Tot llibre entra primer per la portada. És el primer que veu el lector i ha d'entrar pels ulls. Una cosa tan senzilla, però alhora tan complicada d'escollir.
Per a la biografia inèdita d'en Serrallonga ho vaig tenir, però, fàcil de triar.
Vaig optar per una imatge amb en Pau vestit de Serrallonga, retallat sobre les llums violetes d'un crepuscle que ens va regalar un capvespre de gener de l'any 2022. Una foto sense cap tipus de retoc, tot va ser natural.
Aquell gener vam fer una sessió de vídeos i fotografies per a les pel·lícules i les imatges publicitàries de l'exposició "Tresors d'en Serrallonga" que vaig fer a Santa Coloma.
L'Anna, la meva parella, havia proposat el lloc per a la sessió: el bosc del costat mateix de casa. La meva filla Mireia feia de càmera. En Pau, la seva parella (que és clavat físicament a l'Amedeo Nazzari del Serrallonga fílmic de 1945), i jo fèiem d'actors.
Ens ho vam passar molt bé. Vam fer una bona feina i vam riure en família. I això és un dels regals que m'ha fet en Serrallonga.
I aquell dia de gener un capvespres amb les llums més espectaculars possibles. Un regal del cel.
Una d'aquelles imatges tan poderoses havia de ser la portada del llibre.
Una imatge que entra pels ulls, però també que conté molt de significat. Recorda físicament el bandoler de les Guilleries, recorda una gran tarda de gener i recorda, sobretot, un amor que ha de vèncer en la més important batalla de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada