La darrera caminada que vam fer per
la riera d’Osor va ser una bona excusa per anar a fotografiar el que queda del mas
Claver de Montsonís, que queda prop de la ruta.
El mas Claver, que quedaria
situat entre Sant Hilari i el coll de Querós, sobre el camí que porta fins a
Serrallonga, va tenir protagonisme en al història d’en Serrallonga i també en la
història popular de Sant Hilari Sacalm.
En aquest mas hi va néixer un
entranyable personatge l’any 1871, es tracta d’en Jaume Traveries i Riera
conegut com en “Jaumet del flabiol” que els darrers anys de la seva vida els
passà portant un petit carret amb càntirs de la Font Vella que oferia pels
carrers de Sant Hilari per treure’n unes monedes. De petit s’havia quedat mut,
diuen que d’un espant que li va donar el seu germà gran que el volia cremar i
l’únic so que feia eren les tretze notes escadusseres que treia del seu
flabiol. El personatge va donar nom als populars dolços de Sant Hilari, els
jaumets.
En quan a la relació del mas amb
en Serrallonga, queda descrita en el procés sumarial del bandoler, on hi ha
inserides diligències de càstig per haver estat fautors de la quadrilla de les Guilleries.
L’onze de febrer de 1631 Josep
Fontanella, procurador general de la baronia dels Savassona, escriu un informe on
explica que “a quatre del corrent mes
de febrer he trets tots los mobles de la casa del mas Claver y he espalladas
las portas y finestras de dita casa y aquelles he fetes paradar comforme per
dita sa excellentia me hera estat mandat”
El 1631 els barons de Savassona
ja havien deixat de protegir els bandolers nyerros i els perseguien, actuant també
contra els fautors com era aquest cas. El càstig consistia en condemnar la casa
expulsant els estadants, arrencant portes i finestres i paredant les obertures.
Josep Fontanellas continua i “mana
a tothom generalment que desta hora en avant
ninguna persona de qualsevol estament grau ho conditio que sia que gosi
ni presumesca estar ni habitar en al casa del mas Claver de la parrochia de
Santa Maria de Munsuli bisbat de Vich ni espallar las portas y finestras que
estan paredades sots pena de la vida y de sich centes lliuras barcelonesas”.
Com tants i tants masos de les
Guilleries que van ser castigats per la seva fautoria amb en Serrallonga, el mas Claver es va poder tornar
a habitar i va continuar la seva història aixoplugant noves generacions.
La condemna, també com tants i
tants altres masos de les Guilleries, va arribar el segle passat, quan el mas
es va abandonar i la gent va deixar de viure-hi.
Aleshores va començar el procés que
ha portat a l’inevitable enrunament d’un mas que, encara es percep, havia estat
força gran. En les fotografies de Lluís
Balasch de l’any 2008 encara es veia la façana completa, tot i haver caigut el
sostre. Avui en dia mitja façana ja és a terra, la malesa ha ocupat tot l’entorn,
i la masia està totalment condemnada.
És un d’aquells llocs on t’atures
i, al mig del silenci, notes la presència de la història i la nostàlgia per la
vida que va marxar-ne. Tot això sota la mirada, no gaire lluny, dels esqueis de
la muntanya de la Coma, que semblen vigies petris de tot el que ha succeït als
seus peus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada