.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
Hem fet la nostra primera caminada fins a Querós. Potser el penúltim "espai Serrallonga" que em faltava per visitar.
Hi hem sentit tot el pes de la història i també la llosa de la solitud i el silenci més sepulcrals d'aquest lloc abandonat, engolit per les aigües del pantà de Susqueda i emergit ocasionalment.
Hem baixat des del santuari de Montdois, la catedral de les Guilleries, i una pista i un sender encaixonats en un dels espais més perduts de les muntanyes, ens han baixat fins el lloc de Querós.
Hem transitat per la mortalla de l'església, que cau a trossos, on Antoni Serrallonga, fill del bandoler, fou rector i va escriure el famós "Llibre de Notes" on recollia part de la història del seu pare.
Hem pujat dalt el Turó del Mal Sopar, ara que les aigües ja no el converteixen en un illot, i ens hem sentit protagonistes de la llegenda, mirant si venia el comissari i el soldat a atrapar-nos.
Hem trepitjat els terres enrunats de les masies de Can Gumbau i de les Palanques, i ens ha semblat rememorar aquella gent que abandonava fa anys les seves llars, mentre veien pujar lentament l'aigua del pantà que ho engoliria tot.
I hem dinat sobre el terra enllosat de la plaça de Querós, darrera mateix de l'església, i tancant els ulls ens ha semblat veure els fantasmes de tota la gent d'aquell poble dispers, aplegada un dia de festa en aquell mateix lloc, ballant als sons d'una mitja cobla.
Serrallonga i els fantasmes de Querós. El pes de la història i la llosa del silenci.
Una visita indispensable per a qui vulgui sentir-se atrapat per un dels espais més màgics i únics del nostre territori. No deixa indiferent a qui s'hi acosta.
5 comentaris:
Amb millors paraules que hauria fet jo has expressat els sentiments que sento quan i baixo
Tantes històries d'anades i vingudes q n'explicava en meu pare...... Nascut a Susqueda. Un lloc en el record.
Un lloc que no em canso mai de tornar-hi. La prova és que des de la sequera de l'abril del 2008, que en vaig fer un extens reportatge, hi he anat TRETZE vegades, una de les quals sense poder entrar a l'església per estar envoltada d'aigua, ja que Susqueda vessava per dalt. Un altre lloc solitari i feréstec, és la casa i Roc del Quer, on encara es pot veure una gran bota de l'any 1779 dintre de les runes de la masia. Recomanable una visita.
El què has escrit descriu exactament el que sento jo quan hi baixo. No trigaré gaire a tornar-hi altre vegada, la darrera anava sol, ja era tard i vaig fer la tornada plovent amb un cel ben fosc i al passar per l'avetosa del Vilar ja m'imaginava coses.
Salut.
Lluís Balasch
Gràcies Lluís, és un lloc diferent, per l'espai i per la història. Segur que canviant amb les condicions que dius, sol i amb un cel fosc deu ser colpidor.
Publica un comentari a l'entrada