Tavertet sempre ha estat protagonista de les llegendes d’en Serrallonga, en la ruta del 21 d'octubre vam explicar les que feien referència al Puig de la Força. La llegenda també deia que en una balma de Tavertet (es diu que la balma de les Piques) en Serrallonga feia amoretes amb la Joana Macissa i també que dins s’hi podien amagar vuitanta bandolers i un ase que feien servir per a traginar malalts. Josep Pla ho va recollir en un article com si fos cosa certa. La llegenda tendeix a difuminar-se amb la realitat, però tan se val, llegendes o fets verídics són històries.
I la història dels llocs, dels espais, de les masies ... són capes superposades de moltes històries, vivències i persones al llarg dels segles. De fet, si us fixeu, són com les capes geològiques de les cingleres de Tavertet.
Però quan grates, indagues o excaves, vas trobant coses diferents i algunes potser sorprenents.
L’Avenc, com a gran i històrica pairalia, en té moltes d’aquestes capes. I n’hi ha una d’elles, que correspon al primer terç del segle XVII, que està formada per episodis de bandolers de les Guilleries, capitanejats per Joan de Serrallonga.
Tavertet era, en el segle XVII, jurisdicció dels Savassona i els Vilademany, els caps nyerros d’Osona. Per tant, en aquest territori els bandolers i estaven segurs i ben protegits.
Alguns vilatans els ajudaven de manera forçada. Altres, els més pobres, cobraven pels serveis. Altres ho feien de bona gana i amb això aconseguien la protecció d’en Serrallonga i els seus.
A Rupit hi trobaven bons sastres i també algun batlle que els perseguia. A Tavertet bons fautors i molta tranquil·litat. Avui, en el decurs de la ruta, n’hem vist ens quants: els de l’hostal Riera, en Novelles, en Novelliques, en Monteis, en Villaespinosa, en Paradeda... i ara l’Avenc.
En Serrallonga torna a entrar a l’Avenc.
El gran casal de l’Avenc és una masia de Tavertet, de façana noble i situada en un entorn privilegiat, molt carregada d’història. L’Avenc primitiu data del segle XIII i la part nova del 1559, les millors pedres van ser fetes per picapedrers gascons vinguts de França. La immigració gascona va ser molt important en aquella època. Alguns gascons van portar un bon ofici, altres que no en tenien van fer-se bandolers, eren els famosos “gavatxos” que no faltaven en cap quadrilla.
Algunes de les portes són adovellades, d’altres, a la sala gotico-renaixentista, són esculpides, i les finestres de la façana tenen llindes cisellades. El casal va ser habitat fins a mitjans del segle XX, moment en el que només es feia servir per aixopluc de bestiar. Els anys noranta , sortosament, va renéixer, essent rehabilitat i funcionant avui en dia com a establiment de turisme rural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada