Quan vaig preparar la ruta vaig tenir la pensada de posar-me en contacte amb els propietaris de l’Avenc per si els semblaria bé que poguéssim visitar per fora o per dins la masia. La intenció era explicar “in situ” les històries que relacionen el casal amb el bandoler i també poder veure el tresor arquitectònic que és el mas.
La meva sorpresa va ser que vaig trobar no sols facilitats i atenció, sinó interès i passió. La Belinda i la Tammy van acollir la proposta de la millor manera possible.
De fet jo estava avisat. Llegint articles publicats feia temps, havia detectat una tremenda passió de la família que va comprar l’any 1997 aquest mas que estava abandonat des de feia cinquanta anys i es va proposar, fins aconseguir-ho, rehabilitar-lo i convertir-lo en un establiment de turisme rural i totalment sostenible.
Crec que el que van deixar escrit sobre aquella aventura (i totes les complicacions i dificultats que van trobar) és la millor descripció que he llegit mai sobre la passió per recuperar i tornar a la vida una masia.
I així, vam entrar a l’Avenc, vam veure els seus tresors i vam explicar les històries d’en Serrallonga. Les d’en Pere Arau, l’amo de l’Avenc que l’acollia i el proveïa de pans i formatge. I també les de la llegenda de la cova sobre la masia de Surroca, en la mateixa cinglera de l’Avenc, on podria haver-hi un calderó ple de monedes, el botí del bandoler, o fins i tot el cap del mateix Serrallonga, portat pels seus després que fos ajusticiat a Barcelona.
Un autèntic privilegi. Poder veure els tresors de l’Avenc i poder conèixer les persones que han fet possible el miracle de fer perdurar aquests tresors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada