UNA NOVA RUTA D'EN SERRALLONGA PEL VALLESPIR

Us vull proposar una nova ruta per a resseguir els camins històrics del bandoler Serrallonga.

Aquesta ens portarà fins al Vallespir, a les muntanyes dels antics comtats de la Catalunya Nord, i resseguirà un dels recorreguts de fugida d'en Serrallonga quan anava a França. També veurem espais relacionats amb la mitologia del bandoler i amb les rutes del contrabandisme i l'exili.

Per accedir-hi hem de dirigir-nos fins a l'Alt Empordà i prendre la carretera GI-502 que ens portarà fins a Darnius i Maçanet de Cabrenys. A partir d'aquest darrer poble una carretera en molt bon estat ens conduirà fins a la frontera amb França. Entrarem en la comarca del Vallespir.

El recorregut entre la GI-502 i el punt final de la nostra ruta, a la torre Batera, serà d'uns 86 quilòmetres, tots ells per paisatges bellíssims d'alta muntanya i que s'han de fer amb la paciència necessària per a saber gaudir-los, sense presses i admirant cadascun dels detalls que ens ofereix el nostre preciós país.

POESIA DE CARLES FAGÈS DE CLIMENT

El bon amic Carles Sapena m'ha fet arribar un document que jo desconeixia i que considero molt interessant. Es tracta de la poesia titulada "Diàleg de Fra Jeroni Climent, cellerer, després abat de Sant Pere de Roda, amb en Joan Serrallonga, lladre de pas".

La poesia forma part del gran recull de poemes "Somni del Cap de Creus"  del  poeta figuerenc Carles Fagès de Climent (1902-1968) que es va editar posteriorment a la seva mort. En aquest recull poètic Fagès de Climent glosava el paisatge del seu Empordà i els seus mites. 

Jordi Pla, en un estudi aproximatiu a l'obra del poeta figuerenc, ens diu: "Pel que fa al "Diàleg de fra Jeroni Climent..." a parer nostre un dels millors poemes del llibre, l'autor ens conta, a tall de romanç, el sojorn clandestí del mític bandoler a Sant Pere de Roda on l'abat Fra Pons de Turull -que pertanyia al mateix bàndol dels nyerros- l'acull i l'ajuda a escapolir-se cap a França. Joan de Serrallonga ens és descrit a la manera dels herois romàntics, com havia fet, abans que Maragall, Anitet de Pagès".

A banda de l'interès intrínsec de l'obra de Fagès de Climent aquest poema resulta molt interessant atès que relata de manera molt fidel l'episodi de la primera fugida d'en Serrallonga a França l'any 1626, cosa que demostra que el poeta s'havia documentat sobre aquell episodi.

En el poema hi apareix en Serrallonga amb el nom de Jeroni Camps (el seu parent de Can Camps de Sant Amanç, a nom de qui anava la carta de recomanació per al baró de Viver), hi apareix també la carta de reconamació que li havia fet l'abat de Banyoles, els barquers de Cadaqués que l'han de portar a Leucata ...

L'episodi històric amb en Jeroni Camps - Serrallonga serveix a Fagès de Climent per a fer un descripció amorosa del paisatge del Cap de Creus i els seus mites. En definitiva, un poema històric i èpic i un cant al nostre país.

PIRATES DE LA RATAFIA

El programa que s'edita cada any per a la Festa de la Ratafia conté una història relacionada amb aquest licor. Fa tres anys que aquesta història de ficció , amb ingredients humorístics i molta inventiva, l'escric jo a petició dels organitzadors.

Enguany, rememorant el mot crioll "ratafia" que en el segle XVII indicava una beguda de rom i herbes que prenien els mariners del Carib, he escrit la història "Pirates de la ratafia".

Al mateix temps l'escrit s'acompanya de fotografies que serveixen per il·lustrar la història.

Enguany ens ho vam passar pipa disfressats de pirates, amb l'inigualable Lluís Bayés com a actor principal, en les localitzacions de l'Estartit i Castanyet. Durant dos caps de setmana vam tenir una baralla en una taverna de l'illa de Tortuga, vam navegar pels mars del Carib, vam atravessar la selva de Castanyet i finament vam trobar un tresor. Una passada.

Amb les magnífiques fotografies d'en Xavi Amat he preparat un video que explica la història i que he penjat a youtube.

Si us voleu divertir una estona mireu el video al següent enllaç: Quatredents i els Pirates de la Ratafia.

FESTA DE LA RATAFIA 2011

S'acosta una nova edició de la Festa de la Ratafia de Santa Coloma de Farners. Enguany la trentena edició es celebra del 10 al 13 de novembre.

No us la perdeu, la programació arriba enguany farcida de novetats per a festejar el millor licor català en la millor festa que s'hi dedica al nostre país.

Diumenge al matí , fins i tot, podreu gaudir d'una representació del Ball d'en Serrallonga de la colla de Sant Hilari Sacalm.

El cartell de la festa l'ha dissenyat enguany en Quim Batllori, dibuixant i autor de còmics colomenc que ha volgut recordar aquells primers cartells de la festa que els anys vuitanta vaig dibuixar per als organitzadors de la festa, Jovent del Poble, i que tenien com a protagonista un diable que rememora la part més diabòlica del preuat licor.

Podeu trobar tota la programació a : Festa de la ratafia 2011.

VIDEO: LA CAIGUDA DEL MAS SERRALLONGA

En el decurs de la festa Torna Serrallonga a Sant Hilari Sacalm vaig fer la presentació de la guia El tresor d'en Serrallonga i vaig preparar un video fotogràfic per dinamitzar la xerrada.

Per aquesta ocasió vaig elaborar el video La caiguda del mas Serrallonga .

En el video intento condensar-hi la història del mas on en Serrallonga va viure després de casar-se amb la pubilla.

El mas Serrallonga va ser testimoni privilegiat de la història del bandoler: les penúries familiars , el pas del Serrallonga pagès al Serrallonga bandoler. Va ser enderrocat per les autoritats com a càstig i tornat a aixecar per la Margarida.

Malauradament, però, el temp i l'oblit estan a punt de fer-lo desaparèixer. En el video intento sensibilitzar sobre el que representaria la pèrdua d'aquest testimoni tangible de la nostra història.

El podeu visionar al youtube, en el següent enllaç: La caiguda del mas Serrallonga.

SANTA BÀRBARA

L'ermita de Santa Bàrbara es troba al cim més alt del terme municipal d'Anglès.

Es tracta d'un edifici religiós ja citat l'any 1310, lloc de gran devoció pels vilatants en temps pretèrits i que va ser restaurat fa pocs anys, presentant a hores d'ara un immillorable aspecte.

Des d'aquest cim les vistes sobre les planes de la Selva son immillorables. Al peu del santuari hi trobem les masies de Sant Amanç, entre elles Can Camps.

Existeix un episodi , narrat pel Fadrí de Sau en el procés sumarial, que ens explica la relació entre els homes d'en Serrallonga i l'ermità de Santa Bàrbara d'aleshores.

Pel volts de l'any 1628 el Fadrí de Sau, junt amb alguns homes i la seva companya Margarida Severa, van anar a trobar un tal Cloperes de la vila d'Osor i el van amenaçar de matar-lo si no els donava seixanta lliures.

"li diguerem quens portas dites sexanta lliures a la Armita de Santa Barbara y que les donas al ermita que nosaltres les cobrariem dell y anant nosaltres a dit armita a sercar dit diner y cobrades que aguerem dites sexanta lliures nos les partirem igualment que cadahu prengue sa part y jo la mia".

Aquest episodi ens parla de les relacions d'ermitans i gent d'església amb en Serrallonga i la seva quadrilla, com també del mètode d'extorquir amb simples amenaces i obtenir aquesta mena d'impost revolucionari dels bandolers del Barroc.

EN SERRALLONGA ES FA PASSAR PER UN TAL JERONI CAMPS

Acabaré aquest cicle d'entrades dedicades als Camps de Sant Amanç amb una història curiosa.

Del procés sumarial es dedueix que els Camps devien ser almenys dos germans: un es deia Salvi com el pare i l'altre Jeroni. Aquest darrer devia ser coix, segons es dedueix del seu àlies, com explica la Joana Massissa:

"Y en altra ocasio lo dit Serrallonga y Hyeronym (Jeroni) Camps dit lo Coxo fill de Salvi un vespre trobanse dit Coxo ab nosaltres anaren los dos a robar altre molto del corral de T. Fabregas y aquell nos menyarem a bosch lo Serrallonga dit Coxo Camps Pere Valenti bosso de Hyeronym Planella y jo testimoni".

L'única vegada que en Serrallonga va amagar la seva identitat va ser en la seva primera fugida a França, l'any 1626. En aquella ocasió va obtenir una carta del rector de Castanyadell i una de recomanació de l'abat de Banyoles per a refugiar-se al castell del Viver.

La carta per a monsieur de Viver era a nom de Jeroni Camps, per tant podem deduir que en Serrallonga va fer servir el nom del seu parent de Can Camps de Sant Amanç:

"si be les hores encara ningu sabia que jo fos Serrallonga que yom feye dir Hieronym Camps".

Més endavant va identificar-se al noble francès que l'acollia:

"y es la veritat que aleshores ja sabia dit mossur del Viver que jo ere Serrallonga perque lo senyor de Anyer ley havia escrit segons dit del Viver me digue y jo loy confessi".