En
Jaume Ganyada, havia anat amb la quadrilla de de bandolers i segons les
declaracions del bandoler Guillem Estany: “una
vegada viu que lo Jaume Ganyada encomana
a dit Curriol dos pedrenyals curts pera quels hi fes adobar y dit Curriol sels
ne porta yls feu adobar y al cap de dos dies los torna y dona a dit Ganyada
bons y adobats”.
A
banda d’altres referència que trobem d’ell en el procés sumarial d’en
Serrallonga, el trobem com a un dels protagonistes de la brega que va tenir
lloc al coll de Nafré l’any 1630 amb els homes del batlle d’Osor, incident
objecte del procés sumarial obert per la Cúria d’Osor amb la finalitat d’aclarir
la certitud de la mort de Cristòfol Madriguera.
El
24 de gener de 1630 la quadrilla d’en Serrallonga era pels entorns d’Osor i el
batlle , en Benet Quintana, i els seus homes els perseguiren fins a coll de
Nafré. Allí va tenir lloc un intercanvi de trets i , segons un testimoni, en
resultaren ferits en Cristòfol Madriguera de Taradell , en Joan Caminades “àlies
Barrubau” de Vilanova de Sau i en Jaume
Ganyada de Rupit.
Tots
tres es refugiaren a Can Marquès de Susqueda, mentre la resta fugien pel bosc
de Rocasalvas perseguits pel batlle i el sometent.
El
batlle d’Osor van recular fins a can Marquès i posaren setge a la casa. Ja a la
nit la resta de la quadrilla tornà a la casa i enmig de moltíssimes escopetades
alliberaren els companys atrapats, moment en el qual fou mort pels lladres Gaspar
Carbonell d’Osor.
Segons
un dels testimonis que declaren en el procés en Cristòfol Madriguera caigué
ferit de mort a coll de Nafré i dos homes
se l’emportaren a pes - un d’ells seria en Jaume Ganyada- mentre la resta de
bandolers mantenien a ratlla el sometent.
En
Jaume Ganyada devia ser un tipus abrandat, doncs segons les declaracions Joan Montsegur , en dels testimonis, que l’identificà
: “estant arrimats ab unas alsinas y,
nosaltres, en campa ras, los quals jo no’ls coneguí, sinó sols a hu que’s diu
Jaume Pandís, dit Ganyada, lo qual, ab alta veu, cridava “Jo só Jaume Ganyada”.
Y ab la paraula jo’l coneguí molt bé, perquè abans que ell se posàs ab mal ni
anàs aquadrillat, jo l’havia hoït a parlar en algunes ocasions”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada