Perpinyà, reconeixent els seus actes sota tortura, i executat a la plaça de la Llotja el 2 d'abril de 1674. Molts d'altres conjurats pagaren la cooperació amb els revoltats amb la presó i al pèrdua del seu patrimoni.

Finalment els Comtats foren envaïts per les tropes franceses i la repressió va afectar a tota la població: empresonaments, condemnes a galeres, execucions, confiscacions de béns i multes radicals als municipis que s'havien significat en la revolta.

La revolta es consideraria totalment finalitzada l'any 1675.

L'alçament dels Angelets de la Terra no va aconseguir mantenir la unitat dels Comtats amb Catalunya, tot i que van estar a punt d'aconseguir-ho.

Fins a tres ocasions, a causa de la revolta dels Comtats, el rei francès va negociar amb els representants del monarca hispà la devolució de les comarques del Rosselló,Vallespir, Conflent, Capcir i Alta Cerdanya a Catalunya, retornant a les fronteres anteriors al Tractat dels Pirineus. El francès proposava bescanviar els Comtats nordcatalans per Flandes, però el rei espanyol s'hi negà.

L'any 1713 Castella perdria definitivament els seus dominis als Paisos Baixos. Pocs anys abans s'havia permès el luxe de renunciar la darrera possibilitat d'unificar Catalunya retornant les terres nordcatalanes a aquesta. Vaja, el tracte que sempre ha dispensat Madrid al nostre país.

LA SEGONA REVOLTA DELS ANGELETS

Gravat francès antic, que representa un grup 

de paisans atacants soldats de la gabella.

Amb el pacte de Ceret s'havien acabat les hostilitats al Vallespir. Però la revolta s'encengué l'any 1670 a la veïna comarca del Conflent.

Al ser un dels caps de la revolta Joan Miquel Mestre - l'Hereu Just-  va exigir el mateix tracte sobre la sal per a la comarca del Conflent. Fou arrestat el 22 de gener de 1670 pel governador de Prats de Molló, fet que generà una revolta dels veïns de al població que prengueren la seva dona i els fills com a ostatges. Aquests foren bescanviats per l'Hereu Just, el qual va poder escapar d'aquesta manera. 

En aquell moment la revolta no només va recomençar sinó que fou molt més crua i les lluites tingueres lloc a tot el Vallespir. El 27 de febrer de 1670 els angelets s'apoderaren d'Arles matant-ne el batlle. Poc després , uns mil cinc-cents angelets i miquelets, assetjaren la capital, Ceret, entre els dies 31 de maç i 2 d'abril amb l'objectiu de prendre les càrregues de sal que es guardaven a la casa de la gabella. 

A partir de llavors els francesos van enviar un gran exèrcit de 4.000 soldats a les muntanyes que separen el Conflent i el Vallespir per atacar aquesta última comarca per la reraguarda. Els angelets es retiraren al coll de la Regina, ja que la tècnica de guerrilla no podia fer front a un exèrcit complet en una batalla oberta. 

El angelets es separaren, alguns van refugiar-se al Principat, com Trinxeria, i altres s'amaguaren a les muntanyes.

ELS ANGELETS DE LA TERRA

 

Josep Trinxeria

La guerrilla dels Angelets de la Terra es va escampar per la comarca del Vallespir, amagats sobretot pels pobles de Serrallonga i Montferrer el 1667. L'any següent atacaren l'hostal dels Banys d'Arles on s'allotjaven els gabellots.

També tingueren assetjat dins l'església de Sant Llorenç de Cerdans un sotsveguer dit Maniel. 

Com a resposta el president del Consell Sobirà del Rosselló, el català pro-francès Francesc de Segarra, va enviar-hi una expedició de càstig de 300 soldats que fou derrotada pels Angelets de la Terra al pas del Llop i els van fer recular fins a Arles.

Segarra es va distingir per mètodes de càstig molt durs contra les viles del Vallespir i és en aquest període, per exemple, que va fer enderrocar les muralles que protegien la vila de Serrallonga.

Els Angelets de la Terra perjudicaren greument les tropes franceses durant aquests anys i les autoritats franceses van pactar la fi de les hostilitats i del contraban de sal catalana a canvi de permetre la venda de la sal a un preu més baix als municipis del Vallespir. Per aquest pacte, anomenat compromís de Ceret, els guardes de la sal no farien més inspeccions i s'entendrien amb els "consells" de cada poble per a la venda de la sal.